Tamara Falcó, la nova versió distingida (i molt més perillosa) del discurs ultracatòlic

El Papa no sol mostrar el seu enuig. Almenys no en públic. Al març, però, Tamara Falcó va aconseguir treure Francesc de polleguera. Marquesa de Griñón, filla d’Isabel Preysler i de Carlos Falcó, icona de la premsa rosa, ‘influencer’ i xef, Falcó va viatjar a Roma amb 87 rosaris i una figura de la Verge per rebre la benedicció del Pontífex. Quan es va agenollar davant d’ell, portava als braços la mare de Jesucrist, de manera que semblava que Maria també estigués ajupida. El Papa, assegut i immers sense voler en una escena iconoclàstica, fins i tot sacrílega, va començar a moure amb energia la mà dreta perquè Falcó s’aixequés. «Vaig veure el Papa enfadat i jo no entenia res. El meu cervell no pensava en això», va explicar després en un ‘reality’ de Netflix. Altres creients haurien superat amb dificultat una ruptura tan flagrant del protocol catòlic, en ple Vaticà i davant la màxima autoritat de l’Església. Però ella és diferent. Per Falcó, que va a missa cada dia, allò no va tenir importància. «Em va semblar superbonic i superhumil per part del Papa», va afegir en el documental. «Tamara sempre parla en positiu», diu Álvaro Ortega, president de Más Vida, una fundació de joves que es declaren «compromesos amb la defensa de la vida i de la maternitat». El vicepresident n’és Duarte Falcó, el germà petit de Tamara. «Ell és el meu millor amic», continua Ónega, que coneix la marquesa des de fa anys. Si la tesi que Falcó només transmet missatges «positius» tenia certa base, diumenge va quedar fulminada. Aquell dia, en què els focus es dirigien cap a ella més que mai per haver trencat el seu compromís amb Íñigo Onieva al comprovar la seva infidelitat a través d’un vídeo retransmès per tot arreu d’Espanya, la marquesa de Griñón va participar a Mèxic en el Congrés Mundial de les Famílies al costat del més granat de l’ultracatolicisime. Allà hi havia, per exemple, Ignacio Arsuaga, president d’Hazte Oír, l’associació espanyola d’extrema dreta. I el cardenal Gerhard Müller, exprefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, l’antiga Santa Inquisició, substituït pel Papa per ser massa conservador. La presència de Falcó en aquella cita era una mica discordant, però el que va dir, no. «Estem vivint un moment molt complicat per a la humanitat. Hi ha tants tipus de sexualitats, tants llocs diferents des d’on pots exercir el mal. Crec que en altres generacions no era tan evident», va dir davant un auditori entregat amb unes paraules que ha trigat cinc dies a matisar, assegurant que s’havien «tret de context». Un acord poc comú Les persones consultades per a aquest reportatge no podrien estar més lluny ideològicament: representants de moviments ultraconservadors i virulentament contraris a l’avortament, activistes LGTBI i representants de les clíniques d’interrupció voluntària de l’embaràs. Tots, però, coincideixen en una cosa: Falcó, de 40 anys, és una nova figura dins de l’espectre reaccionari. Definida als platós televisius i les revistes del cor com a «natural» i «innocent», elogiada per la seva «desimboltura» i «proximitat», sol caure bé. El que diu, sigui el que sigui, i encara més en aquest moment en què ha generat tanta empatia per la seva separació, suscita un enorme interès. Té gairebé un milió i mig de seguidors a Instagram. Participa en un programa tan popular com ‘El Hormiguero’ (Antena 3). És jove, té molt estil. El diari ‘El Mundo’ va publicar dissabte passat un sondeig en el qual preguntava als ciutadans pels seus problemes sentimentals: «El 61,6% dels enquestats pensa que també trencaria, com Tamara amb Íñigo», va titular. La revista ‘¡Hola!’ la inclou en la portada del seu últim número. Falcó té poc o res a veure amb els referents de sempre en aquests ambients, com Jaime Mayor Oreja, exministre del PP, o Antonio María Rouco Varela, expresident de la Conferència Episcopal Espanyola. I això és el que fa que sigui molt més «atractiva» per uns i «perillosa» per d’altres. La musa dels ultracatòlics En només una setmana, la marquesa de Griñón s’ha convertit en la musa de l’ultracatolicisme, un espectre aixecat a Espanya durant els últims temps per l’arribada de Vox i que disposa d’importants recursos econòmics. Un recent informe del Fòrum Parlamentari Europeu sobre drets sexuals i reproductius va xifrar en «almenys» 707,2 milions de dòlars els diners que aquestes organitzacions van destinar entre 2009 i 2018 a intentar frenar els avenços socials a Europa. Però el moviment té problemes perquè determinats sectors connectin amb les seves idees. «Ella és una molt bona comunicadora. Utilitza molt bé el llenguatge d’ara. Els ‘influencers’ s’han convertit en referents d’aquesta societat, cada vegada més. Arrosseguen moltíssim públic i tenen una missió important», diu Ortega, de Más Vida, la fundació en la qual el germà de Falcó exerceix de vicepresident. En el fons, segons aquestes tesis, si aquests perfils et poden convèncer perquè et compris determinada crema o camisa, també et poden empènyer a creure que l’homosexualitat és «el mal». Hi ha una estratègia darrere. De fet, Más Vida va fitxar fa un any com a director general Joan Folch, un jove que fins llavors era conegut pel seu perfil d’Instagram, on té 29.500 seguidors. «Per la seva personalitat, senzillesa, naturalitat i forma de parlar, i també per ser qui és, pot arribar a molta més gent que d’altres», coincideix José Castro Velarde, president d’Enraizados, una associació que sol organitzar protestes davant les clíniques que practiquen avortaments. Arrossegant una creu de fusta gegant, criden «¡visca Crist Rei!», resen l’avemaria i llegeixen amb megàfon versicles bíblics sobre les «flames de l’infern» i el «sagrat fruit del teu ventre». «Campanya de màrqueting» Fa anys que José Antonio Bosch, assessor jurídic de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (ACAI), veu com aquests col·lectius assetgen les dones. «Això és una campanya de màrqueting com una altra qualsevol. Es tracta de vendre el producte de manera atractiva. Han de buscar embolcalls diferents, perquè els Mayor Oreja i Hazte Oír han esgotat la seva quota de mercat. I Falcó és un embolcall magnífic», argumenta. «Fins fa poc, aquesta mena de discursos venien dels jerarques de l’Església. Ara són perfils més joves que arriben a un altre públic, un que està en una edat complicada i busca els seus referents per aclarir dubtes –assenyala Paula Iglesias, vicepresidenta de la Federació Estatal LGTBI+–. Falcó cultiva una imatge pròxima, càndida, ingènua, però el discurs d’odi és el mateix. Està creant un caldo de cultiu molt perillós. Perquè, si es diu que l’homosexualitat és el mal, s’estan donant arguments per anar més enllà i que s’acabi cometent algun tipus d’agressió». Tot això en un context en què els delictes contra l’orientació sexual van créixer entre 2019 i 2021 un 67,63%, segons les xifres divulgades aquesta setmana pel Ministeri de l’Interior. L’estratègia Saúl Castro és advocat. Com a president de l’Associació Espanyola contra les Teràpies de Conversió Sexual i autor del llibre ‘Ni enfermos ni pecadores’ (Ediciones B), fa anys que investiga els moviments homòfobs i ultracatòlics. La invitació a Falcó per part del Congrés Mundial de les Famílies, un fòrum que en edicions anteriors ha comptat amb polítics d’extrema dreta com Viktor Orban, primer ministre d’Hongria, i Giorgia Meloni, guanyadora de les recents eleccions italianes, estava perfectament mesurada, explica. «Aquí és tot molt estratègic. Han utilitzat aquesta persona, que es presenta com una rica innocent i que desperta molta empatia pel que li ha passat amb la seva exparella –assenyala–. El que em preocupa més és que aquest discurs es comenci a normalitzar. Perquè es podia intuir que Falcó era homòfoba, però fins ara no ho havia dit així de clar.» Fins ara, a part d’aparèixer el 2013 en un vídeo contra l’avortament per a la fundació del seu germà, Falcó havia parlat de la seva religiositat en termes bàsicament personals. Per exemple, com va entrar el 2011 en una llibreria i va sortir-ne amb un exemplar de la Bíblia que lluïa una portada «blanca i blava, amb una palmera». Com va començar a acudir a missa després d’anys «sense rumb». La seva peregrinació a Medjugorje, un poble de Bòsnia i Hercegovina on diuen que s’apareix la Verge. El seu costum de portar al bolso un vaporitzador d’aigua beneita. Dures crítiques Però les seves paraules sobre els «diferents tipus de sexualitats» i «el mal» van molt més enllà. La qüestió és si Falcó seguirà per un camí que l’ha portat a rebre duríssimes crítiques de personatges de la premsa del cor tan rellevants com Jorge Javier Vázquez, el presentador de ‘Sálvame’ (Tele 5). «Ets un absolut frau [...], un element molt nociu per a aquesta societat», li va dir dilluns des del plató. Castro, de l’Associació Espanyola contra les Teràpies de Conversió Sexual, ho dubta. «Li ha caigut tothom a sobre. El seu equip de màrqueting li dirà que pari, perquè dinamitaria el seu perfil», afirma. A l’altre bàndol, Ortega, de Más Vida, no ho té tan clar. «Ella és prou intel·ligent per saber millor que ningú què ha de fer» diu. I Castro Velarde, d’Enraizados, creu que les consideracions econòmiques són aquí irrellevants. «Això no li hauria de preocupar –contesta–. Al cap i a la fi, nosaltres, els catòlics, seguim un home que va morir en la creu». El seu nou públic demana més. Falcó, però, va dir dijous, cinc dies després de les seves reaccionàries paraules, que tot s’havia «tret de context».

Tamara Falcó, la nova versió distingida (i molt més perillosa) del discurs ultracatòlic

Activistes ultracatòlics i LGTBI arriben a un estrany consens: la icona rosa, amb les seves paraules sobre la sexualitat i «el mal», pot arribar a molt més públic que els referents reaccionaris de sempre

Els ‘lobbies’ antigènere i antiavortament intenten atraure ‘influencers’ per ampliar la seva base

El més llegit