Turisme singular: l’experiència de viatjar en solitari que cada vegada està més de moda

Estiu del 1969. Els Alcántara arribaven a Benidorm. La popular família de ficció de l’emblemàtica sèrie de televisió ‘Cuéntame cómo pasó’ va arribar a la localitat alacantina per complir el somni de veure el mar per primera vegada. Era el prototip d’estiueig de les famílies espanyoles de classe mitjana durant els anys setanta. Conduïen amb el cotxe ple (l’àvia inclosa) fins a arribar al seu destí costaner. A la platja, l’àvia es quedava a la vora remullant els peus, mentre la resta de la tropa feia un cabussó. Elles estrenaven vestit de bany i ells s’embadalien observant les turistes sueques que realçaven les seves figures amb biquinis. Mig segle després, els models de viatge han canviat substancialment. Si bé moltes famílies continuen optant per la fórmula dels Alcántara, el naixement de les companyies aèries de baix cost ha fet proliferar les escapades a l’estranger. Viatjar s’ha democratitzat i està a l’abast de qualsevol. També la societat espanyola ha experimentat un lífting. A l’empoderament femení s’hi suma l’augment dels ‘singles’ o famílies monoparentals. Com a conseqüència d’aquesta realitat s’ha produït una tendència creixent al turisme en solitari. Aquesta pràctica augmenta cada any. Són milers els que es desposseeixen de pors, es pengen la motxilla i viatgen sense companyia. Segons el portal statista.com, el 2022, un de cada quatre viatgers ha decidit viatjar sense companyia. Les dones representen la majoria (70% de les reserves individuals), independentment de si tenen parella o no. En el cas dels homes, és més habitual que viatgin sols quan estan solters. Quant a les destinacions, Islàndia, Malta, Portugal, Croàcia i Espanya es postulen com les més adequades per als que viatgen en solitari, segons usuaris i experts del sector. Segons dades de la plataforma Windu, en totes les reserves individuals registrades a Europa durant el 2018, Espanya va ser el segon país que va exportar més turistes ‘singles’, per darrere d’Alemanya, que amb el 53% és el país amb més viatgers en solitari. ¿Avorrit?, ¿arriscat?, ¿perillós? Molts ho veuen així i no s’hi atreveixen. Tanmateix, a més d’estar de moda, viatjar només pot resultar una experiència única, enriquidora i, fins i tot, addictiva. N’hi ha prou de pesar en una balança els avantatges i desavantatges, i atrevir-s’hi. Claus per a viatgers en solitari: 1 La millor manera de conèixer-se a un mateix. Els psicòlegs afirmen que moltes persones no saben estar soles. L’avorriment i l’ansietat els poden arribar a apoderar quan no tenen companyia. I és que viatjar sol és també un intens viatge introspectiu que serveix per conèixer-se millor, i arriba a ser tot un repte i una experiència terapèutica per a aquells als quals la soledat els provoca cert respecte. 2 La millor manera de conèixer un lloc. Viatjar en grup pot suposar moltes vegades que els viatgers no es posin d’acord amb els seus interessos. Mentre uns voldrien, per exemple, matinar per veure esglésies renaixentistes en una ciutat italiana, els seus companys preferirien aixecar-se més tard i visitar l’estadi de futbol de l’equip d’aquesta ciutat. Viatjar en solitari regala la possibilitat de no dependre de ningú, optimitzar el temps i centrar-se només en el que es desitja fer. 3 La millor manera de conèixer gent. Paradoxalment, quan viatgem acompanyats en socialitzem menys que anant sols. La tendència és relacionar-nos amb el nostre company o companys de viatge i no obrir mires. El viatger en solitari tendeix a obrir-se més i parlar amb la resta de viatgers o veïns que va trobant pel camí. Molts d’ells també viatgen sols i de vegades es formen grups de diversos desconeguts que viatgen sense acompanyant. Molts escullen viatjar en solitari, però en un viatge organitzat, per així poder conèixer gent. huakai.es, weroad.es, uniitetravel.com, gruppit.com i almamochilera.com són algunes de les plataformes que s’especialitzen a oferir grups de viatges per a usuaris que desitgin viatjar sols o acompanyats. També hi ha aplicacions, com Meetup i Geokeda (disponibles per a iOS i Android), en les quals s’ofereixen activitats de tot tipus (des d’excursions a l’aire lliure fins a quedades nocturnes per ballar o prendre una copa). Aquesta fórmula és ideal per al viatger en solitari que vulgui conèixer gent i unir-se a una activitat a la localitat que estigui visitant. 4 L’anglès, el millor aliat. ¿Què passaria si estiguéssim sols en un baixador de tren d’una localitat d’un país asiàtic, ens trobéssim un grup de motxillers escandinaus i volguéssim preguntar-los si es dirigeixen al mateix destí que nosaltres? Evidentment, és aconsellable saber anglès, almenys defensar-se, sobretot quan no ens acompanya ningú que ho pugui fer per nosaltres. Tanmateix, no a tots els països de parla no anglesa els ciutadans fan el mateix. Si bé és fàcil comunicar-se en anglès en països com Alemanya, Holanda i els escandinaus, en altres, com els Balcans o el Japó, és molt difícil trobar gent que el sàpiga manejar. També les noves tecnologies poden donar suport a aquells que no sàpiguen anglès o que tinguin problemes per comunicar-se. Apps com Microsoft Translator, Google Translator, Deepl i Itranslate permeten traduir simultàniament a través de fotos, notes de veu o notes escrites, depenent de cada aplicació. 5 Sempre segur. Viatjar de manera responsable i degudament protegida és aplicable tant si es viatja acompanyat com en solitari, tot i que en aquest últim cas la responsabilitat resideix en un mateix, al no tenir al costat ningú que ens pugui ajudar. Estar degudament documentat i cobert sanitàriament és de primera necessitat. A països membres de la UE en tenim prou amb la targeta sanitària europea. A la resta, és aconsellable contractar una assegurança de viatge, el preu de la qual oscil·la segons l’import cobert i la zona a la qual es viatja. També viatjar amb dades mòbils és una manera d’estar protegit, ja que ens permet fer consultes a internet en tot moment, així com utilitzar qualsevol de les aplicacions que ens facin falta (banca en línia, traductor, correu, etc.). A tota la Unió Europea un telèfon espanyol pot utilitzar les dades mòbils de cada país sense que això impliqui un cost addicional. Per a la resta de països, és aconsellable comprar una targeta SIM de prepagament, de preu relativament assequible. 6 El peatge de viatjar sol. Molts hotels no tenen habitacions individuals, per la qual cosa un hoste que s’allotgi sol normalment ha d’abonar gairebé la totalitat del preu d’una habitació doble. En cas de disposar d’habitacions individuals (més petites que les dobles i proveïdes normalment d’un llit de 90 o 120 centímetres), aquestes solen costar una mica menys que les dobles, però sempre resulta més car que si compartim habitació. Per exemple, un allotjament on una habitació doble costés 50 euros per nit (cadascun dels hostes pagaria 25 euros) oferiria habitacions individuals a 35 o 40 euros, cosa que suposaria uns 10 o 15 euros més per nit que si ens allotgéssim acompanyats. També els turoperadors i empreses del sector apliquen un ‘peatge’ als viatjants en solitari: l’anomenat suplement individual, que no és cap altre que un import extra que s’afegeix al preu normal per viatjar sense companyia. La causa d’aquest cost addicional és rendibilitzar el preu de les habitacions dobles que tenen per oferir. Però aquest suplement s’aplica tant en viatges organitzats com en ‘tours’ d’un dia, fins i tot d’hores, quan no es pernocta, cosa que implica que en aquest cas s’addiciona el suplement únicament per un servei de transport i visita guiada. Sens dubte, és un dels grans inconvenients de viatjar sol. L’alternativa és no contractar viatges organitzats en què hàgim de pagar un suplement i recórrer a un tipus d’allotjament més barat, com els ‘hostels’, on a més podem compartir habitació amb desconeguts per abaratir considerablement el pressupost. 7 Els ‘hostels’, un paradís dels viatgers en solitari. Si hi ha un tipus d’hostalatge que encaixa perfectament amb els viatgers solitaris són els anomenats ‘hostels’. Són un híbrid entre alberg i hostal una mica evolucionat. Solen tenir més afluència de públic jove i estan decorats de manera funcional, però moderna, i s’hi té en molt en compte el disseny. Ofereixen habitacions privades dobles o individuals amb lavabo privat o compartit. En aquest cas, els preus solen ser pareguts als d’un allotjament de 2 o 3 estrelles o d’un apartament ‘airbnb’. Però el tipus d’hostalatge típic per excel·lència d’un ‘hostel’ és l’habitació compartida. Acostumen a ser habitacles amb lliteres i taquilles per dipositar objectes de valor. Els hostes es poden allotjar en habitacions masculines, femenines o mixtes. La capacitat sol oscil·lar de quatre ocupants a més de dotze. Els preus són realment baixos (depenent de la ciutat, poden oscil·lar entre els 10 i els 30 euros per nit, i molts ofereixen servei d’esmorzar). Pernoctar amb desconeguts pot sonar a disbarat per a molts. Tanmateix, a més del preu, compartir habitacions es pot convertir en una experiència única i perfecta quan es viatja sol i es vol conèixer gent. Per a molts, és l’essència de viatjar sol. Per trobar un ‘hostel’, podem acudir a cercadors generals de viatges o recórrer a d’altres de més específics, com hostelworld.com, hihostels.com i www.hostels247.com, entre d’altres.

Turisme singular: l’experiència de viatjar en solitari que cada vegada està més de moda

L’experiència de viatjar en solitari aguditza el creixement personal i va a l’alça: la practica un de cada quatre viatgers, majoritàriament dones

El més llegit