A més de ser violada per cinc homes adults, la víctima de ‘La manada’ va haver de suportar el linxament dels que volien rematar-la. El judici dels violadors es va produir a porta tancada per protegir la identitat de la noia, però tot i així diversos usuaris van fer circular per la xarxa el seu nom i cognoms, el seu DNI, la seva zona de residència i fins i tot imatges gravades durant l’agressió sexual. Tot, segons la Fiscalia, a fi de «burlar-se d’ella».
Aquest assetjament digital es coneix com a ‘Doxing’ (o ‘Doxxing’), un pervers mètode basat a rastrejar i revelar la informació privada d’algú a internet davant d’una audiència hostil amb la intenció d’«intimidar, humiliar o amenaçar» les víctimes. Una pràctica que ha crescut en els últims anys amb la normalització de les relacions socials a través de les pantalles i que afecta especialment les dones.
Tot i que la seva pràctica és més antiga, el terme ‘Doxing’ es va popularitzar el 2014 arran del ‘Gamergate’, una campanya misògina i reaccionària contra programadores i periodistes del món dels videojocs, un sector històricament hipermasculinitzat. Organitzats en fòrums digitals com Reddit o 4chan, exèrcits d’usuaris van investigar i van revelar detalls de la intimitat de les seves víctimes i se’n van inventar d’altres en un assenyalament públic que va degenerar en una onada d’amenaces de violació i assassinat contra elles.
¿Què faries si el nom dels teus pares, el lloc on treballes o amb qui et fiques al llit és publicat per centenars de comptes per intimidar-te? Tant si s’obté de manera il·legal a través d’un atac cibernètic com a través del compartit a les xarxes socials per la mateixa víctima, aquesta tàctica de xantatge i persecució colpeja dues vegades, ja que a més de violar la privacitat, causa problemes de salut mental com ansietat, por, estrès posttraumàtic, problemes de son i falta de seguretat i confiança en els altres, segons explica Yolanda Mateo, psicòloga especialitzada en violència de gènere de la Federació Dones Progressistes. «Es desvirtua aquesta conducta de delicte, però les seqüeles són les mateixes que al món físic», remarca, advertint que aquesta problemàtica es dona «molt» entre adolescents.
Mètode misogin
El ‘Doxing’ s’ha convertit en una virulenta expressió més de la misogínia i l’homofòbia en línia en plena era de les anomenades guerres culturals. Ja el 2017, un informe d’Amnistia Internacional apuntava que el 26% de les dones enquestades a vuit països –entre els quals Espanya– havien sigut assetjades a través d’aquest mètode. Un 8% de les dones periodistes també han sigut amenaçades a través de l’explotació de la seva intimitat, segons un estudi de l’any passat de la UNESCO. L’Observatori de la Violència de la Fundació Dones considera el ‘Doxing’ com una altra forma més de violència masclista.
Aquest mètode d’assetjament també és present a Espanya. Almenys un de cada set usuaris espanyols (14%) han sigut víctimes del ‘doxing’ quan lligaven a través d’aplicacions de cites online com Tinder, Grindr o similars, segons va assenyalar aquest juliol un estudi de la firma de ciberseguretat Kaspersky. En fins i tot un 37% dels casos la seva parella els hauria amenaçat, hauria filtrat fotos íntimes o compartit sense consentiment les seves converses. De nou, les xifres són pitjors entre les dones: un 51% ha sigut víctima de la violència ‘online’ per la seva condició sexual, segons dades de la Federació Dones Progressistes.
L’anonimitat de la xarxa dificulta la persecució d’aquest delicte. «És tan complicat saber qui hi ha darrere dels perfils que amenacen que això porta a tancar els expedients per falta de proves», assegura Xavier Florensa, director general de Polítiques Públiques LGBTI+ de la Generalitat, que matisa que és un fenomen «que no hem detectat com normalitzat». L’home que va difondre les dades de la víctima de ‘La manada’ s’enfronta a dos anys i mig de presó, però el seu és un cas que s’emmarca en un dels escàndols més grans dels últims anys.
Reacció contra l’odi
En els últims mesos, el ‘doxing’ va portar Clara Sorrenti a viure un autèntic infern. Aquesta activista trans, cèlebre a Twitch sota el sobrenom Keffals, va patir en primera persona una campanya d’odi contra ella i la seva família que la va obligar a abandonar el seu país. Aquest atac va ser orquestrat des de Kiwi Farms, un fòrum extremista ‘online’ en el qual els seus usuaris es coordinaven per exposar detalls privats i perseguir les seves víctimes i que mitjans nord-americans han vinculat amb almenys tres suïcidis.
Sorrenti va utilitzar la seva fama a la plataforma de ‘streaming’ per carregar contra els seus assetjadors. Això li va fer guanyar encara més problemes, però després de setmanes de denúncies i amb el suport dels seus seguidors va aconseguir que el proveïdor de serveis d’internet Cloudflare decidís desconnectar Kiwi Farms al tractar-se d’una «amenaça imminent a la vida humana». Les víctimes sense aquesta popularitat no tindran la mateixa sort.