¿Hi ha més crims a Barcelona que a Madrid?

En els últims dies, la delinqüència i la seguretat a Barcelona han ocupat pàgines de diaris, hores de tertúlies i desenes de continguts a les xarxes. Aquesta allau d’informació també ha donat lloc a rumors, com la dada que s’han produït «set morts en set dies». La xifra és real, tot i que per a Catalunya, no Barcelona. Van tenir lloc entre el 18 i el 25 de setembre a l’Hospitalet de Llobregat, Tortosa, Sant Adrià de Besòs, Reus, Campdevànol i Empuriabrava. L’últim, sí, va ser a Barcelona, sempre segons van confirmar els Mossos d’Esquadra. Fins al juny, a Barcelona s’hi van produir cinc homicidis i assassinats consumats (24 a Catalunya). A la ciutat de Madrid n’hi va haver 13, i a Saragossa, Màlaga i Elx, 4. L’any passat, se’n van comptabilitzar 18 a Madrid i 8 a Barcelona. A la capital catalana això va equivaler a 4,89 homicidis per milió d’habitants i a la madrilenya, a 5,45. És cert que la inseguretat és el problema més greu per als barcelonins, d’acord amb l’últim baròmetre municipal, publicat al juliol. Així ho van considerar el 22% dels enquestats. La inseguretat es va situar com a principal problema per als barcelonins el desembre del 2018 i, des d’aleshores, s’ha mantingut com la principal preocupació. Per trobar una etapa similar, ens hem de remuntar a abans de la crisi econòmica del 2008: la inseguretat també va ser la principal preocupació dels habitants de la capital catalana entre el 2000 i el 2006, durant la major part del mandat de Joan Clos. D’altra banda, el 24,9% dels ciutadans de Barcelona es van considerar víctimes d’«un o més fets que han considerat delictius» al llarg de l’any 2021, segons l’Enquesta de Victimització de Barcelona. És una xifra inferior als anys previs a la pandèmia, però de les més altes del segle XXI i semblant a la registrada en la dècada del 1980. Menys infraccions penals que el 2018 i el 2019 Les enquestes ofereixen una radiografia sobre la percepció social, però no sempre es corresponen amb la realitat. Les dades més altes d’infraccions penals de l’últim lustre es van registrar el 2018 i el 2019, segons els balanços trimestrals de criminalitat del Ministeri de l’Interior. En la primera meitat d’aquest any, s’han reduït respecte d’aquells períodes, ja per si mateix elevat. Les dades del 2020 i el 2021 no són comparables perquè els dos anys van estar afectats per les restriccions de mobilitat relacionades amb la pandèmia. Tot i que les dades oficials d’aquest estiu encara no són públiques, l’ajuntament va anunciar a principis de setembre que els fets delictius del juliol i l’agost d’aquest any s’han reduït un 12,2% respecte als de l’època estival del 2019. Desglossant per delictes concrets, en el primer semestre del 2022 s’ha reduït el nombre de robatoris en comparació amb els quatre anys previs a la pandèmia (fins on arriba la sèrie de dades del Ministeri de l’Interior per municipis). En concret, van ser un 33,13% menys que el 2019. Això aplica, específicament, als robatoris amb força en domicilis, establiments i altres instal·lacions, als furts i a les sostraccions de vehicles. Malgrat això, els robatoris amb violència i intimidació van registrar entre el gener i el juny del 2022 la segona xifra més alta dels últims 7 anys, només per darrere dels del 2019. Comparant la situació a Barcelona amb la d’altres ciutats d’Espanya, veiem que en el primer semestre del 2022 es van registrar menys robatoris a la capital catalana que a Madrid. Ara bé, la cosa canvia a l’analitzar la taxa per 10.000 habitants: 284,9 a Barcelona, 184,57 a València, 184,35 a Bilbao i 172,63 a Madrid. Augment de les agressions sexuals On sí que es registra un augment clar en comparació amb els anys anteriors a la pandèmia és en el capítol de les agressions sexuals. Ha sigut així en el conjunt de delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual i, també concretament en les agressions sexuals amb penetració. Les agressions sexuals amb penetració van passar de 60 en el primer semestre del 2019 a 85 el 2022 i el conjunt de delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual, referents al títol VIII del Codi Penal, va augmentar un 27% des del 2019. D’acord amb les dades d’aquest estiu publicades per l’ajuntament, no obstant, les agressions sexuals han tornat a caure entre el juliol i l’agost del 2022, amb un descens del 21,6%, tot i que els abusos sexuals han crescut un 63,5%. Les detencions per aquesta tipologia delictiva han crescut un 71,1%. Finalment, les infraccions penals vinculades al tràfic de drogues s’han multiplicat per tres en la primera meitat d’aquest any en relació amb el 2019. Increment en els anys anteriors a la pandèmia Les dades del Ministeri de l’Interior, les que hem utilitzat fins ara, només es remunten al 2016. Per tenir-ne una perspectiva de l’última dècada és necessari acudir als registres dels Mossos d’Esquadra, tot i que en aquest cas l’estadística acaba el 2021. Entre el 2011 i el 2016 es va registrar una caiguda gradual i progressiva dels fets delictius coneguts pels Mossos a Barcelona,mentre que el 2017 i el 2018 van augmentar i es van mantenir en valors similars el 2019. Els furts es van multiplicar per quatre entre el 2014 i el 2018, els robatoris amb força van registrar els valors més elevats de la dècada el 2018 i el 2019, els abusos sexuals han crescut gairebé de manera constant des del 2011 i les estafes han augmentat més de cinc vegades en 10 anys.

¿Hi ha més crims a Barcelona que a Madrid?

La taxa d’homicidis és més alta a la capital de l’Estat malgrat que el focus mediàtic està situat sobre la ciutat catalana

El més llegit