Veus veteranes: les escriptores que van obtenir el reconeixement passats els 50

No n’hi ha prou amb tenir una habitació pròpia. Un espai on poder aïllar-te del món per propiciar l’escriptura i la creació en general. Les dones també han necessitat temps per aconseguir-ho. La major part de les autores joves, amb una visibilitat més gran que les seves col·legues de generacions anteriors, estan aconseguint conciliar amb habilitat, voluntarisme i un repartiment més equitatiu de les tasques domèstiques amb les seves parelles. En aquella difícil etapa que situa la maternitat i les cures paral·lelament al treball de l’escriptura però ¿quina és l’experiència de les escriptores grans? ¿Quins obstacles han hagut de salvar en un context en què ser dona i escriure ha sigut l’excepció i no la norma? La primera resposta cau pel seu propi pes. Les dones sense fills han pogut mantenir una dedicació sense traves, però no les que han optat per tenir-ne. Una vegada superada l’etapa de les cures, complerts o a punt de complir 50 anys, moltes autores se senten lliures per abordar la creació a temps complet i ho fan sentint més seguretat i una percepció més clara de si mateixes. D’aquest model –hi ha hagut moltes més dones que homes donant-se a conèixer tard en l’escriptura– hi ha exemples interessants. Es podria recordar que Rosa Regàs, avui amb 88, amb cinc fills, un divorci i una àmplia trajectòria com a editora, traductora i gestora cultural, no va abordar la seva primera novel·la fins haver complert 59 anys: ‘Memoria de Almator’ la història d’una dona molt protegida pel seu marit, el seu pare i el seu amant que decideix agafar les regnes de la seva vida, s’ha de llegir en aquesta clau. O que la mallorquina en llengua catalanaAntònia Vicens (82 anys) s’iniciés com a poeta, la seva faceta literària més apreciada, el 2009 als 68 anys i que tan sols nou anys després ja hagués desenvolupat un trajectòria que li valdria el Premi Nacional del Ministeri de Cultura i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2022. Als 65 anys, Sílvia Alcàntara es va enfilar durant mesos a les llistes dels més venuts gràcies a ‘Olor de colònia’, el seu debut en la novel·la que va sorgir de la seva experiència com a nena crescuda en una colònia tèxtil. L’èxit d’aquella obra sorgida de l’Escola d’Escriptura del Ateneu va suposar una mena de promoció d’aquest tipus d’aprenentatge literari per a aquells que havien deixat en repòs el vell somni d’escriure. La gran Venturini Quan la britànica Anne Youngson va publicar la seva primera novel·la amb 70 anys, va creure que la seva edat podia ser un hàndicap, però ningú a l’editorial va preguntar els anys que tenia l’autora de ‘Nos vemos en el museo’ que Maeva va publicar el 2019 va arribar a optar al prestigiós premi Costa. Una cosa semblant va passar quan la periodista Kenizé Mourad, ja a prop de la cinquantena, va decidir novel·lar la història de la seva família que segueix les acaballes de l’Imperi Otomà en el que després seria el best-seller internacional dels anys 80, ‘De part de la princesa morta’. Més significativa ha sigut per a les noves generacions l’arribada de l’argentina Aurora Venturini, i la seva novel·la ‘Las primas’, que ha tornat a rescatar recentment Tusquets. Tot i que aquesta amiga d’Eva Perón va rebre un premi com a poeta de mans de Jorge Luis Borges quan era joveneta, no es va revelar fins a l’aparició d’aquesta novel·la als 86 anys al guanyar un premi destinat a l’autoria novella. Avui bona part de les joves autores del seu país, amb Mariana Enriquez al capdavant, saluden l’atmosfera terrorífica i alhora carregada d’humor salvatge de Venturini, morta el 2015 als 93 anys, que els va obrir el camí. El reconeixement està en sintonia amb l’admiració despertada a Espanya per dues autores nord-americanes, com la recentment traspassada periodistaJoan Didion i la cronista judeonovaiorquesa Vivian Gornik, que en els últims temps, ja veteraníssimes, s’han situat com les autores de capçalera de les joves generacions. La Gran Bretanya és possiblement un dels països amb una proporció més gran d’escriptores que han arribat a la publicació i l’èxit en èpoques que els altres relacionem amb la jubilació. Tessa Hadley s’ha donat a conèixer amb 47 anys i ha obtingut un enorme triomf als 66 anys amb dues excel·lents novel·les subtils i elegants: 'Lo que queda de luz' i 'Amor libre' (Nórdica). Però tampoc s’ha d’oblidar Penelope Fitzgerald, autora de ‘La librería’ que Isabel Coixet va portar al cine i les novel·les de la qual, un encreuament entre Evelyn Waugh i Martin Amis, ha rescatat el segell Impedimenta. Fitzgerald va debutar a la novel·la als 61 després d’haver enviduat i va aconseguir el Booker per ‘A la deriva’. Una altra seriaMary Wesley,que es va convertir en una de les novel·listes angleses més exitoses d’era Thatcher, quan va publicar la seva primera novel·la per a adults als 73 anys. A ‘El césped de manzanilla’, recentment publicada per Alba, espurnejant i cínic relat de les aventures sexuals i amoroses d’uns joves durant la Segona Guerra Civil li va valer el rebuig de la seva burgesa família. Tessa Hadey es va donar a conèixer amb 47 anys i ha obtingut un enorme triomf als 66 anys

Veus veteranes: les escriptores que van obtenir el reconeixement passats els 50

Aurora Venturini, Rosa Regàs, Antònia Vicens o Penelope Fitzgeral són exemples d’autores triomfadores malgrat arribar tard a la publicació

El més llegit