No n’hi ha prou amb tenir una habitació pròpia. Un espai on poder aïllar-te del món per propiciar l’escriptura i la creació en general. Les dones també han necessitat temps per aconseguir-ho. La major part de les autores joves, amb una visibilitat més gran que les seves col·legues de generacions anteriors, estan aconseguint conciliar amb habilitat, voluntarisme i un repartiment més equitatiu de les tasques domèstiques amb les seves parelles. En aquella difícil etapa que situa la maternitat i les cures paral·lelament al treball de l’escriptura però ¿quina és l’experiència de les escriptores grans? ¿Quins obstacles han hagut de salvar en un context en què ser dona i escriure ha sigut l’excepció i no la norma?