Pressions de caçadors, botigues i granges debiliten la llei de protecció animal

Caçadors, d’un costat, i animalistes, de l’altre, estan entaulant una batalla entorn de la llei de protecció animal, que acaba de començar la seva tramitació al Congrés. Els primers demanen que es deixi fora els animals auxiliars utilitzats en la caça i els segons, que es protegeixin tots, sense excepcions. I el PSOEs’ha posicionat del costat de la Reial Federació de Caça i ha presentat una esmena destinada a fer que els animals que participen en les activitats cinegètiques quedin fora de legislació. Aquest moviment ha provocat l’enuig de les protectores d’animals, que amb freqüència s’han de fer càrrec d’aquests llebrers i podencs que són maltractats o abandonats al finalitzar la temporada de caça. Però la polèmica esmena no és l’única acció del PSOE encaminada a retocar una llei impulsada per la Direcció General de Drets dels Animals, que s’enquadra en el Ministeri de Drets Socials, capitanejat primer per Pablo Iglesias i ara per Ione Belarra. En un inici, la llei ja va provocar friccions amb el Ministeri d’Agricultura (en mans del socialista Luis Planas), quan aquest departament va manifestar la seva intenció d’impulsar una legislació específica per als gossos de caça i les gossades adaptades a les seves circumstàncies. El xoc intern va ocasionar que l’aprovació de la llei, per part del Consell de Ministres, es retardés fins al febrer del 2022, tot i que en aquest primer moment l’ala socialista no va aconseguir el seu propòsit. No obstant, un mes després, es va produir la gran manifestació del món rural a Madrid, on agricultors, ramaders i caçadors van corejar tots a l’una de «ja n’hi ha prou de polítiques anticaça i d’estar entregats a l’animalisme». La protesta i les objeccions expressades per diversos sectors van fer efecte i a l’agost, quan la norma es va aprovar en segona volta pel Govern central, van desaparèixer diversos articles. Els animalistes interpreten que la rebaixa es deu al fet que el PSOE vol «limitar l’aplicació de la llei a les mascotes per no incomodar els sectors que es lucren» dels animals ni el món rural, segons afirma Aïda Gascón, directora d’AnimaNaturalis. Les minves Entre les minves que ha patit la llei destaca que les botigues de mascotes podran vendre aus, tortugues, rèptils i altres animals excepte gossos, gats i fures, mentre que l’avantprojecte inicial els limitava el negoci molt més, ja que els prohibia comercialitzar qualsevol ésser viu excepte els peixos. Això sí, la zona de venda haurà d’estar separada físicament de la resta de la botiga per evitar «compres compulsives» que després es puguin traduir en l’abandonament d’animals, segons Gascón. A més, el primer esborrany prohibia les granges de visons americans i en la llei enviada a les Corts ha desaparegut i, per tant, podran sobreviure les més de 30 granges pelleteres existents a Espanya. Així mateix, s’hi han suprimit les mencions als cavalls i i altres equins, i amb això Gascón interpreta que no se’ls aplicarà la norma i «dependran de normatives autonòmiques que són insuficients». Només es manté que en les romeries o cavalcades, sense esmentar específicament els cavalls, els animals hauran de tenir un estat «higienicosanitari òptim» i s’hauran d’atendre les seves «necessitats de descans». Finalment, «atenent les pressions dels caçadors», s’ha suprimit la necessitat que els propietaris esterilitzin els gossos i s’ha limitat només als gats, «cosa que permetrà que continuï la cria descontrolada tot i que se n’hagi evitat la seva venda tret de per criadors professionals». Les protestes El director general de Drets dels Animals, Sergio García Torres, admet que la llei ha tingut canvis fruit «del debat» en el si del Govern central entre «les posicions més proteccionistes i les que menys» i s’ha hagut d’«arribar a acords». Per això, admet que encara «queda un llarg camí per recórrer». En aquest camí, el seu èxit més important seria aconseguir que el PSOE retiri l’esmena destinada a fer que la llei no sigui d’aplicació als animals que s’utilitzen en la caça (gossos però també perdius o fures). Mesura que ha sigut aplaudida per alguns dels barons socialistes amb més pressions del món rural. Així mateix, Podem mirarà de recuperar, en la tramitació parlamentària, la resta de mesures incloses en l’avantprojecte inicial. Drets Socials s’ha alineat amb els animalistes, que han organitzat diverses protestes, com la que protagonitzaran a les portes del Congrés el 30 de setembre, coincidint amb la jornada prevista per l’associació de parlamentaris defensors dels animals. García Torres confia que facin efecte perquè si prospera l’esmena socialista «la llei no seria igual» ni «protegiria tots els animals». Els caçadors Però és possible que el PP i Vox recolzin els socialistes i l’esmena tiri endavant, en un ambient de rebuig de la llei que ha portat fins i tot el PNB a demanar-ne la devolució al Govern central per motius competencials. Alhora, la Reial Federació de Caça no es conforma amb la presentació de l’esmena i demana directament la retirada de la lleidavant «l’evident falta de consens social, científic, tècnic i polític» que desperta. El sector de la caça s’ha posicionat en contra d’una llei que considera «incompatible amb l’exercici de la caça», en paraules del vicepresident de la Federació, José María Mancheño, però també en contra de la reforma del Codi Penal destinada a endurir les penes per maltractament, ja que estén la protecció a tots els animals vertebrats en una redacció que és «tan ambigua que podria criminalitzar tota la caça».

Pressions de caçadors, botigues i granges debiliten la llei de protecció animal

La norma ha patit diverses minves perquè el PSOE «no vol incomodar els sectors que es lucren» amb els animals ni el món rural, segons denuncien els animalistes

El més llegit