Carreres il·legals a Catalunya, dels ‘ral·lis’ de rics al ‘botellon’ del polígon

«Vam saber que els cotxes de luxe havien creuat la frontera i baixaven a tota velocitat, entre els cotxes, per l’AP-7», recorda Joan Miquel Capell, que fins al 2004 va estar al capdavant a la divisió de Trànsit d’uns Mossos d’Esquadra que preparaven la seva posada de llarg a Barcelona. «Vam decidir parar-los en el peatge de Martorell», prossegueix. I el més xocant d’aquella carrera il·legal de cotxes, un ral·li de rics i famosos que feien de les carreteres de tots el seu circuit particular de competició, remarca, és que n’hi havia un que carregava un maletí amb bitllets de 500 euros que volia pagar totes les multes i continuar la marxa. «Vam considerar que no podíem deixar-los seguir, perquè si tots ells s’havien posat d’acord per saltar-se les normes de circulació, i planejaven continuar circulant a tota velocitat, esquivant cotxes, posaven en risc la seguretat de la resta de conductors i no podíem consentir-ho», explica. En aquella ocasió, tots els conductors van ser detinguts, els cotxes enviats a l’actual comissaria de Sant Feliu de Llobregat, que es va omplir de vehicles com Ferrari, Porsche o Rolls-Royce. Al passar a disposició judicial, no obstant, tots van quedar en llibertat. Tampoc va resultar possible sustentar una causa per delictes greus perquè per a això necessitaven testimonis de conductors la seguretat dels quals s’hagués vist en joc pels seus avançaments. I no els tenien. Però l’avís, el segon avís en pocs mesos que la policia catalana donava a organitzadors d’aquelles carreres, com Gumball o Cannoball Europe Run, va servir per a alguna cosa. Rics i famosos En aquests ral·lis que havien passat per Catalunya participaven celebritats com l’actor Adrien Brody, el cantant Jamiroquay o la topmodel Joddie Kid, segons recollia aquest diari el 2014. El preu per inscriure’s en aquesta carrera, que tenia un itinerari que unia París, Madrid, Marbella, Casablanca, Barcelona i Cannes, era d’uns 40.000 euros per participant i el pla incloïa hotels de cinc estrelles i festes exclusives al final de cada etapa. Es va poder calcular que un dels pilots va recórrer un tram català de 200 quilòmetres a 252 km/h. «És un miracle que no hagin provocat cap accident», va indicar llavors l’inspector Agustí Migó. Carreres vigents Sense el glamur d’aquells anys, i amb la lliçó apresa després de dormir als calabossos en lloc de fer-ho acompanyat per la seda d’hotels de luxe, es continuen celebrant aquest tipus de ral·lis per Catalunya. En l’última intervenció que van fer els Mossos, fa pocs mesos, el sergent Rafa Aguilar, cap de l’Àrea Central d’Investigació d’Accidents, explica que van controlar la velocitat dels cotxes i van sotmetre els pilots a controls d’alcoholèmia i drogues. Però van posar només alguna multa. Sobretot perquè algun conduïa molt per sobre del límit de velocitat. Tot i que, a diferència d’anys anteriors, ningú va ser detingut perquè no va cometre cap delicte penal. «La pressió del 2004 va donar els seus fruits», explica Capell. En els últims anys, de més conscienciació davant els accidents de trànsit, s’han donat menys casos en els quals l’opulència dels rics ha jugat amb la seguretat dels pobres per diversió. Tot i que hi ha hagut episodis de conductes il·legals en grup, com una concentració recent d’amants de la motocicleta T-MAX que es van concertar per tancar un tram de l’A-2 i fer cavallets ocupant tots els carrils. «Vam saber que ho farien i vam muntar un dispositiu que va comptar amb el suport d’antiavalots i de l’helicòpter de Trànsit», explica Aguilar. L’operatiu va permetre imposar unes cinquanta sancions. Tampoc les carreres que s’havien fet de forma clandestina en una carretera com la de la Rabassada que uneix Barcelona amb Sant Cugat suposen ara un perill com en el passat. Concentracions en polígons El que sí que ha anat en augment després de la pandèmia són les concentracions de cotxes en polígons, sobretot de l’àmbit metropolità, per beure, escoltar música, lluir cotxes tunejats i, en ocasions, molt poques, acabar també «fent apostes amb ‘llançades’», afegeix Aguilar. Si no hi ha ‘llançades’ –dos cotxes en línia que surten alhora i guanya qui completa abans un recorregut que acostuma a ser en línia recta– o ‘drifting’ –derrapades–, aquestes concentracions il·legals no suposen un delicte. «Si ens demanen ajuda les policies locals, que són les que s’han d’ocupar si no hi ha delictes, podem muntar controls d’alcoholèmia, per exemple», detalla Aguilar, admetent que a la policia catalana no li consten totes les concentracions d’aquest estil que es donen a Catalunya. L’any passat, tanmateix, l’emissora de Ràdio Rubí va revelar que en una d’aquestes concentracions es van cometre greus delictes contra la seguretat dels assistents al fer virolles i derrapades entre el públic. En aquella ocasió es va obrir una investigació i es va arrestar 5 o 6 conductors. I el mes passat, en una altra d’aquestes concentracions, va morir un jove de 19 anys en un accident provocat per un dels assistents a una trobada celebrada en un polígon de Terrassa. «En molts casos són els mateixos organitzadors els que demanen prudència i adverteixen que aquests comportaments delictius estan prohibits», remarca Aguilar. Però en altres casos, es fan bogeries.

Carreres il·legals a Catalunya, dels ‘ral·lis’ de rics al ‘botellon’ del polígon

Després de la pandèmia han anat en augment les concentracions de cotxes per beure, escoltar música i en ocasions, fer apostes amb ‘llançades’

El més llegit