La Nani parla molt fluix. És a la petita habitació que habita a la casa on treballa com a interna i no vol que «els senyors» escoltin el que diu. Per això ha escollit un nom fictici per explicar la seva història. Procedent d’Hondures, va aterrar a Espanya a la tardor i va acabar en aquesta vivenda, nouvinguda, perquè va ser l’única feina que va trobar. Cobra 900 euros al mes, 100 euros per sota del salari mínim, no té contracte ni papers i la seva jornada és, en realitat, doble: de set del matí a deu o onze de la nit, unes 15 o 16 hores, amb un «petit descans» a les quatre de la tarda.
La lluita d’un col·lectiu invisible
Les internes diuen prou: «Cuidem els seus fills i ens tracten com a gossos»
Les històries d’aquestes dones immigrants, moltes sense papers ni contracte, revelen una realitat oculta dominada per jornades interminables, racisme i absència de drets
Temes:
El més llegit
- ¿Quants diners s'emportaria el Barça per guanyar la Lliga?
- ¿Quantes hores has de dormir si vius a Catalunya? La Universitat de Columbia ho revela
- Catalunya vol incorporar 200.000 migrants al mercat laboral amb el nou reglament d’estrangeria
- Detectades obres il·legals en una reforma de Consell de Cent
- Treballar en excés pot alterar l’estructura cerebral i perjudicar des de la regulació emocional fins a la presa de decisions