El retrocés en matemàtiques i anglès també va per barris

Si l’objectiu de les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO és fer una radiografia de la situació, aquesta és la següent: després del tremend sotrac que va suposar la pandèmia han baixat les notes en anglès i matemàtiques en general, però el retrocés és desigual. És més acusat entre els alumnes vulnerables, alumnes que, a més, es concentren en alguns centres a causa de la persistent segregació escolar. Davant d’aquesta poc optimista fotografia, des de la Fundació Bofill alerten que la falta d’aprenentatge s’arrossega durant tota l’escolaritat i és un factor de fracàs escolar i abandonament, per la qual cosa demanen al Govern mesures urgents, per a aquest mateix curs. Tot i que hi ha molts factors que han pogut contribuir a la baixada generalitzada de les notes en matemàtiques i anglès –motius purament pedagògics que els experts estan estudiant– hi ha unanimitat que l’impacte de la pandèmia –del tancament de centres primer, i de l’impacte en la salut mental dels nanos, després– n’és un factor clau. En aquesta línia, la directora de l’Affapac, Lidón Gasull, recorda que la federació de famílies va ser sempre una ferma defensora d’obrir les escoles. «Vam demanar des del primer dia tractar l’educació com un servei essencial, amb totes les mesures de seguretat, però mantenint les escoles obertes, perquè sabíem que tancar-les tindria les repercussions que ha tingut», apunta. Hi ha consens també que l’escola serveix de contrapès per intentar reduir aquestes desigualtats. «L’educació no substitueix les carències que tenen els nens a causa del seu origen socioeconòmic, però sí que fa de contrapès, no només en els aprenentatges», assenyala Gasull, que apunta també l’impacte de la pandèmia en l’educació inclusiva. Passos enrere Passos enrere«¿Què ha passat amb els nens amb necessitats específiques? Des que van tornar a obrir les escoles, tots els esforços es van posar en les mesures higièniques, els canvis curriculars... Mil canvis que el sistema ha hagut d’afrontar i que ha perjudicat l’educació inclusiva. Aquí tenim un gran problema. Aquest alumnat se n’ha ressentit molt. Clarament podem veure que ni hem recuperat el que teníem abans de la pandèmia, que ja era insuficient», afegeix. Des de la Rosa Sensat coincideixen amb l’Affapac que la baixada dels resultats en les proves de competències bàsiques demostren la importància de la presencialitat. «Potser el que ens estan dient aquests resultats és que l'educació telemàtica no funciona tant», apunta Mar Hurtado, portaveu de l’associació de mestres. Retrocés preocupant A banda de l’evident desigualtat i de la urgència de revertir-la, ¿és preocupant la baixada generalitzada en els resultats? Miquel Àngel Alegre, cap de projectes de la Fundació Bofill, respon amb rotunditat: «Sí, és preocupant». «D’una banda, globalment, veiem que mates i anglès estan baixant des de fa uns anys i estan baixant de manera significativa, i alerta amb això. Sobretot, perquè els perjudicats són un conjunt d’alumnes que ja sortien d’una situació més vulnerable i a qui s’afegeix això. És imprescindible una aposta forta en temes d’equitat. Primer, saber millor quina és la magnitud de la problemàtica i, per tant, tenir bons diagnòstics, sistèmics i de centre, assenyala l’investigador. «No fa falta inventar res. Es tracta d’oferir més suport educatiu, orientació, donar més professors, més beques... no fa falta inventar polítiques gaire sofisticades. A més, són polítiques que després han de servir per a tots, i és urgent fer-ho. S’han d’aplicar ja», argumenta el cap de projectes de la Fundació Bofill. Sobre el paper del Departament d’Educació en tot això, Alegre apunta que «pel que fa al discurs van bastant en aquesta direcció», però que troben a faltar «el pas del que és el discurs i el recurs extraordinari –de més profes– a l’estabilització com a política d’equitat real». «Que deixi de ser només discurs i només reacció immediata i extraordinària a que hi hagi una política estable de compromís amb aquestes dificultats», continua l’investigador, que recorda que està comprovat que «els recursos que entren després surten si depenen de la disponibilitat pressupostària del moment o de pactes polítics concrets». Si aquests recursos no s’estabilitzen en els centres no els dona el marge de planificar-se bé. «La majoria de centres saben què tenen aquell curs, però no poden fer plans a llarg termini perquè no saben si el curs vinent els trauran el profe d’acollida o l’educador social, i difícilment es pot fer una planificació si això no se sap», exemplifica Alegre, que insisteix a estabilitzar una política d’equitat de debò amb recursos garantits adequats a la realitat de cada centre. Propostes i mesures Des de la Fundació Bofill proposen algunes mesures concretes recollides en un «pla de recuperació educativa postcovid», que encapçalen amb la creació d’un protocol per identificar alumnat socialment desfavorit amb necessitats educatives que permeti millorar el diagnòstic i seguiment d’aquests alumnes. Defensen també un model de beques que inclogui una ajuda econòmica de fins a 3.000 euros per curs per a alumnes vulnerables de 3r i 4t d’ESO, i de fins a 10.000 per alumne de 1r i 2n de batxillerat i cicles formatius. El conseller Cambray va reconèixer aquest dilluns en comissió parlamentària la seva preocupació per l’assumpte i va anunciar mesures. «Hem incrementat els Plans de millora d’oportunitats educatives (PMOE), i hem passatde 500 a 750, i, dins d’aquests plans, per primera vegada, hem incrementat l’acompanyament en matemàtiques i anglès tant dins com fora de l’horari», va explicar.

El més llegit