Entre la jornada compactada i la pèrdua de drets: la reforma horària a Europa i els EUA

Les palanques d’acció de la reforma horària són compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina, introduir horaris més flexibles d’entrada i sortida, avançar menjars i sopars, i harmonitzar horaris entre empreses, institucions i entitats. En aquesta sincronització de rellotges, el sud d’Europa va al darrere. Regne Unit: jornada de 9 a 17 hores El Regne Unit no es planteja la reforma horària perquè el mode de vida en vigor des de sempre ja respon al que busca aquesta reforma. La jornada de treball britànica és compacta, de nou del matí a cinc de la tarda. El dinar és un menjar breu entre les 12 i la una del migdia. El sopar és d’hora, entre les 18h i les 20h. Hi ha horaris laborals cada vegada més flexibles i el teletreball, dos o tres dies a la setmana, ha vingut per quedar-se en moltes professions. Begoña Arce Alemanya: els horaris ja són ‘conciliables’ El Govern alemany no ha posat en marxa un pla de «reforma horària», perquè a Alemanya els horaris laborals solen permetre la conciliació familiar i l’Estat ofereix a més variades ajudes per a les famílies, com uns diners mensuals per cadascun dels fills i una baixa per maternitat i paternitat de fins a 14 mesos a repartir entre els progenitors. L’acord de Govern de l’actual tripartit de socialdemòcrates, verds i liberals sí que preveu un reforçament de les mesures ja existents per permetre una millor conciliació feina-família. Més enllà del Govern, hi ha projectes avalats per administracions locals per explorar una nova organització personal del temps, com l’Ingrés Mínim Vital: és a dir, un salari mínim ciutadà que rebria cada persona. Els impulsors defensen que això suposaria una reconcepció del treball assalariat i un ús més efectiu i productiu del temps per part de la ciutadania. Andreu Jerez França: les 35 hores s’han esfumat A França, els horaris laborals estan marcats per les 35 hores de treball setmanal. Des de la seva entrada en vigor el 2002, va afavorir els horaris que permetien conciliar la vida professional amb la familiar. Al sector serveis, eren habituals les jornades en què es començava a treballar sobre dos quarts de nou i s’acabava abans de les cinc de la tarda, amb una pausa per dinar d’una hora. Però amb el pas dels anys i amb la flexibilització del mercat laboral, es van multiplicar les escletxes legals i les lleis que promouen les hores extres. Fins al punt que les 35 hores van desaparèixer de la majoria d’empreses del sector privat. I això dificulta la conciliació amb la vida personal i familiar. Enric Bonet Itàlia: una mica més d’ordre en la jornada laboral A l’agost, a Itàlia va entrar en vigor el decret de Transparència, segons el qual els ocupadors han de comunicar amb claredat els dies i horaris en què els treballadors han d’exercir les seves tasques, i eventuals hores extraordinàries de treball, així com s’ha d’oferir cursos de formació gratuïts. Les jubilacions forçoses i les auditories salarials no han sigut objecte de recents debats en les institucions italianes. Mentrestant, alguns partits polítics han tornat a parlar de la possibilitat que es redueixi la setmana laboral a 36 hores, i no les 40 actuals. Irene Savio Portugal: cap a la setmana laboral de 4 dies El Govern portuguès té previst presentar a l’octubre un projecte pilot per posar en marxa la setmana laboral de quatre dies. Un projecte que apostarà previsiblement per la reducció d’hores de treball sense alterar les remuneracions i que afectarà tant l’administració pública com les empreses privades, especialment les més afectades per l’absentisme i la falta de mà d’obra. Lucas Font EUA: poca implantació de les lleis que vetllen per torns justos Als Estats Units, on el 1938 es va aprovar a nivell federal la Llei de paràmetres justos d’ocupació, actualment només l’estat d’Oregon i diverses ciutats com Nova York, Filadèlfia, San Francisco, Seattle i Chicago tenen avui el que es coneix com a «lleis de setmana laboral justa», també conegudes com a lleis d’«horaris predictibles», que pretenen establir torns més estables, justos i transparents. La majoria s’aplica a empleats del sector comercial i de serveis alimentaris, però en molts casos només beneficia treballadors d’empreses grans. Idoya Noain l’estat d’OregonNova York, Filadèlfia, San Francisco, Seattle i Chicago lleis d’«horaris predictibles» Idoya Noain

El més llegit