Prats de Lluçanès, la prova pilot frustrada de la reforma horària

El desembre de 2016, aquest diari visitava Prats de Lluçanès, a poc més d’una hora de Barcelona, per conèixer de primera mà com aquest petit municipi d’Osona estava aplicant les directrius de la reforma horària. Era la zona zero del canvi d’hàbits a Catalunya, amb un alcalde, Isaac Peraire (ERC), molt en sintonia amb el moviment que llavors liderava Fabian Mohedano, el principal profeta de la cosa a aquest costat del Pirineu. El consistori va canviar de color (d’Esquerra a Junts) i, el més important, va arribar la pandèmia que tot ho va regirar i tot ho va excusar. Aquesta petita Gàl·lia paladí de la nova organització social, econòmica, política, cultural i comercial va deixar l’invent en repòs. I allà segueix. Dormisquejant. Com a la resta d’un país que un dia va dir que tot això es capgiraria el 2025. Les eleccions municipals del 2019 van regirar la composició de l’ajuntament. Esquerra va cedir el ceptre a Junts al perdre la meitat dels seus regidors. La irrupció de dues llistes més –Movem Prats i República Activa de Prats de Lluçanès– va atomitzar el vot. La formació neoconvergent va aconseguir mantenir els seus cinc regidors i va aconseguir el poder, amb Jordi Bruch al capdavant. I allà segueix. L’alcalde ha atès El Periódico aquest dijous per xerrar sobre la reforma horària. Admet que s’ha fet més aviat poc, tot i que sí que s’ha mantingut el que va aprovar en el mandat anterior: Els plens municipals, per exemple, comencen i acaben abans. Hora de dinar Peraire va proposar nous hàbits en el funcionariat municipal, de manera que es perdia aquell esmorzar interminable i s’obria un forat al migdia per dinar. S’aconseguia que els treballadors se n’anessin a casa amb tota la tarda lliure. I s’aconseguia que a les vuit tinguessin gana per sopar i que, qui sap, es fiquessin al llit abans de mitjanit. Sara, Irene, Anna i Sophie, es deien llavors els empleats del consistori. Abans solien dinar ràpid i malament a casa cap a les 15.30 hores, i ara, explicaven el 2016, aprofitaven aquelles dues hores fins a la sortida de les escoles per fer esport, llegir o, simplement, no fer res. Anar a comprar no era ni és una opció, perquè el comerç manté aquell horari cavernícola de persiana abaixada entre les 13 i les 17 hores. Aquest llarg parèntesi en què els pobles semblen un decorat. Esquerra va baixar de l’alcaldia deixant una reforma prevista a l’ajuntament perquè el personal pogués dinar en condicions. Mai es va fer, afirma Peraire, que lamenta que Prats hagi deixat passar l’oportunitat de mantenir-se com a municipi pioner de l’ús racional dels horaris. «Érem el poble més informat de Catalunya sobre la reforma horària, i a més aquest projecte ens va posar al mapa. En el dia d’avui, ni tan sols es fan activitats durant la setmana d’usos del temps», es queixa. Bruch assegura que la pandèmia «va aturar molt les coses», però recorda que diversos comerços sí que han avançat l’hora de tancament 30 minuts, de les vuit de la tarda a dos quarts de vuit. «Però el pla no s’ha promogut gaire –admet l’alcalde–, cadascú fa el que bonament pot, hi ha gent que ho ha passat malament». Dues promeses Prats de Lluçanès, de fet, tenia un extens full de ruta ja redactat i pactat amb els responsables de la reforma horària. El document, de 34 pàgines, plantejava canvis al comerç, els serveis públics i municipals, la sanitat, l’educació, la restauració, amb nous hàbits que tenien com a horitzó el 2025, l’any que el mateix Govern es va posar com a moment del ‘reset’. La primera vegada que es va parlar d’aquesta data va ser el 2017, amb Neus Munté com a consellera de Presidència. L’octubre del 2021, amb el projecte ja traslladat al Departament d’Igualtat i Feminismes, va ser la consellera Tània Verge la que va fer seva la promesa. Pot ser que aquest canvi, d’una cartera tan transversal a una conselleria tan concreta, no ajudés a muscular la idea. En resum, el que perseguia aquest acord era compactar la jornada laboral per avançar l’hora de sortida, avançar el dinar i el sopar i sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals. La cosa s’ha quedat molt a mitges. L’institut, per exemple, havia d’obrir un menjador perquè els nanos poguessin dinar a les 13 hores i no a dos quarts de quatre a l’arribar a casa. Explica Bruch que es va parlar amb Educació i que la cosa no va quallar. «A dia d’avui no tenim cap acció prevista», admet l’alcalde. Així és com Prats de Lluçanès, el petit poble que era punta de llança de la reforma horària, va passar a engrossir la llarga llista de municipis que viuen el dia a dia aliens que potser, i només potser, hi ha una manera més racional d’organitzar els horaris.

Prats de Lluçanès, la prova pilot frustrada de la reforma horària

Aquest petit poble d’Osona va ser punta de llança del canvi d’hàbits en la societat, però el projecte s’ha refredat i en el dia d’avui no hi ha res previst ni full de ruta

El més llegit