En l’odissea de la conciliació, les situacions més delicades les viuen les dones que crien soles els seus fills i a la intempèrie de proteccions que sí que tenen les famílies amb dos progenitors. Un dels greuges més flagrants el denuncia un col·lectiu creixent de mares que lluiten pel que hauria de ser obvi: que els seus fills i filles tinguin els mateixos drets que la resta de nens i nenes. Drets que, en aquesta batalla concreta –tenen centenars de fronts oberts–, impliquen estar 32 setmanes, les 32 primeres setmanes de vida, a casa, cuidats per la seva família més directa. Un dret que ara com ara només tenen els fills de famílies biparentals –16 setmanes per cada un–, però que se’ls nega a les famílies monomarentals, en peu de guerra per evidenciar i denunciar la situació i, sobretot, per revertir-la.