Radiografia del puter: «No venen en platets voladors, pot ser qualsevol»

Aquest divendres es commemora el Dia internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones, un problema que pateixen, segons el Govern, el 90% de les dones que es prostitueixen a Espanya, tot i que no hi ha dades fefaents ja que és una activitat alegal i que s’exerceix al carrer i en pisos clandestins de difícil control. El PSOE vol abolir la prostitució i per això, en la llei que ha presentat al Congrés, proposa sancionar els homes que paguen per sexe amb multes i penes de presó, com a mesura desincentivadora. Però, ¿quants ‘puters’ hi ha a Espanya? ¿Quin perfil tenen? ¿Són consumidors ocasionals o puntuals? ¿Es qüestionen si les dones exerceixen de manera lliure o coaccionades? Sobre el consum de prostitució amb prou feines hi ha dades i les que hi ha procedeixen d’aproximacions antigues o d’investigacions universitàries acotades. Però en tots els estudis hi ha subjacent una màxima: els consumidors són majoritàriament homes (el 99%, segons Eurostat) i les prostitutes són dones o nenes (el 90%). Senyors entre 40 i 55 anys El component de gènere és clar, tot i que no es pot dir que hi hagi un perfil del ‘puter’: són homes de qualsevol edat, nivell educatiu o renda. «Quan vaig començar a exercir el treball sexual vaig intentar fer perfils de clients, però amb el pas del temps, em vaig adonar que era bàsicament impossible perquè són homes de totes les condicions, casats, solters, amb parelles i de tots els estrats socials», explica a EL PERIÓDICO Kenia García, treballadora sexual des de fa nou anys i membre del col·lectiu Prostitutas de Sevilla. «Els nostres clients no venen en platets voladors, formen part de la societat i pot ser qualsevol i qui una menys s’ho espera», rebla. En el seu cas, la majoria de clients són homes d’entre 40 i 55 anys, alguns d’ells «fixos» que repeteixen «una, dues o tres vegades al mes», per això Kenia els considera els seus «salaris». Consum regular entre el 5% dels joves L’Enquesta Nacional sobre Salut i Hàbits Saludables, publicada per l’INE el 2003, va oferir el següent panorama: el 27,3% dels espanyols ha pagat alguna vegada per mantenir sexe i el 6,7% l’últim any. Estudis posteriors ofereixen xifres aproximades. El més recent, efectuat per l’Injuve el 2020, revela que entorn del 5% dels homes joves realitzen un consum regular. Malgrat això, tant el Govern com experts i oenagés, en ocasions, donen per cert un informe de l’ONU –no ratificat per cap organisme després– que ofereix una dada molt elevada i assenyala que el 39% dels espanyols ha pagat alguna vegada en la seva vida per mantenir relacions sexuals, que situaria Espanya entre els països amb més consum. Més reafirmació masculina que satisfacció sexual L’absència de xifres fidedignes ha portat el Ministeri d’Igualtat a anunciar que realitzarà una macroenquesta sobre la prostitució a Espanya. Però mentre arriben les dades, diverses investigacions apunten que el fenomen té més a veure amb la «reafirmació identitària masculina, tant del jo com del grup, mitjançant pràctiques d’instrumentalització i subordinació de les dones, que amb la recerca de satisfacció sexual», segons conclou la professora de Sociologia Beatriz Ranea, a la seva tesi ‘Masculinidad hegemónica y prostitución femenina’. L’oci i la facilitat Així mateix, la investigació afirma que hi ha diversos elements «desencadenants» de la prostitució, entre els quals la percepció que és un ritu de transició a la vida adulta; la presència d’homes que inciten d’altres; la percepció del consum com a part de l’oci masculí en ambients com comiats de solter o la idea que els pot ajudar en el pla emocional, com una «teràpia». Com a element facilitador, Ranea esmenta «l’accessibilitat», ja que a Espanya hi ha «gran quantitat d’escenaris, ja siguin locals de cites, pisos privats o prostitució de carrer». Al seu torn, la sociòloga Águeda Gómez, autora d’‘El putero espanyol’, ha traçat quatre perfils de ‘puters’, tenint en compte les reflexions expressades per ells mateixos. En primer lloc hi ha el misogin, que considera que les dones exerceixen perquè volen i perquè es guanyen diners sense realitzar grans esforços. En segon lloc, hi ha el consumista, que defensa que també els cossos es poden comprar. «És una cosa que venen i és com una relació de poder, jo pago i per tant fas el que jo vulgui, ¿no?», és un dels pensaments d’un consumidor de sexe recollits al llibre. En tercer lloc, hi ha l’«amic», on s’enquadren aquells que tracten les prostitutes com a amants lliures, reproduint els paràmetres sexistes segons els quals les dones es realitzen a través de la satisfacció de l’home. I, finalment, es troben aquells que tenen un relat «crític» i reconeixen que les prostitutes estan sotmeses a una pràctica d’explotació econòmica –no sexual– i a una injustícia. «La majoria de les dones crec que estan explotades. No crec que, si els deixessin triar, volguessin fer això, però no, no ho veig tampoc malament», admet un altre dels homes entrevistats per Gómez.

Radiografia del puter: «No venen en platets voladors, pot ser qualsevol»

Treballadores sexuals i expertes mantenen que no existeix un perfil de client: «Són de tots els nivells de renda, edats i estats civils»

Un gruix de prostitutes exerceixen en règim d’explotació sexual

El més llegit