Escac al cotxe: el clima, la inflació i la pujada de la gasolina acceleren el seu ocàs (però no el maten)

Durant la primera fase de la pandèmia del coronavirus, quan no hi havia vacunes i tot estava envoltat d’incertesa, un optimista pensament va recórrer les societats: en sortiríem millors, més forts. Dos anys i mig més tard, el vaticini s’ha demostrat a grans trets fals, amb les emissions de CO2 arreu del món batent rècords el 2021 després de l’aturada del 2020 i la bretxa social i econòmica a Espanya sent ara encara més àmplia que abans. Però hi ha un àmbit en el qual hi ha una mica de veritat: el cotxe. L’automòbil, tal com el coneixem, s’està convertint en un objecte en extinció, gairebé com una relíquia d’una època anterior. És molt probable que l’acte d’estar assegut en un embús dins d’un objecte de metall que pesa una tona, contamina i costa una fortuna sigui vist per les generacions vinents com a una cosa no només estúpida, sinó també delictiva, i aquest canvi cultural s’ha anat gestant a passos accelerats durant els últims temps. María Baena, infermera de 28 anys a Madrid, té un turisme des de fa una mica més d’un lustre. La seva relació amb el vehicle ha canviat en aquest temps. Sobretot, a l’hora de fer plans amb els amics. «Abans de la pandèmia, tots em preguntaven si podíem anar al meu cotxe, perquè jo era de les poques que en tenia un. Ara passa el contrari. Ofereixo el cotxe i si hi ha alguna alternativa em diuen que millor que no, que no està bé agafar-lo si no és necessari», diu. L’estiu més calorós Els factors que expliquen aquesta transformació són majoritàriament molt recents. Hi ha el canvi climàtic, és clar, però aquest solia ser un argument eteri, amb què resultava difícil combregar en el dia a dia. L’ocorregut aquest estiu, el més tòrrid d’una sèrie històrica que comença el 1961, amb 2,2 graus per sobre del normal, ha portat el fenomen a un àmbit molt més personal i tangible, impossible d’obviar. El transport per carretera suposa el 26,9% de totes les emissions de gasos amb efecte hivernacle a Espanya, amb els cotxes de gasolina emetent una mitjana de 143 grams de CO2 per quilòmetre. Els vehicles elèctrics contaminen menys, entre 60 i 76 grams de CO2, però aquests només representen menys del 3% del total de turismes a Espanya i tampoc són la panacea. La nova llei de canvi climàtic, aprovada l’any passat, condemna els cotxes amb motors de combustió, que no podran vendre’s a partir del 2040 i no podran circular a partir del 2050. Però si la generalització dels vehicles elèctrics provoca que els ciutadans condueixin més (i no menys, com estan fent ara), el canvi no implicarà una reducció significativa de les emissions. El que sí que permetran aquests cotxes és emancipar-se del jou del petroli. La gasolina i el dièsel encadenen rècords històrics durant tot l’any, i han arribat en algun moment als 2 euros el litre i han desactivat pel camí la subvenció de 20 cèntims en vigor des de l’abril passat. Amb el cost de la vida cada vegada més alt, a causa de la inflació, els països de la UE han decidit prendre mesures per incentivar el transport públic, reduint-ne les tarifes, com a Alemanya, o convertint directament en gratuïtes diverses rutes ferroviàries, cas d’Espanya. Vendes en picat Les vendes de cotxes durant el 2020 i el 2021 van caure a Espanya més d’un 30% respecte als dos anys previs a la pandèmia. La indústria no ha alçat el cap el 2022, amb encara menys vehicles comercialitzats en el primer semestre. Però el cotxe continua aquí, ocupant enormes espais urbans, col·lapsant els carrers, contaminant i matant, en un moment en què gairebé totes les grans ciutats prenen mesures no exemptes de polèmica per limitar l’accés als centres urbans, que és on hi ha el principal problema que impliquen les quatre rodes. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) està preocupada. A finals de juny va alertar que cada any moren arreu del món prop d’1,3 milions de persones per accidents de trànsit, que ja representen la principal causa de mort en nens i joves d’entre 5 i 29 anys. A Espanya, 1.510 persones van perdre la vida l’any passat, 140 més que l’anterior, marcat per les restriccions contra el coronavirus. Tot això sense comptar les morts relacionades amb la contaminació que produeixen els cotxes, un camp en el qual les ciutats espanyoles apareixen especialment malparades en comparació amb els seus equivalents europeus. La prestigiosa revista científica The Lancet va publicar el 2021 una investigació que col·locava Madrid com la ciutat del continent amb més morts degudes a la pol·lució provocada pels automòbils. Barcelona i la seva àrea metropolitana ocupaven el sisè lloc en aquesta classificació, seguides de Mollet del Vallès. Els automòbils, però, no són només perillosos i bruts. Tampoc tenen sentit des del punt de vista espacial, com cada vegada remarquen més urbanistes, al permetre traslladar a molt poques persones i ocupar massa metres quadrats de les ciutats, on ja viu el 54% de la població mundial, percentatge que s’espera que s’elevi fins a gairebé el 70% d’aquí tres dècades. La geometria també contribueix a acabar amb l’era del cotxe.

Escac al cotxe: el clima, la inflació i la pujada de la gasolina acceleren el seu ocàs (però no el maten)

Les vendes d’automòbils nous durant el 2020 i el 2021 cauen més del 30% a Espanya

L’accés a les ciutats, un dels principals esculls de la transició

El més llegit