Assassinades per fills o nets: els experts urgeixen a aturar la violència contra les dones grans

El col·lectiu de dones grans és el més vulnerable en la violència que pateix per part del seu entorn i és urgent prendre mesures. A aquesta conclusió arriba l’estadística sobre feminicidis fora de l’àmbit de les parelles o exparelles que el Ministeri d’Igualtat va fer pública dilluns i que ha convertit Espanya en el primer país europeu i del món (que es tingui constància) a impulsar un cens sobre els homicidis que es cometen contra les dones pel mer fet de ser-ho. El recompte demostra que les dones grans són les més afectades per la violència extrema: 6 de cada 10 víctimes tenien més de 60 anys i van ser assassinades pels seus fills, nets o veïns. Per això els experts apressen a posar el focus en aquest grup d’edat i a impulsar iniciatives que treguin del cercle de la violència aquestes víctimes, que normalment la pateixen durant anys i en complet silenci. La nova estadística, que es publicarà cada tres mesos i serà complementària al recompte de víctimes de violència de gènere (cens que ja va ser pioner en el seu moment i que se cenyeix a l’àmbit de la parella), indica que en el primer semestre de 2022 han sigut assassinades 19 dones. Que el 58% siguin majors de 60 anys suposa una diferència substancial amb la violència en parella, on la majoria de víctimes (el 52,2%) tenen entre 41 i 50 anys. Si es tenen en compte les taxes per 100.000 dones, en els feminicidis ara publicats la taxa més alta es dona en més grans de 84 anys, seguida per la franja d’edat entre 61 i 70 anys. I en violència en la parella, la taxa més alta es dona en el grup de 41 a 50 anys. Els agressors Aquesta diferència en l’edat de les víctimes està motivada pel perfil dels agressors (en els feminicidis fora de la parella): el 57,9% són familiars (6 fills, 3 nets i, en un cas, un altre familiar). Les dades apunten que les dones són més vulnerables a la violència en mans de les seves parelles o exparelles quan tenen 40 anys o més, perquè en aquesta edat moltes prenen la decisió de divorciar-se i pateixen les agressions d’altres familiars, com els seus fills o nets quan creixen. «La convivència en parella i la convivència derivada de la maternitat ens fragilitza i ens situa en un punt de més risc», acaba Lucía Avilés, magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona i experta en aquest tipus de violència. Ahir mateix, va morir una dona de 71 anys d’Escatrón (Saragossa) després d’haver rebut una brutal pallissa per part de la seva exparella mentre dormia. Violència durant més de 40 anys La nova estadística no indica si les víctimes també patien violència de gènere (si havien denunciat), però els estudis suggereixen que els fills que creixen en entorns d’agressions masclistes tenen un 40% més de possibilitats de reproduir els comportaments que veuen en els seus pares, segons recorda Miguel Lorente, exdelegat del Govern contra aquesta xacra. Poden (no sempre passa, alguns es converteixen en activistes contra el masclisme) repetir-los amb les seves parelles o contra les seves mares, germanes o àvies, cosa que indica que en algunes llars les dones pateixen violència marital i d’altres membres de la seva família, normalment durant anys i en soledat. En aquesta línia, un estudi específic sobre violència de gènere en més grans de 65 anys, efectuat el 2019, revela que el 40% de les víctimes han patit la violència durant més de 40 anys, i el 27%, entre 20 i 30 anys. El motiu que 3 de cada 10 dones aguantin tant és que la violència era acceptada per la societat quan van iniciar les seves relacions sentimentals. Un 32% manifesta que ho van fer pels seus fills i un 35% per què tenien por que la seva parella les matés. El 20% no havien revelat a ningú del seu entorn les agressions que patien. Fora del radar El cens de feminicidis també reflecteix que aquesta violència està fora del radar de les institucions: gairebé el 90% no han denunciat i el 70% no acudeixen, de mitjana, als jutjats de violència de gènere. Per això, segons el Govern, la nova estadística «visibilitza els feminicidis ocults» i permet «obrir els ulls» i adoptar polítiques destinades a ajudar aquestes víctimes. Entre elles, destaca que el Ministeri d’Igualtat s’ha posat en contacte amb l’ Imserso per millorar els cursos de detecció d’aquesta violència en aquells llocs, com els centres de gent gran, on solen acudir les afectades. Lorente aplaudeix aquesta iniciativa, ja que és «molt difícil que una dona acudeixi a un jutjat a denunciar el seu propi fill» i és més fàcil que reveli la seva situació en llocs on se sent còmoda. Per això, l’exdelegat del Govern proposa que al seu torn es reforcin els cursos de detecció en els serveis socials i la xarxa sanitària, ja que, a causa de l’edat elevada de les víctimes i derivat de la violència física que pateixen, es pressuposa que acudeixen amb freqüència almenys als centres sanitaris.

El més llegit