Poques denúncies: la comissió sobre abusos de l’Església fa els seus primers passos sense convèncer les víctimes

Els 20 membres que componen la comissió sobre els abusos sexuals a menors en el si de l’Església catòlica es van reunir dimarts passat a Madrid. Liderats pel Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, havien d’analitzar i valorar els testimonis que els havien arribat en els dos primers mesos de treball, material amb què elaboraran un informe que intentarà plasmar la dimensió del problema i també proposarà mesures perquè no torni a ocórrer. Els integrants tenien davant seu 201 denúncies (de 167 homes i 34 dones) i Gabilondo es va declarar «satisfet amb el ritme d’arribada dels testimonis». Es tracta d’una quantitat considerable, però al mateix temps molt inferior al nombre de testimonis que altres organismes similars a França i Portugal van recopilar en els seus treballs, una cosa que per a les víctimes crítiques amb aquesta comissió mostra la seva escassa capacitat per enfrontar-se a la pederàstia en el clergat com han fet altres països. A Portugal, un país molt més petit que Espanya (10,3 milions d’habitants davant 47,3 milions), la comissió va rebre 214 testimonis només el primer mes, tot i que després el ritme va decréixer i quan va complir el quart mes de treball n’havia recopilat 326. A França, mentrestant, entre juny del 2019 i octubre del 2020 van arribar 6.471 casos a l’organisme encarregat d’investigar els abusos sexuals. «El que realment ens importa, més que el nombre, és escoltar les víctimes i fer-ho amb respecte, amb serietat, amb discreció i amb confidencialitat», va dir Gabilondo dimarts, quan va donar a conèixer la quantitat de denúncies reunides fins al moment per la comissió, que va néixer d’un mandat del Congrés dels Diputats el març passat (amb el suport de tots els partits tret de Vox) i que des d’aleshores s’ha enfrontat a importants dificultats: retards a l’hora de constituir-se, desconfiança d’una part de les víctimes i negativa de l’Església catòlica a participar en els seus treballs, al considerar els bisbes que estan sent utilitzats com a «bocs expiatoris» dins d’una xacra, la pederàstia, que està més estesa en àmbits com el familiar. La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) va encarregar al febrer la seva pròpia investigació, que discorre en paral·lel a la del Defensor del Poble. Dirigida pel despatx d’advocats Cremades & Calvo Sotelo, suscita encara més recel entre les víctimes. Les seves últimes dades reflecteixen que només ha rebut un centenar de denúncies. «No és una carrera quantitativa» Els col·laboradors de Gabilondo també resten importància al volum de testimonis recollits. Remarquen que encara queda molta feina per endavant. La idea és atendre més víctimes i presentar l’informe davant el Congrés d’aquí un any, tot i que no hi ha cap termini fixat. «Això no és una carrera quantitativa. Estem centrats a fer les coses bé, amb cautela, confidencialitat i discreció. Els resultats es veuran més endavant», assenyalen. «El que més ens preocupa, sobre totes les coses, és l’atenció a les víctimes –continuen les mateixes fonts–. Escoltar adequadament els testimonis. Aquest és l’objectiu primordial. I mostrar confiança i acollida per part d’aquesta institució pública. El més rellevant són els testimonis. Això ja té sentit en si mateix. Arran d’aquests es comprovarà en quina direcció s’ha de centrar l’informe. Les recomanacions, consells i suggeriments es faran pensant en totes les víctimes. Les que han acudit a oferir el seu testimoni i els que prefereixin no fer-ho, a les quals cal respectar el seu silenci. L’important en aquests moments d’arrencada és generar espais de confiança i allà demanem la col·laboració de tota la societat, també la dels mitjans de comunicació, perquè ens ajudin a fer aquesta crida. Els processos als diferents països no són iguals». Però és aquí, en aquestes diferències entre països a l’hora d’investigar els abusos de l’Església, on es troba part del problema de la comissió que lidera Gabilondo, segons una part de les víctimes. A finals del març passat es va presentar a Barcelona la Plataforma Tolerància 0, que agrupa els denunciants de casos tan sonats com el dels maristes (Manuel Barbero), el de La Salle (Alejandro Palomas) i el de l’Abadia de Montserrat (Miguel Hurtado), entre d’altres. Ja llavors van assenyalar que no participarien en la investigació, al considerar que aquesta poc faria per aclarir l’escàndol. A diferència de l’ocorregut al Regne Unit i Austràlia, la comissió espanyola no té «poder coercitiu» sobre l’Església per forçar-la a obrir els seus arxius o cridar a declarar els presumptes abusadors i encobridors. I a això s’hi suma el passat de Gabilondo, antic sacerdot, que va impartir classes en dues escoles dels Germans del Sagrado Cor durant els anys setanta, quan suposadament es van cometre abusos dins de les seves parets. El Defensor del Poble sempre insisteix que no va tenir «coneixement» d’aquests casos i que d’haver-lo tingut els hauria «denunciat». A la plataforma assenyalen ara que el volum de denúncies rebudes durant aquests dos mesos de treball recolza el seu enfocament crític. «La comissió no pot investigar en profunditat perquè no té poders per a això –argumenten fonts de Tolerància 0–. Només pot escoltar, no investigar. No pot obligar l’Església a entregar documents ni exigir que els encobridors compareguin. Els seus resultats seran molt incomplets».

Poques denúncies: la comissió sobre abusos de l’Església fa els seus primers passos sense convèncer les víctimes

L’organisme del Defensor del Poble rep en dos mesos 201 denúncies, moltes menys que iniciatives similars a França i Portugal

Els col·laboradors de Gabilondo insisteixen que «els resultats es veuran més endavant»

El més llegit