Des que Sílvia Subirós va tenir clar que es dedicaria al cine, va saber que faria un documental sobre el seu avi, el xef Josep Mercader, fundador del Motel Empordà. Aquell home que, quan era un adolescent de postguerra, va entrar a treballar en una cuina perquè va intuir que era el millor lloc per no passar gana, com el seu admirat Antonin Carême. Mercader es va posar al capdavant del Motel Empordà el 1961 i el va fer fort al peu de la N-II al seu pas per Figueres, per on entrava el turisme des de França, camí a les platges espanyoles, fins al punt que no va trigar a comprar-lo als Tognola, que havien confiat en ell per dirigir-lo, amb una maleta plena de dòlars i francs suïssos. Però la història de Josep Mercader ja estava explicada ni més ni menys que per Josep Pla, que el va incloure en el llibre ‘Alguns grans cuiners de l’Empordà’. Pla el coneixia a fons, ja que tenia taula reservada al Motel Empordà, la 26, i fins i tot habitació, la 103, on dormisquejava després dels seus banquets. Allà l’escriptor va esgotar els seus últims anys, amb Mercader afilant l’enginy per fer-lo menjar, a més de beure, creant plats aptes per a la seva exigua dentadura, com la sopa de farigola i el sorbet de marialluïsa. Explicada per d’altres la història del seu avi, a qui Sílvia Subirós només va arribar a conèixer per les cintes de súper-8 que havia deixat a la seva biblioteca, la cineasta va posar el focus en les dones de la seva família, per a les quals cuidar la família, envellir i morir havien sigut des de sempre les úniques dimensions del teatre. Això amb sort, ja que la seva àvia, Anna Baret, protagonista silenciosa de les gravacions de Josep Mercader, va morir amb només 44 anys, víctima d’un càncer de mama.