25 anys d’emojis, entre l’ús massiu i la gran confusió: ¿n’hi ha un significa joia o droga?

Fa 25 anys la nostra manera de comunicar-nos va canviar radicalment. Era 1997, al Japó, quan es va presentar al públic el primer paquet d’emojis per a un mòbil, l’extint J-Phone DP-211 SW de Pioneer. No era la primera vegada que s’utilitzaven símbols per representar conceptes, ja que, el 1881, la revista ‘Puck’ va publicar quatre protoemoticones que representaven la felicitat, la melancolia, la indiferència i la sorpresa. Per ordre :), :(, :| i :O. Tanmateix, va ser aquest paquet, després readaptat i ampliat a color pel dissenyador Shigetaka Kurita, el primer a convertir-se en un infecciós fenomen de masses utilitzat quotidianament. A partir d’aquí, han evolucionat moltíssim: des del seu naixement com a petits dibuixos de 12 píxels fins a l’àmplia varietat d’avui, que compta amb més de 3.000 emojis de totes les resolucions. Una de les principals claus de la seva proliferació és que, com assegura el traductor centennial Joan Marco, facilita la comunicació digital i l’acosta a la parlada. És a dir, una emoticona ens pot ajudar a entendre el to, l’emoció i la intencionalitat rere el conjunt de les paraules. Són substitutius perfectes d’una mirada múrria o una subtil ironia en l’entonació, ja que ajuden a comprendre «com s’està dient una cosa», assenyala. De vegades s’ha parlat dels emojis com un nou idioma, ja que permeten substituir paraules fins al punt de comunicar-se sense. Una cosa molt comuna en les ‘apps’ d’aventura: per exemple, trobar-se a Tinder amb un perfil sense text, però amb els emojis ⛰️, ⚖️ ☀️♌⬆️♊ ♑ et diu que a aquesta persona, per ordre, li agrada la muntanya, el surf, viatjar, és advocat i té el sol a Leo, l’ascendent a Gèminis i la lluna a Capricorn. Fins i tot més enllà dels ‘hobbies’ i la professió, l’emoji en segons quines ‘apps’ significa que aquesta persona consumeix o ven drogues. Distorsions i incomunicació Tanmateix, com apunta Marco, els emojis poden ser un llenguatge «si tenim en compte la definició de llenguatge com un conjunt de signes», però «no ho hem de confondre amb un idioma», ja que ni pot es utilitzar en el llenguatge oral, ni té complexitats gramaticals com els temps verbals, i està massa condicionat per la subjectivitat, ja que, al no haver-hi un acord entre els usuaris dels emojis, poden significar qualsevol cosa. «El significa cul, però no crec que les persones més grans ho interpretin com a tal», posa com exemple. Hi coincideix la lingüista Anaïs González, que va basar la seva tesi en la comunicació digital i els múltiples significats que tenen els emojis, totalment subjectes a la cultura, el país, l’edat, el gènere i l’orientació sexual de l’emissor i el receptor. «Per exemple, l’emoji, que només els homes gais o bisexuals relacionarien amb un rol sexual. O la, que per a la generació Z és sinònim de riure, i per a la generació X –d’ara endavant– és la mort. O la ballarina, que a Espanya és flamenca, però fora fa claqué, tango o jazz. Fins i tot, aquesta emoticona: (8), només reconeixible pels que van viure el Messenger, que significa una nota musical», assenyala. «He fet un experiment ràpid», escriu per WhatsApp unes hores després de l’entrevista. «Li he preguntat a la meva família què significa l’emoji dels ulls cap a una banda i el mig somriure () i tots han dit una cosa diferent». Per a la seva mare (60 anys), significa «t’has passat». Per al seu pare (62), «conformar-se», un «si tu ho dius, tocarà fer-ho». Per al seu germà (32), «sí, segur», però amb «un to d’incredulitat». Per a la seva cunyada (29), «com que estàs a punt de desafiar algú a fer una cosa que no tocaria, com sortir de festa fins a les 6 tot i que l’endemà treballi». Per al seu oncle (63), «l’he cagat». I, per ella (27), «per lligar, sincerament». Anima tothom a provar l’experiment amb la seva família: «Crec que és dels emojis que menys consens genera». Geopolítica i falta de diversitat Malgrat aquestes limitacions, falta de consens i, per tant, subsegüents equivocacions, tant González com Marco coincideixen: en aquests 25 anys els emojis ens han ajudat a millorar la nostra comunicació. Som més expressius, i podem traslladar els nostres pensaments a un text amb més claredat. El traductor ho compara amb el xinès, «人 significa persona. 工, feina. Així que 工人 és obrer». El mateix amb els emojis: «Utilitzar-ne dos o més et permet representar una idea diferent. És com si afegissis adjectius a una paraula». ¿Un exemple? Afegir una albergínia a un puny aixecat. Passa de ser un emoji combatiu (puny aixecat) a representar la masturbació. Aquests 25 anys també han comportat polèmiques i baralles generacionals. Com assegura Iago Moreno, sociòleg de la Universitat de Cambridge, entre la generació Z ara s’està donant un fenomen de renegar de l’emoji, ja que creuen que els seus predecessors no els saben utilitzar bé i, a sobre, n’abusen. Un estudi de la Universitat Politècnica de València conduït per Carmen Pérez Sabater arribava a conclusions similars, qualificant el seu ús entre els més grans de 50 com una «festa d’emojis», mentre que els menors de 30 s’havien passat a ‘gifs’ i ‘stickers’ personalitzats, evitant els emojis convencionals. Moreno també afegeix que en l’estandardització dels emojis també hi ha ideologia. Que els emojis no hagin presentat varietat de gènere o races fins fa gaire, i que hagi sigut després de la reclamació ciutadana, demostra que hi ha dinàmiques de poder en la seva creació. O, fins i tot, que estats com el Sàhara Occidental o altres nacions en procés de descolonització no tinguin banderes en les ‘apps’ és un símptoma de les dinàmiques geopolítiques nord-sud. Com acaba dient el sociòleg, «que el reconeixement de la teva identitat nacional depengui dels emojis és òbviament una desigualtat de poder, que demostra que els emojis són un contingut que es genera de dalt cap a baix».

25 anys d’emojis, entre l’ús massiu i la gran confusió: ¿n’hi ha un significa joia o droga?

Les emoticones, n’hi ha més de 3.000 diferents, faciliten la comunicació digital i l’acosten a la parlada, afirmen els lingüistes i filòlegs

També poden distorsionar la comunicació per estar subjectes a la cultura, el país, l’edat, el gènere i l’orientació sexual de l’emissor i el receptor

El més llegit