Repetir curs és «ineficaç, injust i car»

Espanya és el país amb més taxa de repetició de l’OCDE: als 15 anys, el 29% de l’alumnat ha hagut de tornar a la casella de sortida algun any. ¿Són els estudiants espanyols més obtusos que la resta i per això repeteixen més? No. Més aviat, el que passa és que hi ha una «cultura del suspens», en paraules de Lucas Gortazar, investigador d’ESADE i especialista en educació i política social. ¿Serveix per a alguna cosa repetir curs? No gran cosa. És «ineficaç, car, desigual i injust», en paraules de Xabi Bonal, professor de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, divulgador i investigador. ’Repetir no és aprendre’ és el títol, precisament, d’un informe elaborat per Save the Children que recolza el que fa anys que els experts en educació diuen: repetir curs no fa que els nanos aprenguin més i millor. És una mesura injusta socialment perquè estigmatitza i perquè castiga l’alumnat amb menys recursos: davant dos estudiants amb coneixements i motivació similars, aquell que té més probabilitats de repetir (fins a tres vegades més) és el que té un nivell socioeconòmic i cultural més baix. A més, és una mesura caríssima: el cost anual de la repetició s’eleva a 1.441 milions d’euros. A Espanya, el 8,7% de l’alumnat d’ESO ha repetit en alguna ocasió davant el 2,2% de mitjana de la UE (1,9% en el cas de l’OCDE). La nova llei educativa, que es comença a aplicar aquest any en els cursos senars, converteix la repetició de curs en una cosa excepcional en l’educació secundària. No dependrà del nombre d’assignatures suspeses, sinó de l’avaluació conjunta del claustre de professors, que tindrà (com sempre ha passat, en realitat) la capacitat de decidir si l’alumne ha adquirit prou competències i si promociona. Moltes veus –sobretot, entre les files dels partits més conservadors– malparlen d’aquesta norma i auguren una important baixada de nivell entre l’alumnat. Tanmateix, l’estudi de Save the Children –presentat avui a Madrid– demostra el contrari: repetir curs redueix significativament l’autoestima i l’esforç. En el cas de batxillerat, la Lomloe permetrà –igual que passava amb l’anterior normativa– passar de curs amb dues assignatures suspeses. El títol es podrà obtenir amb un suspens (un de sol) sempre que la junta d’avaluació consideri que l’estudiant ha adquirit les competències necessàries. «La repetició té un efecte nul sobre l’aprenentatge i perjudica els estudiants de baix nivell educatiu i socioeconòmic» Save the Children «La repetició té un efecte nul sobre l’aprenentatge i perjudica els estudiants de baix nivell educatiu i socioeconòmic», adverteix l’informe, després de deixar clar que, a llarg termini, contribueix a l’abandonament primerenc dels estudis. «És especialment negativa tal com s’aplica a Espanya, repetint els mateixos continguts i sense mesures d’acompanyament», puntualitza. La nova llei educativa (Lomloe) especifica una cosa que es fa de tota la vida: els alumnes i les alumnes que promocionin malgrat que hagin suspès alguna assignatura hauran de recuperar les matèries. Això sí, la norma detalla que hi haurà classes de suport. «A Espanya, els fills hereten el nivell educatiu dels pares. Si un nen viu en una llar amb pocs recursos econòmics té altes probabilitats de repetir curs i de, fins i tot, abandonar l’escola de manera prematura» insisteix Catalina Perazzo, directora de polítiques d’infància de Save the Children. «Un repetidor espanyol, probablement, passaria de curs en altres països del nostre entorn», detalla Álvaro Ferrer, expert en igualtat educativa. La presentació de l’estudi ha estat acompanyada d’un vídeo en el qual un grapat de professors de tot Espanya han criticat la repetició. La cultura de la repetició, però, està «molt arrelada socialment i políticament» i «molts docents i pares i mares també li donen suport», puntualitza la responsable de l’organització en defensa de la infància. A més de ser injusta i tenir un efecte nul en l’aprenentatge perquè ni afavoreix l’esforç ni la motivació de l’estudiant, la repetició és una mesura molt cara. L’estudi de l’organització d’infància destaca que en el curs 2019-20 (en el qual es van comptabilitzar 234.500 repetidors) els costos de la repetició es van elevar a 1.441 milions d’euros, cosa que suposa el 6,2% de la despesa pública en educació primària i secundària. Aquesta despesa es podria haver invertit, per exemple, a contractar docents extres (uns 44.700), incorporar formadors-mentors en els centres educatius per acompanyar els equips docents, fitxar orientadors i treballadors socials per a la identificació i seguiment de l’alumnat amb més risc, així com reforçar la formació extraescolar. «Necessitem un canvi de cultura global. És una cosa que requereix temps i una mirada de l’educació a llarg termini, una cosa de la qual a Espanya no podem presumir,» conclou l’informe. Els experts de Save the Children confien a reduir dràsticament la repetició en poc temps sense perjudicar el nivell educatiu. ¿Com? «Confiant, formant i acompanyant els equips docents». El pla de Save the Children passa per tres punts. El primer, considerar la reducció de la repetició com un objectiu estratègic. El segon, formar els docents per reflexionar i canviar les creences pedagògiques sobre la repetició. I tercer, augmentar els recursos dels centres educatius. Per a això, l’organització demana augmentar el suport educatiu en tutories amb petits grups i escoles d’estiu i, sobretot, identificar l’alumnat més vulnerable.

Repetir curs és «ineficaç, injust i car»

Un informe de Save the Children demostra que la repetició té un efecte nul sobre l’aprenentatge, perjudica els estudiants de baix nivell socioeconòmic i costa a les arques de l’Estat 1.441 milions d’euros a l’any

El més llegit