Barcelona només detecta un 5% dels contactes de positius en verola del mico

Barcelona va registrar, als mesos de juliol i agost, al voltant de 1.500 contagis de verola del mico. Tanmateix, els serveis de rastreig de la ciutat només van aconseguir informació d’uns 250 contactes. Una persona infectada té, de mitjana, uns tres o quatre contactes que podria haver contagiat. Així, si aquest estiu s’han produït 1.500 contagis de verola del mico a la capital catalana, els dispositius de salut pública haurien d’estar fent el seguiment d’entre 4.500 i 6.000 persones. Però no és així: només s’ha aconseguit informació d’aproximadament un 5% dels contactes de tots els contagis de verola del mico, segons va fer públic la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE) al congrés científic que va tenir lloc la setmana passada a Sant Sebastià. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana identificar els contactes i seguir-los durant tres setmanes. El col·lectiu LGTBI defensa la vacunació com a primera eina per erradicar una epidèmia que està afectant, principalment, homes que tenen sexe amb homes. Això posa el focus en dues realitats. La primera, que l’epidèmia de la verola del mico, que està saturant ja la unitat de Drassanes (Barcelona), que depèn de l’Hospital de la Vall d’Hebron i està especialitzada en el VIH i infeccions de transmissió sexual (ITS), s’ha descontrolat (malgrat que fa dies que mostra una certa estabilització a Barcelona), ja que no s’està fent la traçabilitat del virus: se n’ha perdut el rastre. La segona, que els serveis de salut pública segueixen sent millorables, malgrat que la covid-19 (la pandèmia que encara no s’ha acabat) va destapar la urgència de millorar el rastreig del virus. «No n’hem après» L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) esgrimeix que moltes persones contagiades de verola del mico no notifiquen els contactes, ja que gran part es produeixen en l’esfera sexual i és informació «sensible». Molts altres d’aquests contactes són anònims. «No n’hem après, perquè ara tenim la verola del mico i estem igual. Un brot epidèmic és com un foc. Cal dominar-lo el més ràpidament possible, perquè, si no, es va reproduint. Hi ha contactes que no es poden localitzar, però d’altres sí. Es tracta d’impulsar-ho i, lamentablement, l’ASPB té pocs recursos», apunta l’epidemiòleg Joan Caylà, membre de la SEE i excap del Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Tanmateix, segons la directora de Promoció de la Salut de l’ASPB, Maribel Pasarín, la covid-19 ens ha ensenyat que, «de vegades, anar cas a cas col·lapsa». «Les noves tecnologies sí que ajuden, i de vegades és més fàcil que ens contactin a nosaltres que contactar nosaltres un a un», defensa Pasarín. La mateixa Pasarín nega que els recursos de l’ASPB hagin «limitat» el seguiment dels contagis de verola del mico. Una salut pública feble Però si alguna cosa va quedar «clara» al congrés de la SEE és que, en general, a tot Espanya, «no es fa bé» l’estudi de contactes de totes aquelles malalties que són de declaració obligatòria, com és el cas de la verola del mico i de la covid-19. Això passa perquè la salut pública està «molt debilitada». «En ciutats com Madrid o Barcelona [que estan aglutinant gairebé tots els casos de verola del mico d’Espanya, a causa de la densitat demogràfica], s’haurien d’haver posat més epidemiòlegs i infermeres i agents de salut pública. I no s’ha fet. Per això no es pot fer una bona supervisió dels estudis de contactes», explica Caylà. Segons ell, en el cas de Barcelona, la «limitació de personal» (a l’ASPB, per exemple, només hi treballen tres epidemiòlegs) explica que la ciutat només faci el seguiment d’un 5% de tots els contactes dels positius en verola del mico. I, si no s’identifiquen, és molt difícil controlar l’epidèmia. La unitat de Drassanes va detectar una pujada de contagis de verola del mico a principis d’agost, però després es van començar a estabilitzar. El setembre serà un mes «capital» per saber l’evolució d’aquest brot epidèmic que, si bé va començar afectant només homes que tenen sexe amb homes, cada vegada infecta més altres perfils poblacionals. Sobretot, més vacunes BCN CheckPoint, un centre comunitari de Barcelona de detecció del VIH i altres ITS dirigit a homes gais, bisexuals i dones trans, va diagnosticar el 24 de maig el que segurament va ser el primer cas de verola del mico de Catalunya. Des d’aleshores ha fet uns 200 diagnòstics. L’epidèmia continua ocupant part de la feina del centre i, per fer-hi front, BCN CheckPoint reivindica sobretot la vacunació. «En el nostre col·lectiu és molt difícil fer estudis de contactes perquè moltes vegades els contactes són anònims. Per a nosaltres la via més viable és la vacunació», diu Ferran Pujol, director de BCN CheckPoint. Pujol denuncia que no hi ha prou vacunes contra la verola del mico i insta el Ministeri de Sanitat a comprar-les «fora de la UE, com ha fet Alemanya». «És clar que és important el seguiment de contactes, però apostem més per altres estratègies. Ara mateix el col·lectiu espera vacunar-se i no ho pot fer amb la celeritat que li agradaria», explica Pujol. A més, creu que, si la incidència de la verola del mico continua pujant, «valdria la pena fer cribratges oportunistes a persones que venen a fer-se proves d’ITS o del VIH».

Barcelona només detecta un 5% dels contactes de positius en verola del mico

Els epidemiòlegs denuncien que els serveis de salut pública continuen sense reforçar-se malgrat l’experiència de la covid-19, però l’Agència de Salut Pública de la ciutat esgrimeix que molts infectats no comuniquen els seus contactes

El col·lectiu LGTBI defensa la vacunació com a primera eina per erradicar l’epidèmia

El més llegit