Tornada al col·le a Catalunya: El curs comença amb unes extraescolars «de guarderia»

Catalunya inicia aquest dilluns un curs escolar en què deixa enrere les mesures per la pandèmia de coronavirus, no tindrà vagues al setembre després de l’acord entre Govern i sindicats sobre la reducció d’una hora lectiva als docents i sense percentatges de llengües a les aules després de l’aprovació del decret que fixa la seva inaplicació i la decisió del TSJC de rebutjar mesures cautelars per impartir almenys una assignatura en castellà. Entre aquest dilluns i dimecres tornaran a classe un total de 1.588.733 alumnes, uns 5.000 menys que en el curs anterior. Els primers a fer-ho, aquest dia 5, són els aproximadament 700.000 nens i nenes d’infantil i primària. El dia 7 començaran els de secundària, ESO i batxillerat. L’avanç de l’inici de curs converteix aquest any Catalunya en la primera comunitat autònoma a reobrir les escoles després de l’aturada de l’estiu. Els catalans solien ser els últims a iniciar les classes. Això ara ha canviat i la intenció del conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, és que el canvi es mantingui. Aquest curs, la mesura suposarà que durant el setembre les escoles faran jornada intensiva (de 09.00 a 13.00), però els nens i nenes podran quedar-se al centre fins a les 16.30, ja que el Departament d’Educació finançarà una activitat extraescolar per a tothom. Segons la conselleria, aquesta hora d’oci s’ha realitzat al 99,6% de les escoles. Una hora d’«aparcanens» Les extraescolars han estat en el punt de mira de les famílies, pendents de veure si hi havia prou monitors i de si les activitats eren de qualitat. Alguns s’han emportat un desengany perquè, llevat d’algunes excepcions, aquella hora ha sigut de jocs al pati, supervisats per monitors que, segons confirmen en diversos centres consultats per EL PERIÓDICO, no tenen titulació per fer més enllà d’això, jocs. «Molts no tenen més de 18, 19 o 20 anys. Deu ser aquesta la seva primera feina», apuntava un director d’una escola de Barcelona, que prefereix parlar d’«hora de monitoratge». «És una estona d’entreteniment. Fer d’escola bressol. No dona per a més». Ho confirmen altres direccions. «Aquesta hora és més semblant a un casal d’estiu. Els monitors no són educadors i per tant no estan preparats per donar extraescolars de més qualitat. És una hora de jocs per allargar l’horari», resumeix una altra directora consultada. Apunta que aquest dilluns, amb la calor que ha fet –a Barcelona els termòmetres han marcat els 38 ºC i 39 ºC– la situació tampoc convidava a més que a jugar. La directora d’aFFac, la principal associació de famílies de l’escola pública, Lidón Gasull, qualifica aquesta hora de tardes d’«escola bressol». «No hi ha un pla d’activitats, ni tenen relació amb el projecte educatiu de les escoles, ni han sigut aprovades pels consells escolars». «És un aparcanens amb personal no qualificat», afegeix. Des d’Ustec, el sindicat majoritari, Iolanda Segura, denuncia que aquesta situació és resultat de la «mala planificació». «No són extraescolars ni ho seran. Són una guarda i custòdia d’alumnat. No tenen contingut pedagògic perquè el personal no està preparat per a això. Han considerat aquella hora com un allargament de l’hora de menjador», assenyala. «S’ha planificat malament i aquesta serà la tònica de les tardes del setembre», diu Segura. Falta de monitors A més, hi ha centres en els quals no hi havia prou monitors. Per exemple, a l’escola Montseny de Breda (Selva), que ha tancat la seva primera tarda amb dos monitors per a un centenar de nens. El mateix a l’escola Ruiz Amado de Castelló d’Empúries (Girona), on només hi havia dos monitors per a 150 alumnes. La ràtio prevista és d’un monitor per cada 16 nens. A la província de Girona, hi ha hagut direccions de centres que s’han negat a firmar contractes amb les empreses d’oci, argumentant que no volen «incórrer en responsabilitat jurídica davant activitats que no són educatives i que no es compleixen amb les garanties que estableix la llei d’educació de Catalunya». Aquesta hora d’oci gratuït costa 12 milions d’euros; vuit per a l’escola pública i quatre per a la concertada. El conseller Cambray ha insistit que es treballarà per resoldre les incidències. Ha admès que Educació no saben quants alumnes es quedaran en aquesta franja fora de l’horari lectiu però ha assenyalat que han treballat amb la previsió que es puguin quedar «la gran majoria dels nens». Revisió del calendari Cambray ha assegurat que en les pròximes setmanes el Departament avaluarà com ha anat aquest inici escolar avançat per prendre decisions de cara al curs que ve. És el que espera Segura: «El calendari del curs vinent s’ha de negociar i pensar en clau pedagògica, no de conciliació. Si cal començar abans, pensem-ho bé i fem-ho bé, sense tardes de pantomima». Algun dels directors consultats per aquest diari s’atreveix a augurar el que passarà el setembre del 2023: «Em jugaria un braç que això no es repetirà. Començarem abans però amb matí i tardes lectius». En alguns centres han trobat a faltar a part –no molt– del seu alumnat, que no ha acudit a classe perquè encara estaven de vacances. «Hi ha famílies que ja tenien organitzades les vacances al setembre i les han mantingut», confirmen des de les escoles. La Joly segueix sense col·le Tot i que en general el primer dia s’ha saldat sense grans incidents, hi ha hagut coses que no han estat a punt aquest dilluns. Per exemple, hi ha alumnat encara sense plaça assignada. És el cas de la Joly, una menor discapacitada intel·lectual a qui s’impedeix matricular-se en un centre d’educació especial. La seva mare, Trini Acosta, estava desesperada. «No en sabem res. Ningú d’Educació s’hi ha pronunciat. ¿A què juguem?», diu punt de posar-se a plorar. El cas de la Joly, que pateix la síndrome de Pitt-Hopkins, el va recollir fa uns dies EL PERIÓDICO; amb una discapacitat del 68% i un coeficient intel·lectual de 25, anava fins aquest curs a una escola ordinària de Vilanova i la Geltrú (Garraf). Els metges que la porten consideren que la nena, de 10 anys, estaria més ben atesa i evolucionaria millor en un centre especial. La família hi està d’acord. Al centre Aspace de Barcelona li guarden plaça, però fins que Educació doni el vistiplau no es pot matricular. Obres pendents A l’antiga Acadèmia Cultura de l’Hospitalet de Llobregat –ara, Institut Escola Maria Miret– tampoc han acabat les obres d’adaptació de les instal·lacions de l’alumnat d’Educació Infantil. Així, els nens de 3 a 6 anys tornaran a classe sense saló de menjador ni lavabos accessibles. A l’escola Norai de Montgat (Maresme), on aquest curs ofereixen un grup més, encara esperen el mobiliari de l’aula nova. A la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), els alumnes d’infantil de l’escola Joan de Margarit han ajornat l’inici de classes fins al dia 12 perquè la calamarsada que va caure la setmana passada ha causat danys als edificis. El mateix, per motius diferents, ha passat a Mollet (Vallès Oriental), on l’escola d’educació especial Can Vila ha hagut de retardar l’inici del curs una setmana perquè les obres d’instal·lació dels mòduls no han acabat. «I ni retardant-ne l’inici tindrem les obres acabades. Es preveu que el primer dels dos mòduls pugui estar en funcionament a finals d’octubre», lamenta Amador Rincón, portaveu de l’associació de famílies.

Tornada al col·le a Catalunya: El curs comença amb unes extraescolars «de guarderia»

Professors i famílies lamenten que les activitats de tarda són un «aparcanens amb personal no qualificat» i «sense contingut pedagògic»

Cambray assegura que en les pròximes setmanes s’avaluarà com ha anat l’avanç de l’inici escolar i es prendran decisions

El més llegit