La línia que han traspassat els lladres que van colpejar Aubameyang

Dilluns passat, a la una de la matinada, la família del ja exjugador del FC Barcelona Pierre-Emerick Aubameyang va ser violentament assaltada per quatre encaputxats armats amb pistoles i barres de ferro. Tant ell com la seva dona van rebre cops que, d’entrada, van ser descrits policialment com a intimidatoris: una agressivitat per part dels lladres que pretenia deixar clar al futbolista que no tolerarien la més mínima resistència. Tres dies després, però, ha transcendit que el davanter presenta una fractura a la mandíbula i que es mantindrà un mes de baixa. A Espanya, els robatoris en cases de futbolistes d’elit són freqüents, però el que li ha passat a Aubameyang i a la seva família no ho és. En els anys anteriors a la pandèmia van ser incomptables els casos de jugadors de primera divisió als quals els delinqüents els havien entrat a casa. Però els lladres es van colar als habitatges de luxe quan sabien que eren buides. En les comptades ocasions en què van topar amb persones a dins, no van arribar a fer-los cap mal. El robatori violent que ha patit Aubameyang no s’assembla a aquells robatoris. En primer lloc, perquè els atacants van entrar quan sabien que el futbolista, la seva dona i els seus dos fills eren a casa. En segon lloc, perquè els van agredir. Van traspassar un límit del qual amb prou feines hi ha precedents. El robatori a Aubameyang «ocupa i preocupa» els Mossos d’Esquadra, segons el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. Per l’alarma social que genera el fet que una estrella com el gabonès sigui víctima d’un assalt violent al seu domicili de Castelldefels (Baix Llobregat) i perquè per als investigadors policials, que no persegueixen amb els mateixos recursos delinqüents que roben sense fer mal a les persones que els que fan les dues coses, resoldre un delicte d’aquestes característiques seria prioritari tot i que la víctima fos un ciutadà ‘normal’. Onada de robatoris en cases de futbolistes El 2018 i, sobretot, el 2019, a Espanya es van registrar nombrosos robatoris en cases de futbolistes. Van transcendir –no vol dir que hi siguin tots– els que van patir estrelles del Reial Madrid, Barça, Atlètic de Madrid, València i Vila-real. La Policia Nacional, segons va recollir el diari ‘El País’, vinculava aquests delictes a l’activitat de bateries de països de l’Est. Es creia que la seva manera d’actuar, més o menys, era la següent: esperaven els futbolistes a la sortida dels entrenaments, els seguien per localitzar-ne la residència, inspeccionaven des de fora amb quines mesures de seguretat comptava l’immoble i, finalment, es fixaven en quin dia tenia partit el seu propietari per entrar a la vivenda i buidar-la de joies, electrodomèstics o diners en efectiu, i marxar abans que tornessin. Les cases robades n’eren moltes, però els contactes entre futbolistes i lladres, molt estranys. Consta, per exemple, el cas de l’exjugador blanc Casemiro, el domicili del qual va ser assaltat mentre disputava un derbi madrileny contra l’Atlètic. Els delinqüents van topar amb la dona i la filla del jugador inesperadament, però no consta que les ataquessin. I el de l’exmigcampista del Barça Arthur Melo, que tenia una casa al barri de Pedralbes i també hi van entrar mentre ell jugava al Camp Nou. Els lladres van sorprendre a l’interior el germà de Melo, que va tornar abans del previst, i una assistenta. Al germà el van amenaçar amb un tornavís. Però, com va passar amb la dona i filla de Casemiro, els lladres, que confiaven que la casa seria buida, van marxar sense ferir-los. El cas d’Aubameyang és l’oposat: van entrar sabent que era allà i el van colpejar. No és el primer robatori que pateix Aubameyang. Fa dos mesos la seva casa va ser assaltada per lladres que en aquella ocasió van accedir a l’immoble quan era buit. Es van emportar objectes de valor com rellotges de gamma alta i es van esfumar abans que el primer membre de la família tornés al domicili. Els Mossos que investiguen l’atac de dilluns passat hauran de comprovar ara si els dos delictes tenen relació. Un fenomen recent Ramon Alfonseda, exjugador del FC Barcelona de la dècada dels 70 i president del club de veterans Agrupació Barça Jugadors, explica que el fenomen dels robatoris en cases dels jugadors és relativament nou. «En la meva època no recordo que passés, ni tampoc en les posteriors». L’exfutbolista es pregunta fins a quin punt els desorbitats guanys actuals de les estrelles les han convertit en dianes més desitjables. Al seu poder adquisitiu s’hi ha d’afegir, a més, que condueixen cotxes molt llampants, llueixen rellotges caríssims i exposen el luxe de què s’envolten a les xarxes socials. Un altre factor crida l’atenció: amb l’esclat de la pandèmia, els robatoris a futbolistes van caure en picat. Els Mossos saben que durant els últims anys, a causa de les restriccions de mobilitat, l’activitat de les bateries internacionals de lladres de cases, sobretot xilens i albanesos, es va reduir notablement. Amb la tornada a la normalitat, aquests grups itinerants especialitzats en robatoris de cases també estan tornant. No obstant, la majoria de robatoris, comesos tant per bateries com per locals, no són violents. Només un 1% dels robatoris de cases que es denuncien a Barcelona es perpetren quan l’inquilí està a l’interior del domicili. I, tot i que hi ha persones innocents que han patit aquest delicte, sovint els casos de violència contra els habitants que es donen a Catalunya estan vinculats a narcoassalts o venjances.

La línia que han traspassat els lladres que van colpejar Aubameyang

Els robatoris a cases de futbolistes d’elit van ser molt freqüents abans de la pandèmia, però no la violència que ha patit el davanter

El més llegit