¿Què ha fallat en el procés de preinscripció de l’FP a Catalunya?

Un total de 20.083 joves no podran iniciar el curs el 7 de setembre perquè es van quedar sense plaça en la preinscripció per a cicles de grau mitjà i superior de Formació Professional. El Departament d’Educació els ha garantit una plaça perquè el fet és que hi ha 26.652 vacants, tot i que no està clar que sigui en l’opció que van sol·licitar. El 13 de setembre la conselleria publicarà la llista de centres d’FP amb vacants i del 14 al 16 tindrà lloc una segona fase d’admissió. La llista final d’admesos es publicarà el 21 de setembre, data a partir de la qual l’alumnat es podrà matricular. Hauran perdut dues setmanes de classe. El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha admès que el procés de preinscripció no ha anat tot el bé que hagués volgut i ha avançat que es buscarà un «millor procediment» de cara al curs 23-24 que suposarà «canvis en els terminis». La conselleria va introduir canvis per evitar l’ocorregut el 2021, quan milers d’estudiants procedents de 4t d’ESO es van quedar sense plaça. Per corregir aquesta situació, aquest any Educació va crear 29,5 grups de grau mitjà més i va avançar la preinscripció i va donar prioritat a aquest alumnat. D’aquests, el 96,2% va obtenir una de les places sol·licitades. I, el 88,6% en va obtenir l’elegida en primera opció. Fins aquí bé. I de fet, aquest objectiu s’ha complert, segons coincideixen Montse Blanes, directora de l’institut Bonanova, i Miquel Tarazona, coordinador d’FP de l’institut Joan d’Àustria. El problema és que hi ha hagut distorsions que han acabat afectant el conjunt. Un factor clau de distorsió ha sigut que un 23,5% d’alumnes de 4t d’ESO (6.000 joves) no s’ha matriculat malgrat tenir plaça assignada. D’aquests, els 1.701 han repetit curs i els 1.774 s’han matriculat a Batxillerat. És a dir que han bloquejat una plaça que no han utilitzat i això ha perjudicat altres estudiants que ara estan en els llimbs. Un altre factor és que el 50% d’alumnat procedent de 4t d’ESO que està esperant plaça només havien posat una opció en la preinscripció. ¿Què és el que ha fallat i què s’hauria de revisar de cara a la preinscripció per al curs 23-24? En primer lloc, els terminis del procés de preinscripció i el calendari. «Les places estaven cobertes i assignades, però hi ha hagut alumnes que no han formalitzat la matrícula i això ha comportat una cadena de retards», apunta Tarazona. Segons el seu parer, escurçar els terminis entre la preinscripció, que va ser al març, i la matrícula, al juliol, permetria millorar el procés. «Hi ha massa temps entre el març i el juliol. Avançar la matrícula i que aquesta durés més dies podria ajudar-hi». Una altra proposta d’aquest docent és millorar la gestió de les llistes d’espera. «Ara cada centre gestiona la seva. Potser estaria bé que el Departament centralitzés la llista d’espera». El calendari d’inici de classes tampoc hi ha ajudat. Per a Jesús Martín, responsable d’FP del sindicat UGT, Educació va avançar «erròniament» l’inici del curs també per als cicles formatius, que, igual com ESO i Batxillerat comencen classes el 7 de setembre. «Van equiparar a FP els estudis obligatoris i el batxillerat. És un gran error perquè les variables d’FP són més complexes», apunta. Des de CCOO assenyalen que el procés de preinscripció és «excessivament complex i poc adequat» a les peculiaritats de l’FP. El mateix pensa la patronal de la petita i mitjana empresa Pimec, que opina que «no és raonable que no hi hagi mecanismes àgils per dissenyar l’oferta i l’assignació de places». El model d’FP Un altre factor és que al prioritzar l’alumnat de 4t d’ESO es perjudica la resta d’aspirants a cursar FP. «Tothom té dret a formar-se. El dret a l’FP no es pot limitar l’alumnat de continuïtat», assenyala Martín, que es pregunta si la resta de joves «hauran de pagar-se un centre concertat o privat perquè no han obtingut plaça pública». En la mateixa línia, des de CCOO consideren que la priorització de l’alumnat de continuïtat «ha deixat al marge» l’alumnat de segones oportunitats i de centres de formació d’adults, així com alumnes que l’any passat van cursar 4t d’ESO i no van obtenir plaça d’FP o joves que volien canviar de cicle o passar-se de batxillerat a un cicle. «Ells han sigut els grans perjudicats», coincideix Blanes, que opina que el problema té «difícil solució». «No podem crear tantes places com demanda hi ha», assenyala. Per a ella la «clau» és «consensuar què volem de l’FP, quina és la finalitat: que sigui una via de continuïtat d’estudis o que sigui una formació profesionalizadora. Ara se’ns demana tot. S’hauria de repensar el global del sistema». Un altre punt a millorar és el procés d’orientació de l’alumnat, així com el fet de guiar-los en la preinscripció. De fet, Tarazona atribueix a aquesta falta d’orientació el fet que l’alumnat de 4t d’ESO sol·liciti plaça i després no es matriculi. «Molts no saben el que volen», afirma. I finalment, tenir clara la demanda per poder planificar l’oferta. «El sistema de FPCAT té l’estructura i pot planificar i programar l’oferta adequada d’un curs a un altre», assenyala Martín.

¿Què ha fallat en el procés de preinscripció de l’FP a Catalunya?

Més de 20.000 joves esperen assignació de plaça i no podran començar les classes fins passat el 21 de setembre

Ajustar els terminis de sol·licitud i matrícula i abordar si es vol un model de continuïtat o professionalització, els reptes pendents

El més llegit