«Tinc 33 anys i encara arrossego seqüeles psicològiques del ‘bullying’ que vaig patir de petita»

María Martínez (nom fictici) és graduada en Biotecnologia i es dedica a la divulgació científica. Es defineix com una persona insegura. Quan coneix gent nova, pensa que es riuen d’ella. Té l’autoestima «per terra». És guapa, però està convençuda del contrari. Té pànic a parlar en públic i fins fa poc prenia una pastilla (receptada pel seu metge) cada vegada que feia una xerrada. Pateix atacs d’ansietat, que li acceleren el cor, li dificulten la respiració i li omplen el cap de pensaments negatius intrusius. A la María li van fer ‘bullying’ a primària i a secundària. Ara, als seus 33 anys, continua arrossegant seqüeles psicològiques. L’assetjament escolar va acabar fa molt, però continua bategant al seu cap. En alguns casos, el ‘bulliyng’ que es pateix en la infància o adolescència continua donant fuetades en l’etapa adulta. Per exemple, amb seqüeles psicològiques com baixa autoestima, ansietat, desconfiança cap als altres i falta d’habilitats per a les relacions socials. Per minimitzar aquest impacte en el futur, és necessari haver actuat en el passat. És a dir, quan passa l’assetjament escolar. Així ho dictamina la psicòloga Diana Díaz, directora de les línies d’ajuda ANAR, fundació sense ànim de lucre que ajuda nens, nenes i adolescents en risc. «Per tenir una vida funcional és importantíssim que no es forgi el rol de víctima. És necessari que el nen o la nena expliqui el que li està passant i que la seva família, serenament, es presenti al centre educatiu per demanar mesures. També és bàsic que l’escola s’hi impliqui i freni l’assetjament», explica. Lamentablement, les estadístiques d’ANAR reflecteixen que les víctimes triguen entre 13 i 15 mesos a explicar el calvari que estan travessant. «Per tenir una vida el més funcional possible és importantíssim que no es forgi el rol de víctima» Diana Díaz, psicòloga i directora de les línies d’ajuda de la Fundació ANAR Díaz insisteix en la importància que assetjats i assetjadors se sotmetin a una avaluació psicològica. «El ‘bullying’ és un fenomen multifactorial, amb factors de risc individuals i col·lectius, però cal treballar des de la prevenció per minimitzar l’impacte emocional que, en alguns casos i no en tots, pot aparèixer en el futur», conclou l’experta, que insisteix que, davant del ‘bullying’, ningú pot callar. Tampoc els testimonis. L’últim informe del Servei d’atenció telefònica de maltractaments i assetjament en l’àmbit escolar –el telèfon gratuït 900 018 018, posat en marxa per Educació– demostra que el ‘bullying’ és una realitat quotidiana. Al llarg del període analitzat (del setembre del 2020 a l’agost del 2021) es van rebre 14.417 trucades, de les quals 9.233 corresponen a comunicacions completes mentre que la resta van ser intents. Això suposa una mitjana de 39,5 intents de trucada diaris i 26 trucades completes per dia. Radiografia del ‘bullying’ El tipus més freqüent d’assetjament és el psicològic, que es tradueix en intimidació, humiliació, aïllament i xantatge. Com li va passar a María Martínez. De fet, l’informe d’Educació revela que el 18% dels casos de ‘bullying’ estan relacionats amb l’aspecte físic de la víctima. La María assenteix i recorda com les seves ulleres i els seus ferros a les dents eren l’objecte dels acudits dels seus companys de classe. Quan va fer 22 anys i estava a la universitat, la María va començar a notar que alguna cosa anava molt malament. Estudiant brillant durant tota la seva vida escolar, va començar a treure notables en lloc dels acostumats excel·lents. Es va angoixar. Patia insomni crònic i va començar a tenir atacs d’ansietat. Avalada pels seus pares, la divulgadora científica va decidir demanar ajuda professional a un psicòleg. Va millorar, i molt. Però té recaigudes freqüents i des d’aleshores no ha parat d’entrar i sortir de consultes de psicoterapeutes. Sempre ha escollit una de les branques amb més evidència científica de la psicologia: la cognitivoconductual. Els especialistes que l’han tractat se centren en el present i a resoldre els seus problemes de comportament, però li han deixat clar que la seva tempestuosa infància i adolescència han marcat a foc la seva etapa adulta. La rara, l’‘empollona’ Extremadament intel·ligent, la María era «la rara» i «l’‘empollona’» de l’escola pública on estudiava, en un poble d’Almeria. Li agradava la música clàssica i va aprendre a llegir quan cap dels seus companys ho feia. A primària va patir burles contínues. A l’institut, les coses van empitjorar. Li feien el buit, li enviaven cartes d’amor falses per sant Valentí, li feien acudits sobre el seu físic i se’n burlaven quan feia exposicions orals. «Amb com n’ets de lletja i rara és normal que siguis verge», li van etzibar a batxillerat. Els assetjadors sempre eren els mateixos: els xavals més ‘pijos’ de l’escola, els de bona família. «Mai vaig tenir cap problema amb els nois de cases marginals», assegura. «Si quedo una tarda amb algú, m’emprovo 10 vestits i acabo plorant perquè no em veig bé amb cap» María Martínez, víctima de ‘bullying’ a primària i secundària Han passat molts anys, però la María continua turmentada. «M’agrada conèixer gent, però sempre tinc por que es riguin de mi. Si quedo una tarda amb algú, m’emprovo 10 vestits i acabo plorant perquè no em veig bé amb cap», explica després de posar èmfasi en la seva falta de seguretat en les relacions sexuals. I això que es considera afortunada perquè ni ha desenvolupat un trastorn de l’alimentació ni pren antidepressius des dels 18 anys, com sí que els passa a algunes de les seves amigues, que, igual com ella, van patir assetjament escolar. Iñaki Zubizarreta, exjugador professional de bàsquet de l’ACB, és també un adult trencat. Té 48 anys i mesura més de dos metres, però se li continuen escapant les llàgrimes quan recorda la seva infància, narrada al colpidor còmic ‘Subnormal’. Amb 32 anys, encara ple d’ira, una tarda va decidir seguir la que havia sigut el seu martiri: la seva professora. Va estar a punt d’anar contra ella i partir-li la columna. Volia que es que quedés per a la resta de la seva vida en una cadira de rodes. Va tenir un moment de lucidesa, va pensar que es podia passar la resta de la seva vida a la presó, així que va fer mitja volta. Sergio Medialdea, que avui té 47 anys i que a la seva joventut va ser el forçut i valent ‘primer de Zumosol’, també plora al recordar com va estar a punt de suïcidar-se a l’institut, fart de les duríssimes humiliacions dels seus companys. Si a Zubizarreta li van fer la vida impossible per ser un xaval enorme, molt més alt i gran que la resta, el Sergio va patir un calvari just pel contrari: ser baixet.

«Tinc 33 anys i encara arrossego seqüeles psicològiques del ‘bullying’ que vaig patir de petita»

Ansietat, baixa autoestima i dificultats per a les relacions socials són símptomes habituals entre alguns adults que han patit assetjament escolar

Els psicòlegs recomanen actuar des de la prevenció perquè no es forgi el paper de víctima

El més llegit