¿Conduïm malament per l’autopista?: La culpa sempre és de l’altre

«Sempre volem ser els primers, volem passar davant l’altre, som egoistes». Aquesta frase no la pronuncia un expert en teràpia personal. És Lluís Codina, transportista a punt de la jubilació, al respondre la pregunta de si conduïm bé, malament o regular per l’autopista. La seva teoria és que a tots ens agrada arribar al nostre destí, però no volem creuar-nos amb ningú. Una cosa impossible, i més ara, amb les autopistes, l’AP-7 al capdavant, lliures de peatge, fet que ha provocat un augment del nombre de vehicles a l’asfalt. Aquest augment d’usuaris ha tensionat la sempre difícil convivència entre conductors de camions i turismes. El problema és especialment greu a les vies amb només dos carrils. Uns culpen els altres del desastre. «L’autopista és més perillosa», coincideixen tots. Però el dit acusador sempre assenyala cap al volant de l’altre. Són les onze del matí i les tempestes que han caigut en bona part de Catalunya aquest dimecres donen una amable treva al municipi de Martorell (Baix Llobregat). A l’autopista, encara queden restes del que fa un any era un peatge. Un cotxe de color groc amb una etiqueta de ‘no fear’ (sense por) circula pel carril central i va fent cops de volant. Mira de col·locar-se al carril de la dreta, desert, però no ho acaba de fer. Es mou enmig dels dos carrils durant diversos minuts. Pura gansoneria a la carretera. A l’avançar-lo, s’entén una mica més la seva conducció dispersa: està pendent del telèfon mòbil. Aquesta és una de les diverses escenes que aquest diari s’ha trobat després de recórrer 270 quilòmetres de l’AP-7. La majoria d’imprudències tenen a veure amb un matrimoni que fa anys que no s’aguanta: el dels turismes i els camions que juguen al gat i la rata. 10 quilòmetres amb l’intermitent «Ara l’autopista és una ratera», sentencia Benito Lago, transportista de productes químics que cada dues setmanes creua mig Europa en una ruta que va des d’Almeria fins al Piemont italià. Culpa de la creixent inseguretat a l’asfalt a la «ignorància» de molts turismes. Juan Manuel Esteve, amb el seu tràiler aparcat en paral·lel, baixa amb ganes al sentir la conversa. «Jo he estat 10 quilòmetres amb l’intermitent posat demanant per avançar però els cotxes no et deixen passar, és impossible. Et fan llums, t’insulten o trepitgen els frens, és horrorós», es lamenta. Lago emet les seves queixes des del pàrquing de camions d’una àrea de servei del Penedès, el terra de la qual fa pudor d’orina. «Ara hi ha molts més camions a la carretera però no han posat més serveis: ni lavabos ni aparcaments i no tenim on ficar-nos. Per això el terra fa pudor del que fa pudor», comenta. La llei del ‘cedeixi el pes’ En canvi, des d’un monovolum negre, Josep Basets té una altra versió dels fets. És pura autoritat a la carretera, després de més de 50 anys dirigint una autoescola. «Barbaritats n’he vist moltes en la meva vida, però just n’acabo de veure una que explica molt bé el que passa», exclama. «Hem vist un camió al carril del mig, sense motiu, perquè el carril de la dreta estava lliure. No saben el que es fan, apliquen la llei del ‘cedeixi el pes’: un cotxe no es pot barallar amb una bèstia així, els camions es fiquen al mig i nosaltres no podem fer res», es queixa. Aquesta és una de tantes. N’hi ha més. «En ve un per darrere, ens passa per davant i frena en sec. Si el meu alumne anés sol, es mata», es lamenta. I fa un gest amb el nas per explicar el seu perquè de tants accidents: els excessos i els vicis. «És una bogeria, molt caòtic, la gent fa el que li dona la gana i s’oblida de les normes», descriu Gabriela Teodora al costat del seu marit, Adrián Florín. Porten a sobre més de 3.000 quilòmetres. Són d’Almeria, però acaben de celebrar el seu casament a Romania. Tornen a casa. «He sortit de l’autovia i m’estava incorporant a l’autopista i just se me’n posa un davant, ens hauríem pogut matar», es queixa el marit, que ha canviat bruscament de carril per esquivar el cop. «El problema amb els camions és que se’ls veu més, tenen més responsabilitat... però respecten més les normes, fan més parades, els cotxes van més cansats i fan més imprudències». L’home llança un cable als camioners. Però no és casual, ell es guanya la vida amb aquest ofici. Dos carrils, conflicte assegurat Quan un passa de Tarragona, la convivència es complica. La via s’estreny i és de només dos carrils. Els camions es continuen avançant, però això obliga els turismes a frenar perquè no hi ha més carrils. Altres vehicles es queden parats als carrils centrals malgrat anar bastant per sota de la velocitat màxima i estar buit el carril de la dreta. «S’ha de vigilar molt els camions. Es pensen que tenen dret a avançar i els és igual que vingui per davant. No costa res reduir i esperar una mica», replica Dani Callol, un altre conductor que lloga neveres i fa, diàriament, la ruta la Bisbal d’Empordà - Tarragona. «El problema és que els cotxes no entenen la dinàmica dels camions. Nosaltres tenim el límit de velocitat a 90 quilòmetres per hora, però n’hi ha d’altres que van a 80. Anem amb el temps calculat i si no podem avançar arribem tard a les entregues», explica Codina, que implora més educació al volant. El dia a dia de Codina mostra fins a quin punt l’egoisme i l’individualisme han conquistat la carretera. «Abans deixava espai perquè els cotxes es poguessin incorporar a l’autopista. Però molts es posaven a accelerar per avançar-me i jo em quedava al mig... ¡Em deixaven penjat! I penses... a veure, no costa gens esperar, una mica d’educació. Al final, ¿saps què faig ara? Passo jo i ells que s’aguantin... ¡a prendre pel sac!».

¿Conduïm malament per l’autopista?: La culpa sempre és de l’altre

Avançaments per la dreta, frenar bruscament, atrinxerar-se al carril del mig a 80 quilòmetres per hora. Camions i turismes esclaten per les infraccions de trànsit que, casualment, sempre cometen els altres: «Conduïm malament per pur egoisme», admet un conductor veterà

El més llegit