Catalunya no va trigar a adonar-se’n que l’eliminació de peatges a l’AP-7, fa just un any, més que una benedicció, era una arma de doble tall. D’una banda, es posava fi a l’etern greuge comparatiu amb la resta de l’Estat. Van quedar, això sí, les barreres de la C-16, l’eix del Llobregat, i la C-32 sud, totes dues en mans de la Generalitat, ironies del destí. Però a l’alliberar l’autopista del Mediterrani, i també la C-32 nord, l’AP-2 o la C-33, però sobretot l’AP-7, es va generar un transvasament de circulació des de les carreteres paral·leles lliures de pagament cap aquestes vies suposadament ràpides que ara també eren gratuïtes. Tot hauria de canviar el 2024, quan Espanya, si vol complir amb Europa, implementarà un sistema de pagament per ús. Mentre això arriba, s’acumulen els reptes, els punts febles i els problemes.
Revisió a la mobilitat
Un any sense peatges: els set punts febles de l’AP-7
L’alliberament d’autopistes a Catalunya ha generat un transvasament de trànsit cap a les vies ràpides que no té solució a curt termini
Els conductors segueixen sense alternativa i el ferrocarril menysté les mercaderies

El més llegit
- L’ala dura del conclave augura un cisma si s’elegeix un papa continuista
- Un cardenal acusat d’encobrir delictes de pederàstia participarà en el ritu del tancament del taüt del Papa
- Plantada històrica del Madrid a la Copa: ni entrena ni assisteix a les rodes de premsa
- Un mosso rescata els dos ocupants d'un cotxe després de xocar contra un mur i caure a una piscina
- Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi