Revisió a la mobilitat

Un any sense peatges: els set punts febles de l’AP-7

  • L’alliberament d’autopistes a Catalunya ha generat un transvasament de trànsit cap a les vies ràpides que no té solució a curt termini

  • Els conductors segueixen sense alternativa i el ferrocarril menysté les mercaderies 

RICARD CUGAT

Catalunya no va trigar a adonar-se’n que l’eliminació de peatges a l’AP-7, fa just un any, més que una benedicció, era una arma de doble tall. D’una banda, es posava fi a l’etern greuge comparatiu amb la resta de l’Estat. Van quedar, això sí, les barreres de la C-16, l’eix del Llobregat, i la C-32 sud, totes dues en mans de la Generalitat, ironies del destí. Però a l’alliberar l’autopista del Mediterrani, i també la C-32 nord, l’AP-2 o la C-33, però sobretot l’AP-7, es va generar un transvasament de circulació des de les carreteres paral·leles lliures de pagament cap aquestes vies suposadament ràpides que ara també eren gratuïtes. Tot hauria de canviar el 2024, quan Espanya, si vol complir amb Europa, implementarà un sistema de pagament per ús. Mentre això arriba, s’acumulen els reptes, els punts febles i els problemes.