Conclave cardenalici: Francesc dibuixa el perfil del pròxim Papa

El papa Francesc ha iniciat aquest dilluns dos dies de reunions amb tots els cardenals del món, incloent-hi els últims cardenals nomenats aquest cap de setmana per ser electors del pròxim Papa. Aquesta cimera de l’escola cardenalícia no se celebrava en aquest format des del 2015. Segons els experts, el Papa argentí ha fet un pas més per a la preconfecció d’un possible futur conclave (la reunió en què es nomenen els nous papes) en què hi hagi una majoria d’electors afins a la seva línia, una cosa que en la història de l’Església no han aconseguit gaires pontífexs. La decisió de Francesc de convocar aquesta reunió inèdita arriba després que, durant l’any, una vegada més circulés la informació que està pensant retirar-se pels seus problemes de salut, una cosa que ha desmentit ell mateix i molts dels seus col·laboradors més pròxims. A la cimera es discuteix la nova Constitució que reforma la Cúria romana, la ‘Praedicate Evangelium’, una iniciativa del Pontífex que va entrar en vigor el juny passat després de gairebé nou anys de feina i que ha patit algunes reticències per part de membres de l’Església. Amb aquesta última onada de nomenaments de cardenals, el Papa ja ha aconseguit que a l’escola cardenalícia hi hagi 83 cardenals electors nomenats per ell, mentre que els qui van obtenir aquesta promoció per part de Benet XVI ara són només 38, i els que la van obtenir per Joan Pau II, 11. Atenció a les perifèries del món El nombre de cardenals procedents d’Europa, abans molt alt, ara és de 53 (el 40,1% del total), mentre que la xifra dels que procedeixen d’Amèrica ha pujat a 38 (28,8%), la dels de l’Àfrica a 17 (12,9%) i la d’Àsia i Oceania a 24 (18,2%). Un total de 69 països tenen actualment representació i dret a vot si fos necessari celebrar un nou conclave a curt termini. Es confirma així que Jorge Mario Bergoglio segueix al camí de la seva remodelació de l’Església catòlica amb una atenció especial a les anomenades «perifèries del món», a les zones en què els cristians pateixen més persecució i on hi ha crisis humanitàries o conflictes arrelats. Tant és així que entre els nous cardenals hi ha un indi, Filipe Neri António Sebastião do Rosário Ferrão; l’arquebisbe de Goa i Daman; el salesià Virgilio do Carmo da Silva; el primer cardenal en la història de Timor Oriental, i el missioner italià Giorgio Marengo, prefecte apostòlic d’Ulan Bator, a Mongòlia. Als 48 anys, Marengo és el purpurat més jove amb dret a vot. Espanya ha sumat un nou cardenal que eleva a sis el nombre dels electors espanyols: es tracta de Fernando Vérgez Alzaga, governador de l’Estat de la Ciutat del Vaticà i membre del grup ultraconservador dels Legionaris de Crist. També s’han convertit en nous ‘prínceps de l’Església’ sacerdots de Singapur, Nigèria, el Paraguai, Corea del Sud, Colòmbia i el Brasil, entre altres països. Tots ells integren la llista de 132 cardenals amb dret a vot al futur conclave i que han sigut convidats a participar en les reunions al Vaticà.

Conclave cardenalici: Francesc dibuixa el perfil del pròxim Papa

El Pontífex convoca els seus cardenals a una cimera que no se celebrava en aquest format des del 2015

El més llegit