Llista d’espera de fins a tres mesos perquè els nens que han patit abusos declarin davant d’un jutge

Un home de 24 anys, que s’havia presentat com si en tingués 17, la va penetrar el 9 de juliol passat. Ho va fer malgrat que ella tenia 13 anys i que, a més, li va dir que no volia mantenir relacions sexuals. És la història de l’última víctima coneguda del presumpte violador de menors de Figueres. Dues setmanes després de patir aquests abusos, la nena es va atrevir a denunciar-ho als Mossos d’Esquadra. Ha passat un mes i mig d’això i la menor encara no ha pogut declarar davant d’un jutge. Una prova, la de la declaració en seu judicial, que els jutges van reclamar en dues ocasions però que no es va poder fer per falta de personal. La falta d’aquesta prova va ser un dels motius pels quals el sospitós va quedar en llibertat. No és un cas aïllat: els advocats especialitzats consultats per EL PERIÓDICO denuncien saturació i falta de personal en un servei clau per poder provar les agressions sexuals i delictes contra les víctimes més vulnerables, els nens. Hi ha llistes d’espera de fins a tres mesos. «Per als menors és una eternitat i molts ja no en volen parlar», lamenta una advocada. Fa un any el Congrés dels Diputats va aprovar la llei orgànica de protecció a la infància, també coneguda com a llei Rodhes, que blindava els menors víctimes de violència, reforçava les penes i evitava que aquests delictes prescriguessin amb el pas dels anys. Aquesta llei estableix un protocol molt clar quan un menor és víctima de maltractament, especialment de violència sexual, amb l’objectiu d’evitar-ne la revictimització. La norma obliga que els menors de 14 anys expliquin els abusos una única vegada en un espai i entorn confortable i d’intimitat, evitant així que hagin de fer-ho repetidament a la comissaria, a l’hospital amb els forenses, als jutjats davant el jutge, o en el judici a prop de l’agressor. Aquesta única declaració preconstituïda es considera tan vàlida que s’utilitza com a definitiva, i la clau és que qui interactua amb els nens són psicòlegs i treballadors socials dels Equips d’Assessorament Tècnic Penal (EATP) dels jutjats, que a Catalunya depenen de la Conselleria de Justícia de la Generalitat. Durant les proves, els experts utilitzen jocs perquè els nens se sentin còmodes i fan preguntes indirectes per explorar tot allò que jutges, defensa i fiscalia volen saber. I fan servir tot el temps necessari. Però una cosa és el que diu la llei i una altra el que passa en la realitat. El cas de Figueres ho demostra a la perfecció. La menor abusada, que tenia 13 anys, va declarar en comissaria junt amb els seus pares, una cosa que segons la llei no hauria de passar. Quan els Mossos van detenir el presumpte agressor, la jutge que porta el cas va demanar a l’EATP de Girona que prengués declaració a la menor per poder prendre les mesures cautelars oportunes. «No es va trobar amb la presència dels professionals», diu la primera interlocutòria de la jutge d’instrucció que va tancar el presumpte agressor a la presó el 22 de juliol. Dues setmanes després, el 8 d’agost, l’Audiència de Girona el va deixar lliure. La ciutat, els agents i les famílies de les víctimes van sortir-ne amb les mans al cap. El tribunal trobava a faltar proves. Especialment aquesta declaració judicial de la menor, que no hi era. La nena anirà a declarar a l’EATP de Girona aquesta setmana. Un mes i mig després de denunciar els fets. «¿Què vols dir, que si ens haguessin trucat abans aquest individu no seria lliure? És injust, sisplau, la meva filla estava disposada a declarar com més aviat millor i ningú ens va dir res fins que ens van donar hora per al dia 31», insisteix la mare de la víctima. «Equips infradotats» La gravetat d’aquest cas és que no és una situació excepcional. «Aquests equips estan infradotats. Cada vegada tenen més competències però no hi ha prou personal i no arriben a tots els casos, o hi ha llistes d’espera», es queixa Joan Ramon Puig, president del Consell de l’Advocacia de Catalunya i degà del Col·legi d’Advocats de Figueres, que recorda que a més d’assistir en casos d’abusos sexuals, aquest servei també s’encarrega de parlar amb menors per conflictes en divorcis, retirades de tutela, i també assisteix persones amb discapacitat. «Molts equips tècnics no poden fer les seves funcions de manera ràpida: ells mateixos reivindiquen més personal, t’ho comenten als jutjats. Ara mateix estem veient demores de fins a tres mesos als jutjats de les comarques de Barcelona», confirma també la presidenta de la secció de la Infància i de l’Adolescència de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), Maria del Pilar Tintoré. Un 30% més de denúncies L’advocada assenyala com una de les causes de la saturació d’aquest servei l’augment de denúncies en què les víctimes són menors. «Ens ha passat com amb la violència domèstica, que es comença a trencar el silenci, a detectar-ne més... hi ha més casos, però fan falta més recursos», demana. Una afirmació que també admet Puig. Les xifres dels Mossos mostren que en la meitat de les agressions sexuals que es denuncien a Catalunya, les víctimes són menors. Segons les dades de la Conselleria de Justícia, el 2021 aquests equips especialitzats van atendre 974 nens. Són 13 cada setmana. Des de principis del 2022 ja han sigut 845 nens, 18 a la setmana. Un repunt del 30%, i encara no ha acabat l’any. Tintoré és una lletrada experta en aquesta mena de casos, amb molts anys en batalles judicials. «Fa més de cinc anys, quan aquest servei no era obligatori, teníem demores de molts mesos, fins i tot d’un any. I no volem tornar-hi. Perquè quan triguem molt a prendre les declaracions, els menors ja no en volen parlar. En la ment dels nens el temps passa molt ràpid i el que volen és oblidar-ho», explica Tintoré. I si la declaració dels menors falla, s’esfuma la condemna. «En aquests casos no hi ha testimonis, els abusos passen en la intimitat i és molt difícil aportar proves», segueix la lletrada. Problemes fora de Barcelona «He de dir que a la ciutat de Barcelona el servei funciona correctament, el problema és a les comarques: aquests equips especialitzats s’hi han de desplaçar perquè, a diferència dels jutjats de Barcelona, la resta de jutjats no tenen aquest servei i han de compartir-lo», afirma Tintoré, que exposa casos de demores importants en jutjats com Mataró (el Maresme) i Manresa (el Bages). A Catalunya hi ha sis Equips d’Assessorament Tècnic Penal. Un a Barcelona, un altre per a la resta dels jutjats de la província. Lleida, Tarragona i Girona compten amb el seu i el sisè s’ocupa de les Terres de l’Ebre. «Fora de la ciutat de Barcelona tenim importants demores: la justícia ha de ser ràpida, però és el departament que menys diners reben en els pressupostos. Els professionals de Girona, que és el cas de Figueres, han de fer que el menor es desplaci fins allà o desplaçar-se ells. No es prioritza tampoc el tema telemàtic perquè el jutge vol veure com s’expressa el menor, volen veure’l en persona i és normal», insisteix Puig. Pla Estratègic en marxa La conselleria que dirigeix Lourdes Ciuró respon que està mirant de resoldre la situació amb un Pla Estratègic d’Atenció a la Víctima del Delicte que hauria d’estar llest a finals d’aquest any. I recorda, a més, que en els últims anys han augmentat un 40% el nombre de professionals que treballen en aquests equips. Si el 2019 n’hi havia 37, avui en són 58, comptant administratius, psicòlegs i treballadors socials. Però la realitat és que les demores segueixen.

Llista d’espera de fins a tres mesos perquè els nens que han patit abusos declarin davant d’un jutge

Els advocats denuncien que el servei està saturat i demanen més mitjans per reduir la tardança de les declaracions preconstituides

La falta d’aquesta prova va ser un dels motius que va possibilitar que el presumpte violador de Figueres quedés en llibertat

El més llegit