La lluita d’una mare soltera contra la Seguretat Social

És David contra Goliat. Si s’actualitzessin les Antigues Escriptures amb toc femení i contemporani, seria Beatriz contra l’INSS, l’Institut Nacional de Seguretat Social. En la posició més feble, una mare soltera per elecció pròpia –professora d’Educació Física– que va iniciar un procés judicial fa dos anys per disfrutar, després de donar a llum, d’un permís addicional per a l’atenció de la seva filla per ser família monoparental. Tot i que el jutge va sentenciar al seu favor, l’INSS va recórrer i el Tribunal Superior de Justícia de Galícia ha donat la raó al Govern estatal. La jove no s’intimida i ha decidit recórrer la resolució judicial i portar el seu cas al Tribunal Suprem. Sense haver acabat la lluita pels drets de la primera filla, Beatriz Fernández ha de començar un altre procediment per la segona, ja que aquest estiu va ser mare soltera per elecció per segona vegada. «Des del Govern es parla d’igualtat, però a l’hora de la veritat quan cal dictar una norma no ho fan», lamenta Enrique Fonteboa l’advocat defensor de la mare afectada. La progenitora, Beatriz Fernández, afegeix que «és molt trist que l’Estat ho recorri tot. No estem sol·licitant una ajuda, sinó un dret». El que està en joc és el següent. Fernández va sol·licitar a l’INSS disfrutar del permís de maternitat per cuidar el seu primer nadó. Llavors eren 12 setmanes, ja que la Lúa, la seva primogènita, va néixer el novembre del 2020, poc abans que passessin a ser 14 setmanes. A aquelles 12 setmanes, Beatriz va demanar sumar-n’hi 14 més –ja estava en vigor l’ampliació– per disfrutar del permís que li correspondria a l’altre progenitor en cas que n’hi hagués. Com que ella era i és mare soltera sense parella va demanar a l’INSS que la seva filla tingués els mateixos drets que els fills biparentals: disfrutar del temps d’atenció de dos permisos. El Jutjat Social a Vigo li va donar la raó, però l’INSS va recórrer i va guanyar el plet al TSXG. El dubte rau en el fet si està passant això amb totes les famílies monoparentals. La resposta és no. «Ara mateix, detalla el lletrat Fonteboa, a la sala Social del TSXG hi ha tres corrents. Quan toquen aquestes magistrades deneguen la prestació; quan toca una altra secció l’estimen completament i la tercera dona la raó però concedeix 10 setmanes» de permís, a l’excloure les sis en què han de coincidir els dos progenitors». Conclusió: «Estem amb una inseguretat jurídica molt gran», postil·la. «Es poden entendre sentències contradictòries depenent de la comunitat autònoma. Es tracta d’una interpretació jurídica perquè no hi ha una norma que estableixi alguna cosa de manera clara fins i tot que el Suprem es pronunciï o l’Estat dicti una norma al respecte», afegeix l’advocat. Però, ¿per què el Tribunal Superior de Xustiza de Galícia denega la raó a aquesta família monoparental? Entre altres qüestions, assenyala que el dret al permís de maternitat o paternitat «és individual de la persona treballadora i no pot transferir-se el seu exercici a l’altre progenitor». A més, recorda que per disfrutar-lo la persona beneficiària ha d’estar afiliada a la Seguretat Social, així que «en les famílies biparentals en què el progenitor no ostenti la cotització exigible no es genera un dret propi ni a favor de l’altre progenitor». Si el Tribunal li donés la raó, i la família monoparental pogués acumular les dues prestacions ,«las faria de millor condició que les biparentals», recull. Xoca a l’assenyalar que «el fet que hi hagi una majoria aclaparadora de monoparentals encapçalades per una dona no pot ser tampoc un argument, ja que majoritàriament es tracta de famílies monoparentals en què hi ha un altre progenitor». L’advocat de la mare afectada reflexiona que «no sé d’on treu la conclusió quan fa referència al fet que darrere de la majoria de les famílies monoparentals hi ha un altre progenitor. No ve a tomb, ningú va al·legar aquesta qüestió, ni l’INSS. Part de la sentència presenta una argumentació comprensible però una altra és absolutament ridícula». En aquest cas, assenyala, es va acreditar que era família monoparental, que no procedia d’una separació o divorci i que no hi ha cap altra parella. «Aquesta és l’última perla. No hi ha dades objectives que ho demostrin. Les divorciades no són famílies monoparentals perquè al Llibre de Família hi ha una altra part parental. És aberrant quan diuen que hi ha un altre progenitor. Galícia expedita certificats de monoparentalitat que cal renovar cada any. Et demanen un certificat per comprovar que no apareixes en el registre de parelles de fet i una relació jurada que no tens relació semblant a la de parella aquest any. Jo el vaig presentar», explica Beatriz Fernández, que confia que el Tribunal Suprem li doni la raó. «La meva idea és arribar fins al final i si cal arribar al tribunal europeu hi arribaré, però confio que hi hagi un mínim de sentit comú i el Suprem ens doni el sí amb sentència ferma». «Estic cansada; no avancem en drets» La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia denegant a Beatriz Fernández sumar al seu permís de maternitat el que li correspondria al pare ha afectat l’ànim d’aquesta gallega, professora d’Educació Física en un institut de Secundària de les Canàries. «Estic cansada; no avancem [les famílies monoparentals] en drets, més aviat retrocedim», opina. «Només fan anuncis des del Govern», afegeix. «Fa temps van anunciar que les famílies monoparentals amb dos fills serien considerades nombroses, però l’Executiu encara no ha legislat», critica. La seva salvació és el suport de l’Associació de Mares Solteres per Elecció de Galícia. «Ens assessoren sobre ajudes i ens donen informació legal sobre diferents qüestions», apunta, mentre serveixen de pressió per continuar conquerint drets com ara descomptes per a l’accés de determinats serveis o llocs.

La lluita d’una mare soltera contra la Seguretat Social

Una gallega porta el seu cas contra al Tribunal Suprem

El Govern va recórrer la resolució judicial que li reconeixia 26 setmanes de prestació per maternitat per ser família monoparental

El més llegit