El descobriment del que sembla ser un segon cràter d’impacte d’un meteorit, davant les costes de Guinea, ha obert noves incògnites sobre com es van extingir els dinosaures. La troballa és d’una edat molt similar al cràter de Chicxulub, a Mèxic, on fins ara es pensava que havia caigut l’asteroide que va provocar la desaparició massiva de la Terra d’aquesta espècie. Batejat amb el nom de Nadir, la nova fossa es troba més de 300 metres per sota del llit marí, a uns 400 quilòmetres de la costa de Guinea, a l’Àfrica occidental, just a l’altra banda de l’oceà Atlàntic de l’estudiada fins ara.
Amb un diàmetre de 8,5 quilòmetres, és probable que l’asteroide que el va crear tingués poc menys de mig quilòmetre de diàmetre, ha explicat a la BBC Uisdean Nicholson, professor de la Universitat Heriot-Watt, a Edimburg, i un dels autors del descobriment. Nicholson estava analitzant dades d’estudis sísmics, buscant un lloc per perforar, per comprendre millor el canvi climàtic, quan va trobar el gran forat submarí.
«He passat 20 anys fent estudis d’ultrasò als fons marins, però mai havia vist res com això», va assenyalar el professor de la universitat escocesa a la BBC News. «La forma de Nadir és un clar efecte de l’impacte d’un asteroide. Té una vora elevada que envolta una àrea d’elevació central i després capes de runa que s’estenen cap enfora», va afegir.
Un impacte menor
Es calcula que l’asteroide que va crear el cràter Chicxulub al golf de Mèxic tenia uns 12 quilòmetres de diàmetre i va obrir una depressió de 200 quilòmetres d’ample i, en el procés, va provocar fortes tremolors de terra, tsunamis i una tempesta de foc global. L’impacte va llançar tant material al cel que la Terra es va enfonsar en una profunda fase de congelació. Els dinosaures no van poder sobreviure al xoc climàtic.
En comparació, els efectes de l’asteroide que va causar el cràter de Nadir haurien sigut molt menors. «Les nostres simulacions suggereixen que aquest cràter va ser causat per la col·lisió d’un asteroide de 400 metres d’ample en una àrea d’entre 500 i 800 metres quadrats d’aigua», va explicar Veronica Bray de la Universitat d’Arizona (EUA). «Això hauria generat un tsunami de més d’un quilòmetre d’altura, així com un terratrèmol de magnitud 6,5 més o menys», afegeix la investigadora.
«L’energia alliberada hauria sigut al voltant de 1.000 vegades més gran que la de l’erupció i el tsunami del gener del 2022 a Tonga», afegeix. En el cas del Chicxulub hauria sigut 10 milions de vegades més gran.