El nou batxillerat general conserva alumnat a l’institut

Dues setmanes abans de l’inici del curs escolar 22-23, els 13 instituts catalans escollits per posar en marxa el batxillerat general previst a la Lomloe i als nous currículums que contemplen un batxillerat més competencial ja tenen dissenyada l’estructura d’aquesta nova modalitat, més flexible i amb uns itineraris més oberts que les modalitats conegudes fins ara (científic, tecnològic, social, humanístic i artístic). És una opció pensada per atendre aquells estudiants que acaben l’ESO i encara no tenen clar què fer. «No és més fàcil ni menys exigent, perquè al final tots els alumnes han d’acabar preparats per aprovar la selectivitat i accedir a la universitat», remarca Maribel Tarrés, directora de l’institut Jaume Cabré de Terrassa. Aquest centre i el Manresa Sis debuten aquest curs en l’ensenyament de batxillerat, i ho fan precisament amb la modalitat general. A diferència dels altres 11 instituts, que ja impartien altres modalitats de batxillerat, parteixen de zero. Però assumeixen el repte amb el bagatge que dona acumular anys treballant en l’ESO amb el model d’educació per competències, model que la Lomloe ara estén a l’educació postobligatòria. Al Jaume Cabré, una vintena d’alumnes –el 50% dels que van finalitzar 4t d’ESO al juny– han decidit seguir en el centre i cursar el batxillerat general. L’altre 50% ha optat per cursar cicles formatius. Tarrés celebra que aquesta nova modalitat hagi retingut estudiants a l’institut. «En el nostre institut els cicles formatius són tradicionalment la sortida més freqüent amb la diversitat d’alumnat que tenim. El batxillerat general ha retingut alguns alumnes. Estem contents», remarca. «La clau és que les famílies han confiat en nosaltres», afegeix satisfeta. «Molts pares i mares han pressionat els seus fills perquè es quedessin a l’institut i fessin batxillerat, i molts dels alumnes volien continuar», afegeix. Durant el tercer trimestre, l’institut va organitzar jornades de portes obertes específiques per donar a conèixer aquesta opció. «Van venir moltes famílies del centre i de fora. Hi va haver molt d’interès», recorda Tarrés. Una altra desena d’alumnes estan pendents de matricular-se. La directora explica que els joves encara no tenen clar quin camí seguiran, però aventura que molts s’encaminaran cap als cicles superiors d’FP, una opció cada vegada amb més demanda i més sortida. Àmbits i docència compartida El Departament d’Educació va crear fa uns mesos un grup de treball amb els 13 instituts implicats perquè poguessin coordinar-se, intercanviar idees i compartir recursos. «Ha funcionat molt bé i a partir de setembre ens continuarem reunint per anar implementant el model, adaptant-lo al funcionament de cada centre», apunta Tarrés. ¿Com ho organitzen al Jaume Cabré? «Impartirem el batxillerat general seguint el nostre mètode de treball per projectes, per àmbits i amb docència compartida», explica la directora. L’han estructurat en tres blocs. D’una banda, el dels projectes comuns, en el qual hi ha les llengües i la filosofia. De l’altra, el de les matèries de modalitat, que inclou la matèria obligatòria d’aquest batxillerat (matemàtiques generals) i les optatives de modalitat (Economia i una altra de lliure elecció). El Jaume Cabré contempla oferir aquí les màximes opcions possibles, recorrent també a l’oferta ‘online’ de l’Institut Obert de Catalunya (IOC), però l’oferta de matèries no la decidiran fins que no tinguin tancada la llista d’alumnat matriculada, una cosa que passarà abans del 7 de setembre. El tercer bloc el conformen les matèries optatives. «Perquè el batxillerat sigui el més flexible i orientador possible, com recull el currículum, la nostra idea és que quatre professors d’àmbits diferents treballaran aquestes assignatures en una mateixa aula», explica Tarrés. Un sistema que pot sorprendre qui no conegui o no estigui habituat a l’ensenyament amb docència compartida, però que en aquest institut de Terrassa ja hi estan habituats des de l’ESO, on en una mateixa aula els alumnes són acompanyats per diferents especialistes. L’assignatura d’educació física, l’hora de tutoria i una hora d’anglès oral en grups reduïts completen l’estructura del batxillerat general en aquest centre. Bona part del primer trimestre d’aquest curs 22-23, els alumnes el dedicaran al treball d’investigació. «Tindrà molta importància», apunta la directora. També es dedicarà temps a preparar la nova selectivitat, amb exàmens més competencials. «Donem una oportunitat a aquest batxillerat», demana Tarrés, que fa uns anys va impulsar junt amb Susanna Soler i Fanny Figueras la plataforma Canviem el Batxillerat. Rebutja que aquest sigui un batxillerat de menys nivell. «El nivell és el mateix. S’exigeix investigació, treball autònom i pensament crític. Ens cenyim al que diu el currículum. I al final, el nostre alumnat estarà preparat per passar les PAU i anar a la universitat com el de la resta de batxillerats», insisteix. «Espero que la gent entengui que el batxillerat, una etapa crucial en què els alumnes entren en l’edat adulta, ha de ser flexible, i que aquest és un model vàlid. I que els instituts s’ho creguin i treballin per formar alumnes competents», reclama. «Crec que anirà bé», rebla positiva.

El nou batxillerat general conserva alumnat a l’institut

Al Jaume Cabré de Terrassa, en el qual l’opció majoritària eren els cicles formatius, un 50% ha triat aquesta nova modalitat

«La clau han sigut les famílies, que han confiat en nosaltres», valora satisfeta la directora, Maribel Tarrés

El més llegit