Fre a l’arribada de pasteres: la vigilància del Marroc desplaça la immigració a les Canàries

La nova etapa en les relacions oberta entre Espanya i el Marroc l’abril passat, amb el gir històric del Govern espanyol en la seva posició sobre el Sàhara, està propiciant un estiu amb un descens en el nombre d’embarcacions que arriben a les costes espanyoles de manera irregular. Segons les dades del Ministeri de l’Interior, el total d’immigrants que han arribat a Espanya per via terrestre i marítima ha augmentat lleugerament, un 3,3% respecte al 2021. Si llavors, a data de 31 de juliol, les xifres assenyalaven l’entrada de 16.180 persones, ara en són 16.718, 538 més. Tanmateix, l’anàlisi de les estadístiques oficials demostra que sí que ha descendit de manera important el nombre d’embarcacions que han arribat a les costes espanyoles. L’informe d’Interior apunta que van ser 757 embarcacions fins a finals del mes passat, a 31 de juliol, davant les 968 de l’any anterior. El descens és del 21,79%. En el total acumulat de persones que han arribat de manera irregular per via marítima hi ha un augment del 0,4%, amb 14.996 davant 14.939 persones detectades. L’enduriment dels controls per part de la gendarmeria del Marroc de les seves costes i el desplegament de Frontex, l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes, fa ja dos anys que consolida, segons les associacions que treballen a la zona, l’anomenada ‘ruta atlàntica’, molt més perillosa i que condueix els immigrants a les Canàries. Les xifres oficials confirmen aquest moviment. Els immigrants arribats a la Península i les Balears per via marítima van descendir els set primers mesos de l’any un 27,5% respecte al 2021 (de 5.284 persones a 7.292) i les embarcacions van caure un 21,9%. No passa el mateix amb les arribades a les Canàries. A les illes van arribar a registrar un 27,3% més d’immigrants de manera irregular per via marítima, amb una dada de 9.589 persones davant de les 7.531 de fa un any. En aquest cas, poden sortir des de la zona del Sàhara Occidental, Mauritània o el Senegal, que s’escapen del control marroquí. El descens va ser molt rellevant per via marítima per a Ceuta i Melilla, amb una reducció del 55,2%. L’augment a les ciutats autònomes es registra de manera important en les arribades via terrestre, amb un repunt del 38,8% en el cas de Melilla i del 65,3% en el de Ceuta. Un 76% menys en costes andaluses Abans de l’acord amb el Marroc i de la visita del president del Govern, Pedro Sánchez, a Rabat per reunir-se amb el rei Mohamed VI, en el que va suposar la inauguració de noves relacions amb el país veí, el descens en l’arribada d’embarcacions a la Península ja era rellevant. Aquesta tendència s’ha consolidat durant els mesos posteriors. Les costes andaluses, amb els ports de Tarifa, Motril o Almeria, amb el mar d’Alborán, són les que mes senten la disminució de la pressió migratòria aquest estiu. No obstant, les associacions i les oenagés adverteixen que les arribades es registren en pics i que hi ha moltes circumstàncies que poden fer canviar aquests números. Per la costa andalusa, la immigració va caure de manera important, un 76% fins al juny, i el 2021 van arribar quatre vegades menys immigrants per aquesta via que el 2018, segons les dades de l’informe ‘Frontera sur’ de l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (Apdha). El 2018 va ser l’últim estiu en què els dispositius de primera acollida dels ports andalusos es van desbordar per l’arribada de centenars d’immigrants cada cap de setmana sense prou mitjans per poder atendre’ls. Aquests números han quedat molt enrere. Només al mar d’Alborán es registren alguns moments puntuals més difícils per la pressió migratòria des d’Algèria. 978 morts des del gener L’oenagé Caminando Fronteras adverteix en l’informe ‘Monitoreo derecho a la vida’ que durant el primer semestre del 2022 «la militarització del control migratori ha anat escalant» i denuncia que «s’ataquen de manera sistemàtica els drets humans». Una situació agreujada, avisen, «pel discurs bel·licista generat després de la guerra d’Ucraïna» i determinada «pel nou acord entre l’Estat espanyol i el Marroc», «amb més dotacions econòmiques i territorials en contraprestació al bloqueig i la repressió» de la immigració. La ruta atlàntica, a través de les Canàries, continua sent la més mortífera. El col·lectiu de Caminando Fronteras va advertir dijous passat que en només 24 hores havien sigut rescatades 545 persones per autoritats espanyoles i marroquines en aquesta ruta. De gener a juny, aquesta organització assenyala que almenys 978 persones han perdut la vida a les costes espanyoles, entre elles 41 nens. D’aquestes víctimes, 800 van morir en la ruta Canària, 101 en el seu intent d’arribar a la costa per Algèria, 35 pel mar d’Alborán i 2 en la ruta l’Estret. «La ruta atlàntica continua sent la més mortífera. Les característiques físiques, les embarcacions massa dèbils per a l’oceà, les llargues distàncies, les relacions polítiques entre els països a la zona subjectes a interessos territorials marítims i terrestres fan que sigui complicada la col·laboració per defensar el dret a la vida entre els països, o que hi hagi demores en l’activació de serveis de rescat», adverteix Caminando Fronteras al seu informe semestral. El balanç inclou una anàlisi específica de la repressió a la frontera de Melilla el 24 de juny passat, amb almenys 23 africans morts quan intentaven creuar la tanca. Trasllats a la Península Des d’Andalucía Acoge, el seu president, José Miguel Morales, adverteix que les xifres d’Interior no es poden analitzar de manera aïllada, sinó que mostren al final una dinàmica que es repeteix: «Moltes persones que viuen a l’Àfrica estan disposades a jugar-se la vida per poder arribar a Europa». «El Marroc ha endurit el paper de la seva gendarmeria, rep més recursos econòmics i actua amb més mà dura, amb una vulneració dels drets humans», assenyala el responsable d’aquesta oenagé d’àmbit estatal, que demana no posar el focus en les màfies perquè es vulnera la realitat. «No són les màfies les que mouen el fenomen migratori cap a un punt o un altre de la costa africana. És veritat que hi ha grups lucrant-se d’aquests trasllats i s’ha de condemnar i perseguir, però la gent fuig per on pot», adverteix. Denuncia que a moltes d’aquestes persones no se’ls dona cap via legal d’entrada a Europa, tot i que darrere hi ha, en centenars de casos, persones fugint de la guerra, que són refugiats com passa amb els qui venen d’Ucraïna. Andalucía Acoge, davant l’auge de la ruta canària, demana que els ministeris de l’Interior i d’Inclusió Social reforcin la coordinació i agilitin els trasllats de les illes a la Península. «No té cap sentit que una persona passi més de tres mesos en un centre d’acollida a les Canàries sense ser traslladat», afirma Morales.

Fre a l’arribada de pasteres: la vigilància del Marroc desplaça la immigració a les Canàries

Les costes andaluses registren el descens més important d’embarcacions i la Península i les Balears comptabilitzen un 21,79% menys d’arribades fins a finals de juliol

El més llegit