El ‘postureig’ es dispara a l’estiu: així són les vacances a Instagram

Les xarxes socials han portat a la seva màxima expressió la frase que diu que el que no s’explica, no existeix. Per això, el ‘postureig’ creix exponencialment durant l’estiu i xarxes com YouTube, Instagram, TikTok i Facebook s’omplen d’imatges idíl·liques de les vacances per a l’enveja dels que estan treballant mentre els seus amics o companys es diverteixen. Segons les dades publicades per Facebook, a l’estiu es comparteixen el doble de fotografies a les xarxes socials que a l’hivern, i té certa lògica, ja que durant les vacances d’estiu és quan es realitzen més sortides. És igual si es viatja a un destí exòtic, al poble de la família o si simplement es baixa a la piscina comunitària o es pren una cervesa freda en una terrassa: el mòbil sempre està a punt per immortalitzar aquell moment de goig i mostrar-lo al món gairebé en directe per sotmetre’l a l’escrutini d’amics i seguidors per a la seva aprovació en forma de ‘m’agrada’ i cors. Internet està, a més, ple de consells perquè el contingut sigui el més efectiu possible: trucs per aplicar a la foto o vídeo, filtres per fer el «lífting» a escenaris i models, els millors moments per publicar, missatges atractius... Tot per atraure l’atenció dels centenars o milers de parells d’ulls que escorcollen a l’altre costat de la pantalla i per deixar constància de la pròpia existència. Per això, si la publicació porta un ‘hasthtag’, millor. «En el món de les xarxes no existeixes si no penges alguna cosa», sentencia José Durán, professor de Sociologia de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat de Vigo (UVigo). A l’hora de compartir les vacances no només es posa el filtre a les imatges perquè es vegin com postals a tot color, sinó també a les experiències. En la comunitat virtual tot és perfecte perquè només es comparteixen les experiències positives, editades i fins i tot retocades. Si sorgeix algun contratemps o l’experiència no ha complert les expectatives que es tenien, s’amaga convenientment al calaix dels secrets inconfessables, de manera que es creen mitges veritats. «A les xarxes socials la realitat està descaradament distorsionada, per això les probabilitats de sentir-nos desgraciats en comparació amb els altres augmenten de manera significativa. Si acceptem la mentida de les xarxes socials serà més complicat sentir-nos bé i, per tant, ser més agraïts i optimistes; això pot influir en el nostre autoconcepte», afirma Daniel Novoa, psicòleg especialista en educació emocional. El ‘postureig’, que podria considerar-se la versió del segle XXI del tradicional «mantenir les aparences», ha arribat fins a tal punt que els espanyols no poden deixar el mòbil durant els seus viatges. Ni tan sols per baixar a la platja. Segons l’estudi ‘Desco-net-ta’, realitzat per PANGEA The Travel Store, una de cada tres persones reconeix que és addicta a aquesta pràctica a les xarxes socials. Així, el 30% utilitza el mòbil no només per fer fotos, sinó també per compartir-les durant les vacances. És més, un de cada cinc afirma que l’utilitza pràcticament per a tot: pujar fotos a les xarxes socials, fer-se ‘selfies’, gravar vídeos en directe i guiar-se per les ciutats. El ‘postureig’ és encara més evident entre els joves: fins al 45% envia les fotos i vídeos als familiars i amics i fins al 30% les puja a les xarxes socials. Però, ¿per què presumir de la felicitat es converteix gairebé en una necessitat? José Durán explica que, a les xarxes socials, on la majoria dels usuaris no mantenen cap vincle en el pla físic i la construcció de la identitat es realitza a través del que es comparteix, penjar experiències noves és fonamental per ser conegut i reconegut per la resta de la comunitat virtual i per no caure en l’oblit. D’altra banda, per obtenir aquest reconeixement, el sociòleg de la Universitat de Vigo matisa que és necessari mostrar el costat bo de la vida i d’un mateix. El dolent, senzillament, no ven. «Vivim en una societat en què el que interessa és la idea que una vida plena és una vida en la qual necessàriament t’ho estàs passant molt bé, i això implica coses noves, viatges, festes... La infelicitat et degrada com a persona, diu coses dolentes de tu. No interessa», explica. Els especialistes coincideixen a assenyalar que no és or tot el que brilla darrere d’aquesta imatge idealitzada de la vida perquè no només es maquilla la realitat, sinó que també es menteix. Un estudi realitzat per We Are Testers, empresa dedicada als estudis de mercat, revela que un de cada deu espanyols menteix a l’hora de publicar les seves fotografies d’estiu a les seves xarxes socials. D’aquest 10% que ho reconeix, un 37% afirma haver penjat fotografies de destinacions on no ha estat mai, mentre que un 34% confessa haver compartit fotografies d’hotels on mai s’ha allotjat i restaurants on mai ha menjat. «Les xarxes socials ens enganyen amb vides i moments suposadament perfectes i això és una font de frustració. Tenir per objectiu aquesta suposada perfecció és garantia d’infelicitat, ja que la vida no és ni serà perfecta. A més, per si no fos prou, es manipulen els vídeos i les imatges per ser encara més perfectes», insisteix el psicòleg de Vigo. Les vides perfectes que projecten les xarxes poden generar frustració, enveja i una percepció de la realitat totalment distorsionada, una sensació que, si es dura molt temps, pot resultar «desastrosa» per a l’autoestima dels qui les segueixen fil per randa, segons Novoa. El psicòleg es refereix especialment a les vides idíl·liques i a la imatge perfecta que exhibeixen determinats ‘instagramers’ populars. «Fer pedagogia d’aquesta farsa és fonamental per veure el contingut com una pel·lícula o un documental», afegeix el psicòleg, que recomana no creure’s el que venen les xarxes socials i «desintoxicar-se» de segons quins comptes i, en el cas de ser pares, supervisar els continguts que consumeixen els menors, a més de controlar el temps que passen a les xarxes socials. Segons la seva opinió, és una qüestió de sentit comú. Per la seva banda, el sociòleg José Durán explica que escorcollar la vida d’altres persones genera un buit perquè aquestes experiències no ens fan vincular amb els altres. «Si jo no he viscut aquelles vacances amb aquesta persona no entendré el viatge, i les imatges que comparteix tampoc m’acostaran més a ella», explica. Per aquesta raó, afegeix, les persones que se senten soles s’hi continuaran sentint encara que escorcollin la vida dels altres. El ‘postureig’ de vacances enclou, a més, altres riscos, com el ‘ciberpostureig’. «Si et fas un vídeo o foto a quilòmetres de distància de casa teva i la publiques, pots estar comunicant a milions de persones que no hi ha ningú a casa teva», adverteix la Policia Nacional en un comunicat.

El ‘postureig’ es dispara a l’estiu: així són les vacances a Instagram

Les xarxes socials s’omplen a l’estiu de fotografies i vídeos d’escapades i plans idíl·lics

El més llegit