El repunt del turisme augmenta en un 57% els ofegaments en platges i piscines

Des de començament d’any (fins al 31 de juliol), 222 persones han mort ofegades en platges, piscines, rius i pantans. La xifra és un 57% més alta que el 2021 (140 morts) i indica que les morts a l’aigua s’acosten als nivells previs a la pandèmia. El 2020, el nombre de morts va ser de 191 i el 2019, 233. Després de dos anys de restriccions pel coronavirus, aquest estiu és el de la «venjança». Els espanyols han sortit en massa a disfrutar de les vacances i la probabilitat d’ofegaments augmenta. Aquesta setmana, dos homes de 69 i 54 anys han mort ofegats en platges de Cantàbria. Els socorristes fan una crida a la prudència i recorden les tres normes bàsiques: mai banyar-se sol (sobretot nens i persones grans), fer-ho sempre en llocs coneguts i amb vigilància professional i respectar el color de la bandera. «Si és groga, només pots entrar fins al melic o el pit. Sempre has d’estar de peu i està prohibit banyar-se amb elements de flotació», recorda Francisco Cano Noguera, director de Prevenció i Seguretat de la Reial Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme (RFESS), organització que –a falta d’estadístiques oficials– realitza cada any l’informe nacional d’ofegaments. De les 222 morts d’aquest any, 82 s’han comptabilitzat al juliol. És el quart pitjor juliol pel que fa a morts en espais aquàtics des que la RFESS realitza estadístiques. «Cal ser prudents. Els socorristes no estem per fastiguejar els banyistes, sinó per ajudar-los» Francisco Cano Noguera, director de Prevenció i Seguretat de la Federació de Salvament i Socorrisme Tirar-se de cap des d’un espigó o ficar-se entre les onades amb un flotador gegant d’unicorn pot quedar molt bé a Instagram, però implica comprar paperetes per a un sorteig mortal. Cano Noguera recorda als estiuejants la necessitat de respectar sempre les directrius dels socorristes. Especialment a les platges, on es registren gairebé la meitat dels ofegaments anuals (48%). «No estem per fastiguejar, sinó per ajudar», insisteix, després de recordar la importància de tenir uns mínims coneixements sobre marees, corrents i onatge. «El Cantàbric impressiona i fa que els banyistes siguin més prudents. Però el Mediterrani, que és un mar més tranquil, pot fer falsa sensació de seguretat». De fet, l’informe del 2022 constata que el País Valencià és l’autonomia amb més nombre de víctimes, seguida d’Andalusia i Catalunya. A les piscines es registren el 14% dels ofegaments, el mateix percentatge que als rius. «És curiós que, si una família compra una piscina portàtil per a la seva casa d’estiu, la pregunta sigui on es posa, no quines mesures de seguretat tindrà per evitar accidents, sobretot amb nens petits. L’Associació Nacional de Seguretat Infantil recorda com la ‘llei Raffarin’ de França va obligar el 2003 a tancar totes les piscines públiques i privades, de manera que el nombre de nens morts per ofegament es va reduir en un 75%. La norma portava el nom del senador que la va impulsar, pare d’un fill que va morir ofegat en una piscina. Homologar la formació El director de Prevenció i Seguretat de la Reial Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme demana no només prudència als banyistes, sinó també plans als polítics. Per començar, homologar a tot Espanya la formació per aconseguir el títol professional de socorrista. «El nivell d’exigència és molt alt en algunes comunitats, com Catalunya, Galícia, les Canàries i Múrcia, que requereixen un mínim de 370 hores de formació presencial. Però, en d’altres, el títol s’aconsegueix amb un curs ‘online’ de 30 hores. Això no pot ser. De la mateixa manera que cap autoescola és un xiringuito, cap centre de formació de salvament ho hauria de ser-ho»», explica. L’expert també reclama als polítics que aprovin plans de seguretat a les costes per a tot l’any. «No ens podem vendre com un país turístic i tenir salvament només els mesos d’estiu», remarca. A més, demana que el Govern i les autonomies concedeixin als ofegaments la mateixa importància que donen als accidents de trànsit. «¿Per què les estadístiques oficials triguen tant? ¿Per què no hi ha campanyes oficials de prevenció, com sí que n’hi ha per als sinistres al volant? ¿Per què no s’imparteixen nocions bàsiques de prevenció d’ofegaments a les escoles?», es pregunta Cano Noguera. Mai tirar-se de cap Si aquesta formació arribés a les escoles, el primer que aprendrien els alumnes seria que mai s’han de tirar a l’aigua de cap i des de massa altura. I, en tot cas, fer-ho amb les mans per davant i el cap entre els braços estesos. La marea i els corrents poden canviar la profunditat o remoure pedres i branques, així que la immersió a l’aigua pot donar com a resultat un impacte contra el terra amb el cap o el coll. El resultat pot ser la mort o una lesió medul·lar. Precisament, la primera persona que ha ingressat aquest any a l’Hospital Nacional de Paraplègics (Toledo) amb lesió medul·lar ha sigut un jove de 15 anys per un capbussó que va acabar malament. L’accident es va produir a principis de juny en un pantà. El resultat: lesió a nivell cervical. És a dir, tetraplegia. «Les lesions medul·lars per capbussons són completament evitables. És una situació duríssima que canvia la vida del pacient i la de la seva família» Mónica Alcobendas, metge rehabilitador de l’Hospital Nacional de Paraplègics ‘Amb cap sí, de cap no’ és l’eslògan de la campanya d’aquest any de l’Hospital de Toledo, la Societat Espanyola de Rehabilitació i Medicina Física i l’associació de lesionats medul·lars (Aspaym). «Les lesions medul·lars per capbussons són completament evitables. És una situació duríssima que canvia la vida no només del pacient, sinó de tota la seva família», recorda la doctora Mónica Alcobendas, metge rehabilitadora de l’Hospital Nacional de Paraplègics. En els últims cinc anys, al centre mèdic de referència nacional han ingressat amb lesió medul·lar com a conseqüència d’un capbussó 28 persones –25 homes i 3 dones– amb edats compreses entre els 15 i els 51 anys. La majoria dels accidents (14) van ocórrer en piscines, mentre que nou van tenir lloc al mar i els 5 restants, en pantans i altres llocs aquàtics. Excepte en dos casos, tots els pacients van rebre el mateix diagnòstic: tetraplegia. La doctora demana prudència als banyistes i posa l’accent en la franja de població amb més risc: adolescents i adults joves. L’experta recorda que si la lesió medul·lar és completa, el pacient perdrà mobilitat i sensibilitat i també es veuran afectades altres funcions, com la sexual i el control dels intestins. Els facultatius de l’Hospital de Toledo insisteixen que el primer que s’ha de fer quan es produeix un accident com aquest és treure la persona de l’aigua i posar-la en una superfície rígida. És important moure el cos en bloc i mai traslladar-lo a un hospital en un vehicle particular, sinó trucar als serveis d’emergència.

El repunt del turisme augmenta en un 57% els ofegaments en platges i piscines

La federació de Salvament i Socorrisme exigeix plans polítics per aturar la sinistralitat

La comunitat mèdica recorda als banyistes que un capbussó imprudent pot acabar en tetraplegia

Compte amb els capbussons: consells per evitar trencar-te la vida quan saltes a l’aigua

El més llegit