Robatori de coure, una plaga disparada que retarda més de 800 trens a l’any

El quilo de coure es pagava fa dos anys a 5,5 euros. Ara mateix, malgrat haver baixat els últims mesos, el preu se situa en 7,7 euros. El metall suposa un negoci pròsper, legal i il·legal, amb bandes dedicades a robar-lo, sobretot quan el material és car, de transformadors i subestacions, horts solars, línies telefòniques, línies elèctriques i catenàries. Juntament amb els episodis vandàlics, sense ànim de lucre, el delicte suposa un greu problema per al funcionament dels trens a tot Espanya. Segons les dades proporcionades a aquest diari per l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif), la sostracció de cables va afectar l’any passat 808 trens. Només durant el primer trimestre del 2022, 258 ferrocarrils van patir retards. Últimament, el ritme dels robatoris s’ha intensificat. El cas recent més sonat va tenir lloc dilluns al matí. El furt a Tarragona de 600 metres de fibra òptica (que, d’altra banda, conté molt poc coure) va suspendre durant cinc hores la circulació a la línia d’alta velocitat entre Madrid, Barcelona i Figueres. A Sants es van viure escenes caòtiques, amb centenars de passatgers atrapats sense cap alternativa de transport. Alguns van comparar l’estació barcelonina amb una «ratera». Mentrestant, els Mossos d’Esquadra van detenir el presumpte autor del robatori: un jove de 19 anys a qui van confiscar el material robat i ara s’enfronta a una possible pena de fins a cinc anys de presó. No va ser l’únic incident durant aquella jornada, ni tan sols a Catalunya. Unes hores després, ja de nit, un altre contratemps va mantenir aturat durant més de tres hores un AVLO (el servei més barat d’alta velocitat que ofereix Renfe com a alternativa a l’AVE) a l’alçada d’Esplugues de Francolí (Tarragona). Però, en aquest sentit, Espanya, que produeix entorn de 170.000 tones mètriques d’aquest material a l’any, tampoc és una excepció. Les infraestructures ferroviàries del Regne Unit, per exemple, s’enfronten des de fa molts anys a un problema similar amb el coure, un metall conductor fàcilment reciclable, de vida il·limitada, de què depenen l’electricitat, els transports, les telecomunicacions i el proveïment d’aigua. Incidències a l’alça Adif va registrar 149 incidències per sostracció de conductors elèctrics el 2019, ja fossin cables de presa de terra, multiconductors, de circuit de via, de catenària o d’energia. Aquell any es van veure afectats per aquesta motiu 479 circulacions. El 2020, marcat per les restriccions a la mobilitat a causa de la pandèmia del coronavirus, la xifra d’incidències va baixar a 121. Però el 2021 els robatoris es van disparar, fins a arribar a 277: 808 trens van patir retards, amb Andalusia, Catalunya i Madrid com a territoris més castigats. La tendència ha anat més a principis del 2022. Només durant el primer trimestre, últim període de què l’ens públic té dades, ja hi ha hagut 102 incidències, que van afectar 258 serveis. Si se segueix el mateix ritme, aquest any es tancarà amb més de 1.000 trens amb retards a causa dels robatoris. En total, en aquests tres anys i mig s’han sostret 111 quilòmetres de cable d’infraestructures ferroviàries, una distància equivalent al trajecte amb cotxe entre Barcelona i Girona, més 10 quilòmetres addicionals. Tot i així, malgrat la tendència a l’alça dels últims temps, la magnitud del problema és ara menys greu que en èpoques immediatament anteriors. Entre el 2014 i el 2018, uns 6.500 trens, una mitjana de 1.300 a l’any, van patir retards per robatoris de cables per obtenir coure, un negoci il·legal molt lucratiu i difícil de combatre, ja que el cable no està identificat. El lladre el ven a un «blanquejador» per un preu que depèn del que costi el metall al mercat legal, aquest, al seu torn, el posa al mercat pel doble del que ha pagat, i el distribuïdor, finalment, cobra per la venda dues vegades més que el preu que ha desemborsat. Una part important del material sostret acaba a l’Índia i sobretot a la Xina, segons les forces i cossos de seguretat. Madrid i BCN, les més castigades Adif distingeix en les estadístiques entre actes vandàlics i robatoris de cable. Els primers han sigut tradicionalment més nombrosos. Tanmateix, en un símptoma clar de la tendència a l’alça dels furts, «les sostraccions de conductors elèctrics són les que provoquen més incidències a partir del 2021», expliquen fonts del gestor d’infraestructures ferroviàries. En total, sumant els dos conceptes, entre el 2019 i el primer trimestre del 2022 es van registrar 2.284 incidències que van afectar 5.800 trens, la majoria de línies convencionals, no d’alta velocitat. El retard global de tots aquests contratemps va ser de 107.000 minuts. És a dir, més de 74 dies. La província més afectada va ser Madrid (286 incidències), seguida de Barcelona (220), Sevilla (161), Astúries (62) i Tarragona (31).

Robatori de coure, una plaga disparada que retarda més de 800 trens a l’any

La sostracció de cables ja provoca més incidències en la circulació ferroviària que els actes vandàlics

Només durant el primer trimestre del 2022 furts com el que es va registrar dilluns a Tarragona van afectar 258 serveis

El més llegit