L’excés de morts per calor en els dos últims mesos triplica la mitjana d’anys anteriors

No hi ha hagut fins ara cap inici d’estiu amb un excés més gran de morts atribuïbles a les altes temperatures que aquest. L’onada de calor del juliol, la més extrema des que el 1975 van començar els registres unificats i també una de les tres més llargues, ha provocat xifres de morts sense precedents en aquesta època. Segons les estimacions del Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo), un dispositiu del Ministeri de Sanitat que observa quants espanyols moren cada dia i compara aquestes xifres amb el que seria esperable, el tot just acabat mes van morir 2.222 persones a causa de les temperatures extremes, gairebé el triple que la mitjana dels últims anys. L’onada de calor més extensa des que aquests fenòmens es mesuren va tenir lloc el juliol del 2015, amb una durada de 26 dies. En aquesta onada es troba la causa de 1.530 morts, reflecteix el Momo. A partir d’aquí, els números són molt inferiors: 751 morts el mateix mes del 2016, 693 el 2017, 119 el 2018, 936 el 2019, 521 el 2020 i 508 el 2021. Si s’afegeix el juny del 2022, període en què l’excés de morts es va situar en 830, el total de morts per calor en aquests dos mesos (3.052) més que triplica la mitjana d’aquests anys anteriors. L’únic any que pot comparar-se a l’actual és el 2003, especialment cruent: hi va haver 2011 morts atribuïbles a la calor al juliol. Les xifres es van disparar el mes següent, fins a arribar a les 8.727, de la mà d’una onada de calor que va arribar a provocar uns 70.000 defuncions a tot Europa. Allò va marcar un punt d’inflexió. Sanitat va llançar després un pla nacional amb actuacions preventives per altes temperatures, amb mesures que han d’aplicar les administracions i recomanacions per a la població en general, com beure molta aigua i evitar fer esport a ple sol. L’aire condicionat també s’ha estès des d’aleshores: les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) assenyalen que el 2008, últim any del qual existeix informació, el 35,5% de les llars espanyoles disposava d’aquest sistema de refrigeració, davant menys del 5% a finals del segle passat. Ritmes diferents Tots aquests factors han provocat que les morts per calor, que sempre afecten els més vulnerables (avis i rendes baixes) no hagin crescut al mateix ritme que augmentaven les temperatures. Al contrari. Un estudi de l’Institut de Salut Carlos III, centre que també és responsable del Momo, reflecteix que cada vegada fa falta que els termòmetres arribin més amunt perquè la gent mori. Entre el 1983 i el 2003 la mortalitat va augmentar un 14% per cada grau per sobre del que es considera onada de calor a cada lloc de la geografia espanyola: 33 graus a Barcelona, 36 a Madrid i 28 a Oviedo, per exemple. Entre el 2004 i el 2013, en canvi, l’ascens en la mortalitat va quedar per sota d’un 2% per cada grau. Tot i així, el 2022 està batent rècords, de la mà d’una onada de calor durant la primera meitat de juliol que també es troba darrere de la plaga d’incendis que ha arrasat amb més de 200.000 hectàrees a tot Espanya. Mai fins ara s’havia observat un fenomen tan intens, amb una desviació de 4,2 graus, segons les dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i fins a 38 províncies en alerta. Però no és només això. Més enllà del fenomen viscut entre el 9 i el 18 del mes passat, els termòmetres de bona part del país porten dies instal·lats en els valors més extrems, també amb mínimes molt superiors a les habituals durant la nit. I l’agost ha començat amb una nova onada de calor, tot i que s’espera menys intensa que l’anterior. Estimació, no registre En l’Institut de Salut Carlos III remarquen que el Momo no reflecteix un nombre exacte de defuncions a causa de les altes temperatures, que en la majoria dels casos tenen a veure amb deshidratacions, perquè els cops de calor representen només una petita part del total. «Es tracta d’estimacions d’excessos mortalitat que el model calcula que s’està produint un dia determinat, en comparació amb sèries històriques de mortalitat i temperatura a Espanya», explica l’organisme. Segons les seves dades, les jornades amb més excés de mortalitat atribuïble a les altes temperatures van ser les del final de l’onada de calor i les immediatament posteriors. El 18 de juliol es calcula que hi va haver 183 defuncions, mentre que l’endemà en van tenir lloc 184. Les dones van ser més castigades que els homes: 1.363 morts davant 859 en tot el mes. Com sempre, la pitjor part va ser per als més grans de 74 anys, que representen gairebé el 90% del total de morts. Quant a les comunitats més afectades, la classificació l’encapçala Madrid, amb 504 morts, molt per davant de Castella i Lleó (340) i Andalusia (276). Catalunya se situa en un excés de mortalitat atribuïble a les altes temperatures de 183.

L’excés de morts per calor en els dos últims mesos triplica la mitjana d’anys anteriors

Mai hi havia hagut un juliol amb una estimació tan alta de morts per altes temperatures com aquest: 2.222

Per trobar una xifra similar cal remuntar-se al 2003

El més llegit