Els bombers denuncien la precarietat amb què treballen: «12 hores davant del foc per 1.000 euros al mes»

Espanya crema pels quatre costats, amb incendis que sorprenen fins i tot els experts, per la seva virulència, la seva capacitat de generar les seves pròpies condicions meteorològiques i la impossibilitat d’apagar-los a la manera antiga, tot i que es facin servir tots els mitjans disponibles. Ja s’han cremat prop de 200.000 hectàrees i la situació pot empitjorar en els pròxims dies, ja que les temperatures amb prou feines donen treva. Davant d’aquesta tessitura, els bombers forestals, uns 25.000 efectius arreu del país, s’estan mobilitzant per exigir que, una vegada per sempre, s’inverteixi en prevenció i a millorar les condicions laborals d’un col·lectiu majoritàriament precaritzat, que es juga la vida per salvar les muntanyes i els pobles i urbanitzacions circumdants, a canvi de molt poc i en condicions molt dures. «Podem treballar fins a 12 hores davant del foc per tot just 1.000 euros al mes», denuncia Carlos Martín, bomber amb contracte temporal a Castella i Lleó des de fa set anys. Treballa els tres mesos d’estiu i després «al carrer». I és que una de les comunitats autònomes amb més hectàrees calcinades, fins ara, s’ha fet el desentès a la màxima que els incendis s’apaguen a l’hivern, malgrat les reiterades peticions per part dels bombers i especialistes. La despesa en prevenció A Castella i Lleó, el 80% dels operatius que integren les brigades és acomiadat en els mesos d’hivern, cosa que impedeix netejar els boscos, fer tallafocs i, en definitiva, una correcta prevenció perquè els incendis que puguin provocar-se de forma espontània –o intencionada– a l’estiu no es converteixin en autèntics tsunamis de foc. I això malgrat que la «despesa en prevenció és inferior al d’extinció», segons exposa Martín, ja que es calcula que extingir un foc té un cost de 5.000 euros per hectàrea. «Com que a Zamora n’han cremat 30.000, amb els milers d’euros invertits es podria mantenir l’operatiu tot l’any», remarca. Per això, aquest bomber ha iniciat una petició a charge.org en la qual reclama «la continuïtat dels bombers forestals tot l’any ja», que ha sigut recolzada per més de 180.000 persones. Material i formació En la seva petició denuncia, a més, que alguns governs regionals «estan posant en perill els nostres boscos i les nostres vides» ja que proporcionen a les guàrdies material «antic i inadequat», a la qual cosa se suma l’escassa formació que s’ofereix als nouvinguts als boscos: a Castella i Lleó s’imparteix un curs de tot just 16 hores, que renoven cada cinc anys aquells que decideixen repetir i no busquen feina en cap altre lloc més segur i més ben pagat. La situació no és tan pèssima i precària en altres comunitats autònomes. Però, precisament perquè la lluita contra els incendis no depengui de cada territori, fa anys que els bombers forestals reclamen un reconeixement unànime de la seva categoria professional i que s’aprovi un Estatut que iguali la situació i estableixi uns mínims pel que fa a la formació, l’equipament, les condicions de seguretat, el temps màxim de treball, el salari i l’edat de jubilació a tot Espanya. Categoria professional La categoria professional de bomber forestal es va crear el 2011 però només s’aplica en algunes autonomies, entre les quals no es troben Catalunya o Madrid. El no-reconeixement implica que, en ocasions, es contracti els brigadistes com a peons, conductors, etc. però no com a bombers forestals, cosa que al seu torn provoca que no se’ls reconegui les malalties pròpies d’una activitat tan perillosa ni certs plusos com toxicitat o nocturnitat, que els permetrien una jubilació més primerenca. «No és normal que un company amb 62 anys, com el que ha perdut la vida a Zamora, estigui treballant a peu de flama, quan hi ha xavals que estan desitjant treballar», reflexiona José Manuel Alonso, que el 2020 va iniciar una altra petició perquè es reconegui la categoria professional dels bombers forestals a la mateixa web de recollida de firmes, en nom de la Plataforma d’Associacions i Sindicats de Bombers Forestals, que compta amb més de 300.000 suports. L’Estatut i la llei bàsica Pel que fa a l’Estatut Bàsic del Bomber Forestal, la primera proposta legal es va presentar el 2018, el 2019 s’hi va votar a favor al Senat però va decaure perquè es va acabar la legislatura i el Govern de coalició ha reprès la idea –després de sotmetre’l a audiència pública–, com a resposta a l’actual onada d’incendis. De fet, aquesta setmana s’ha reunit el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, amb els principals sindicats i s’ha compromès a portar al Parlament, en el pròxim període de sessions, tant l’Estatut com una llei bàsica d’agents mediambientals. En la trobada, l’Executiu va garantir que presentarà l’Estatut a les comunitats autònomes a finals de juliol, per intercanviar postures i que les autonomies puguin fer les seves pròpies aportacions. I CSIF, CCOO i UGT li van demanar que el tramiti per «via d’urgència», ja que l’Estatut és un compromís de legislatura, inclòs en l’acord de coalició, «que havia d’haver-se presentat fa temps». L’horitzó dels bombers és que en totes les autonomies es procedeixi com a Galícia, que està fent funcionaris tots els brigadistes que superen una prova.

Els bombers denuncien la precarietat amb què treballen: «12 hores davant del foc per 1.000 euros al mes»

Els brigadistes exigeixen que les guàrdies es mantinguin a l’hivern, que es reconegui la seva categoria professional i s’igualin les seves condicions, mitjançant un estatut, a tot Espanya

El més llegit