Olga Fernández ha deixat de dinar. Ara, només esmorza i sopa. I res de productes frescos. «És que amb el que han pujat els preus no puc. Jo, com a màxim, em puc gastar 50 euros a la setmana en menjar», diu aquesta víctima de totes les pobreses. Fa cinc anys que va perdre la feina. No pot pagar els rebuts de llum, està pendent d’un desallotjament i mira de sobreviure amb una ajuda de 600 euros mensuals. Tremola només de pensar a encendre el ventilador. «Si ja m’ho diuen, que si segueixo així em pot donar un tropell... ¿Què faré? No tinc diners per pagar-ho tot», segueix. El seu relat explica a la perfecció les dades que aquest dijous han presentat l’Agència de Salut Pública de Barcelona, juntament amb la Plataforma d’Afectats per la Hipotecca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori de Drets Socials i Cultutals (DESC). Les famílies ateses per aquestes oenagés registren un 50% de depressió (45 punts més que la mitjana), 75% de malestar psicològic (60 punts més) i en el cas dels nens, pateixen tres vegades més malestar físic i emocional que la resta. «És que així no es pot viure», resumeix Fernández.