Sí definitiu a la llei del ‘només sí és sí’

La llei de garantia integral de la llibertat sexual, més coneguda com la llei del ‘només sí és sí’ per portar a la legislació els crits feministes en contra de la primera sentència de ‘La manada’, està a punt de convertir-se en realitat. Dos anys i tres mesos després que el Consell de Ministres donés llum verda a una norma pionera i polèmica i després d’una tramitació complicada en què s’han deixat fora les mesures en contra de la prostitució forçada, davant les postures trobades entre el PSOE i els seus socis parlamentaris i de Govern, el Senat preveu aprovar aquest dimarts definitivament la norma. Amb això, si tot surt sobre el guió previst i en el Ple no s’aproven esmenes que provoquin que la normativa torni al Congrés, la majoria de disposicions de la llei entraran en vigor en el termini d’un mes des que sigui publicada al Butlletí Oficial de l’Estat, és a dir, al voltant a mitjans d’agost. I aquestes són les principals mesures que canviaran el paradigma de la lluita contra les violències sexuals a Espanya: Final de l’abús sexual Després de la indignació que va generar la sentència contra ‘La manada’ de l’Audiència de Navarra, ja que va condemnar els cinc acusats per abús sexual i no per violació, la norma elimina el delicte d’abús sexual i considera agressió qualsevol acte sexual no consentit, amb diferents forquilles de pena en funció de la gravetat i els agreujants. Fent-se ressò de les peticions feministes, la llei introdueix el consentiment en el Codi Penal i canvia un sistema que exigeix demostrar que la víctima es va negar i es va resistir a la relació sexual per un model de consentiment positiu implantat ja en països com Suècia i la Gran Bretanya. S’entendrà que hi ha consentiment «quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que expressin de manera clara la voluntat de la persona». Submissió química. La llei introdueix dos agreujants a les penes per agressió sexual. El primer, quan la víctima hagi sigut parella o exparella de l’agressor, per acabar amb la impunitat en aquest àmbit. I, el segon, quan l’agressor «hagi anul·lat la voluntat de la víctima subministrant-li fàrmacs, drogues o qualsevol altra substància natural o química idònia per a aquest efecte», ja que les denúncies per violacions amb submissió química van a més. Centres de crisi La llei fixa que a cada província hi hagi un centre de crisi per a l’atenció integral a víctimes de violacions recents o passades o als seus familiars i que estigui obert les 24 hores del dia. El Govern ja ha avançat fons a les comunitats autònomes perquè aquest servei es desplegui per tot Espanya abans que finalitzi el 2023. Així mateix, la norma crea centres d’atenció a víctimes menors d’edat, que seran atesos per professionals multidisciplinaris basats en el model suec Barnahus (en català, ‘casa de nens’). Final dels anuncis de prostitució. Durant la tramitació parlamentària, es va produir un enfrontament d’alta intensitat entre el PSOE, que va presentar una esmena destinada abolir la prostitució i els socis parlamentaris del Govern, que des del principi van reclamar a l’Executiu que retirés de la llei els articles referits a la prostitució i l’anomenada terceria locativa, que penalitza al que llogui locals i vivendes per lucrar-se de qui exerceixi l’activitat, tot i tenir el seu consentiment. Grups com ERC, Junts i la Cup consideraven que els esmentats articles podien «agreujar» la situació de moltes dones que es prostitueixen voluntàriament i perpetuar «la seva vulnerabilitat». La llei va estar fins i tot a punt d’embarrancar al Congrés, però finalment va continuar endavant perquè el PSOE va retirar la seva esmena –que ha presentat en forma de proposta legal i serà debatuda a la tornada de l’estiu– i Unides Podem va acceptar una esmena de supressió de tots els preceptes referits a la prostitució, tot i que suposava retallar una de les normes estrella del Ministeri d’Igualtat capitanejat per Irene Montero. Només ha quedat dret un article que prohibeix els anuncis de prostitució. Càstig a la difusió d’imatges. La llei amplia el concepte de violència sexual, que englobarà, quan entri en vigor la norma, a més de les agressions sexuals, l’assetjament, l’exhibicionisme, la provocació, l’explotació sexual, la corrupció de menors, la mutilació genital femenina, el feminicidi sexual, el matrimoni forçat i el tràfic amb finalitats d’explotació sexual. A més, en l’àmbit digital, es penalitzarà la gravació i difusió d’imatges de contingut sexual, denigrant o vexatori per a les dones, preses amb o sense el consentiment d’aquesta. I afegeix la pena de multa d’un a tres mesos a qui havent rebut les imatges o gravacions que menyscabin greument la intimitat d’una persona, les difongui, reveli o cedeixi a tercers sense el consentiment de l’afectada. Violència econòmica i vicària A través de desenes d’esmenes, s’ha introduït en la llei altres matèries que no tenen a veure exclusivament amb violència sexual. Per exemple, les mares de menors assassinats a causa de l’anomenada violència vicària seran reconegudes com a víctimes de maltractament i la llei integral contra la violència de gènere inclourà el concepte de violència econòmica. A més, la llei blinda el finançament de les mesures incloses en el pacte d’Estat contra la violència de gènere. I, com que el fi últim és prevenir els delictes violents contra les dones, la llei del sí és sí preveu que s’imparteixi educació sexual en totes les etapes educatives –igual com la ‘llei Celáa’– i que els agressors menors d’edat tinguin com a condemna accessòria l’obligació de sotmetre’s a programes formatius.

Sí definitiu a la llei del ‘només sí és sí’

El Senat donarà aquest dimarts l’OK a la norma que canvia el paradigma de la lluita i prevenció contra les violències sexuals i que serà realitat d’aquí un mes

El més llegit