Crisi climàtica: la Xina és una paella roent

La foto d’un funcionari abraçat a un enorme bloc de gel va remarcar el drama que s’intueix rere els vestits de protecció integral dels que gestionen els tests massius anticovid als carrers de Xangai. També la Xina s’acosta al punt d’ebullició aquest estiu. La calor ha arribat abans i marxarà més tard, desenes de ciutats registren les temperatures més altes que es recorden i la condensació de vapor ha esclatat en pluges torrencials a les províncies occidentals. No són episodis nous, però la seva gravetat creixent assenta una tendència inquietant. Les inundacions causades per les copioses pluges han deixat sis morts, dotze desapareguts i 1.300 de desplaçats a la província de Sichuan. A la localitat de Longnan, a la veïna Gansú, han mort sis persones més després que la regió rebés en poc més d’un dia les precipitacions mitjanes del mes. Expliquen els experts que l’aire calent emmagatzema més aigua i provoca pluges més abundants. Rècord als termòmetres Les onades de calor han afectat des de mitjans de juny 900 milions de xinesos repartits en més de la meitat del territori, segons el Centre Nacional del Clima. Més de 70 estacions havien registrat rècords el mes passat. La canícula és inclement a Xangai, la ciutat més populosa. Ha arribat als 40,9 graus per primera vegada des del 1873 i ha encadenat tres dies per sobre dels 40 quan en un segle i mig només va passar en una quinzena d’ocasions. Els seus zoos necessiten vuit tones de gel diàries per refrescar lleons, pandes i la resta de la fauna. Pateixen les persones, els animals i les infraestructures. El tram d’una carretera de la província de Jiangxi s’ha aixecat uns 15 centímetres i el sostre tradicional d’una biblioteca de Chongqing es va desplomar després de fondre’s la brea que unia les teules. A Nanjing, capital de Jiangsu, alguns dels milers de refugis subterranis construïts durant les tensions amb la Unió Soviètica protegeixen mig segle després de la calor. Allà disfruten fins al vespre els ciutadans de wifi, llibreria, televisions, diaris, microones i servei mèdic. Gairebé 90 ciutats van emetre la setmana passada l’alerta roja, la més alta en una escala de tres graus, i el servei meteorològic no espera que el termòmetre baixi fins a finals d’agost. A la regió meridional (Jiangxi, Zhejiang i Fujian) es temen fins a 42 graus aquesta setmana. El ‘sanfu’ s’allarga fins als 40 dies Els xinesos coneixen com a ‘sanfu’ els tres períodes de deu dies de calor i humitat extrems durant l’estiu en què la medecina tradicional desaconsella les begudes fredes per evitar al cos els contrastos tèrmics. El segon període s’allargarà aquest any fins als 20 dies, de finals de juliol a mitjans de juny, i deixarà el ‘sanfu’ en uns inèdits 40 dies. No són rares les pluges torrencials al sud i el centre de la Xina durant la temporada del monsó. Els desbordaments de rius, especialment del Iangtsé, han deixat mortaldats cícliques. Les inundacions més desastroses de la història recent van causar més de 2.000 morts i tres milions de vivendes arrasades el 1998. L’any passat van morir 400 persones a la província central d’Henan pel diluvi que la premsa nacional va qualificar com «el pitjor del mil·lenni». Els experts alerten que els fenòmens meteorològics extrems guanyen en freqüència i intensitat. Guangzhou epitomitzar la tendència el mes passat aplegant pluges sense precedents, una onada de calor i un tornado. El canvi climàtic, assenyala Pequín, està darrere de tot plegat. Les temperatures en la primera meitat de l’any són les més altes en 60 anys i superen la mitjana històrica en 1,2 graus, segons dades oficials. «L’escalfament global ha causat impactes seriosos en el sistema ecològic xinès i ha penetrat en l’economia i la societat», alertava al juny. L’onada de calor és l’última pedra al camí cap a la recuperació econòmica. L’ús massiu de l’aire condicionat ha empès el consum energètic als seus màxims i Zhejiang, la província manufacturera de la costa oriental, ja ha recomanat l’estalvi a fàbriques i ciutadans. No es descarten talls similars als que mesos enrere van interrompre la producció i van afectar les cadenes de subministrament globals. Les altes temperatures també castiguen la zona septentrional, el graner del país, i és segur que la collita minvada de blat de moro, soja i blat dispararà la inflació. La carn de porc, central en la dieta xinesa, ja ha augmentat en les últimes setmanes després de l’encariment del pinso.

El més llegit