El virus segueix aquí: la covid mata ara 12 vegades més que fa un any

Quan Pedro Sánchez es va aturar a la pandèmia durant el seu discurs en el debat de l’estat de la nació, dimarts passat, ho va fer de puntetes, com si fos una cosa gairebé del passat. Una emergència que Espanya havia aconseguit «superar» amb «raonable èxit». El president del Govern va pronunciar frases com «no vam triar governar en situacions crítiques com les que va generar la pandèmia», «no oblidarem les lliçons de la pandèmia» i «posarem l’economia i l’Estat al servei de la majoria social, com ja ho vam fer durant la pandèmia». Els portaveus dels grups parlamentaris tampoc es van aturar a penes en el coronavirus. Aquell dia van morir 58 persones per covid a Espanya. Hores després que Sánchez acabés la seva intervenció inicial en el Congrés dels Diputats, el director de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, va dibuixar a Ginebra (Suïssa) un panorama global radicalment diferent. «Noves onades del virus demostren una vegada més que la covid està lluny d’haver acabat», va dir Adhanom, que també va defensar la necessitat de portar mascaretes a l’interior i aplicar quarantenes als contagiats, mesures que el Govern va deixar sense efecte fa uns mesos. Els ciutadans recuperen la seva vida anterior a la pandèmia i els dirigents polítics centren la seva atenció en altres greus assumptes (la guerra a Ucraïna, l’onada de calor, el preu de l’energia), però la covid segueix aquí, mutant i matant. De fet, ara mata més que fa just un any. Més de 12 vegades més. Entre el 4 i el 10 de juliol del 2022 van morir per covid 525 persones. En les mateixes dates del 2021, 43. La comparació té un component arbitrari. Fa un any els contagis estaven en nivells molt inferiors als actuals, tot i que resulta impossible saber-ne amb exactitud quant. Al març, el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes van acordar deixar de comptar els positius en tota la població i van cenyir als més grans de 60 anys el càlcul de la incidència, que ara se situa en 1.158. També és cert que la letalitat és molt menor, que els que emmalalteixen i moren solen ser persones grans i vulnerables, que els nivells d’ocupació hospitalària, si bé gairebé s’han duplicat l’últim mes, tenen poc a veure amb els d’onades prèvies. Tot en bona part gràcies a les vacunes. Però l’elevada transmissió durant el 2022, a causa de la variant òmicron i les seves mutacions, molt més contagioses, amenaça amb un nombre de morts superior aquest any a les de l’anterior. Normalitzar les xifres El Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo) observa quants espanyols moren cada dia, comparant les xifres amb el que seria esperable segons les mitjanes de les últimes dècades. El 2020, primer any de la pandèmia, abans de l’arribada de les vacunes, va detectar un excés de mortalitat de 68.172 persones. El 2021, de 24.490. Aquest 2022, de 16.619. I encara queden cinc mesos i mig perquè finalitzi l’any. Tot sembla dirigir-se a una xifra per sobre de 25.000. Mentre ciutadans i mitjans normalitzen els més de 60 morts diaris per covid i es convoquen actes de record a les víctimes de la pandèmia com el que va tenir lloc aquest divendres a Madrid, els epidemiòlegs i experts en salut pública es plantegen si ha arribat el moment de tornar a aplicar algunes de les mesures deixades sense efecte fa uns mesos. En especial, aïllar els contagiats i utilitzar la mascareta en interiors, que ara només és obligatòria en el transport públic i els hospitals, una marxa enrere que ni el Govern ni les autonomies donen mostres de voler donar. Sense pressió ni preocupació «La situació requereix revisar l’estratègia globalment i posar data al més aviat possible a la quarta dosi en més grans de 60 anys», explica José Martínez Olmos, professor de l’Escola Andalusa de Salut Pública i secretari general del Ministeri de Sanitat en els governs de José Luis Rodríguez Zapatero. Martínez Olmos considera «justificat» recuperar quarantenes i tapaboques, però no creu que una cosa així s’adapti, almenys no a curt termini, perquè «no hi ha una gran pressió assistencial ni preocupació social». El mètode actual de calcular la incidència, sense comptar els casos de menors de 60 anys, provoca que «la magnitud del problema no aflori cap a la societat», i al mateix temps, conclou, «tampoc hi ha a Europa on mirar per veure propostes diferents». «Rectificar és de savis. No estem demanant un nou confinament. El que es demana és que els contagiats no vagin a treballar i posar-se mascaretes en interiors quan no hi hagi distància. La població ho ha d’entendre. Aquests missatges haurien de sortir del ministeri de forma molt clara», assenyala Joan Caylà, de la Societat Espanyola d’Epidemiologia. Si fa quatre anys li haguessin dit a aquest expert que hi hauria una malaltia nova que causaria totes aquestes morts al dia, i que la societat l’acabaria considerant normal, la seva resposta hauria sigut: «Impossible». «Afortunadament, la letalitat no és com la del primer any. Ha baixat molt, gràcies a les vacunes i al fet que les variants són menys cruentes. Però el virus afecta moltíssims milers de persones, així que causa moltes morts –conclou Caylà–. Hi ha qui diu que com que la letalitat ha baixat molt, això ja no és important. Això podria tenir sentit si hi hagués molt pocs casos, però n’hi ha moltíssims. És veritat que les morts són cada vegada de gent més gran, però hi ha persones de 80 anys que estaven bé i haurien volgut viure més anys. I les víctimes no són només els més més grans. Són massa morts».

El virus segueix aquí: la covid mata ara 12 vegades més que fa un any

Malgrat que la letalitat del patogen ha baixat, tot indica que el 2022 l’excés de mortalitat serà més gran que el 2021

Els experts defensen recuperar les quarantenes i la mascareta als interiors davant l’elevadíssim nombre de contagis

El més llegit