¿Per què la covid continua atacant en onades si ja no hi ha restriccions?

De forma inexorable, la covid continua atacant en forma d’onades. Tot i que ja no hi ha restriccions a què es pugui atribuir l’inici o el final d’una corba de contagis, el virus continua formant les famoses onades i Espanya es troba en la setena o vuitena onada de coronavirus, en funció de si es comptabilitza el petit repunt que hi va haver a l’abril i el maig, després de la fi de l’obligatorietat de portar mascaretes en interiors i que es va aplanar a principis de juny per després tornar a pujar. Però... ¿per què la malaltia continua provocant onades tan intenses i aquestes se suavitzen per si mateixes, sense que ara hi hagi mesures de contenció? ¿Passa el mateix amb altres malalties? I... la gran pregunta, ¿fins quan el virus tindrà aquest comportament? A continuació, EL PERIÓDICO mira d’explicar aquestes qüestions i d’altres de la mà de les reflexions de quatre especialistes en la matèria. ¿Altres malalties infeccioses es presenten en onades? Sí i no. És a dir, malalties com la grip o el virus sincicial respiratori apareixen cada any, en forma d’onada i a l’hivern, són virus anomenats estacionals. Altres virus, com els que causen el refredat comú, poden presentar-se en qualsevol època. Però, per trobar un patogen que hagi provocat onades tan seguides i de tanta intensitat cal remuntar-se a la grip espanyola, que va provocar tres o quatre onades, segons rememora l’epidemiòleg Joan Caylà, que apunta també que la sida o la tuberculosi, que encara es mantenen en xifres altes, no formen onades tan marcades. Per això, «la característica típica de la covid i jo crec que exclusiva durant tants mesos serien les onades epidèmiques», remarca. ¿Per què la covid forma onades de tanta intensitat? En qualsevol epidèmia infecciosa, la velocitat de propagació depèn del nombre de persones susceptibles i del nombre de persones infeccioses i de la «probabilitat que es trobin i de la facilitat de transmissió del virus», segons explica Daniel López-Codina, membre de l’equip de biologia computacional Biocomsc de la Universitat Politècnica (UPC). Quan la covid va aparèixer el 2020, tota la població era susceptible i com que era un virus tan contagiós i no hi havia vacunes, l’única manera de controlar-la va ser «de forma externa, amb accions polítiques i mesures no farmacològiques», com els aïllaments, la mascareta, els aforaments o els tancaments de bars i altres establiments. Afortunadament, dos anys després, gràcies a l’alt percentatge de vacunació de la població espanyola i que molta gent s’ha contagiat i, per tant, té immunitat natural contra el virus, les autoritats han decidit eliminar gairebé totes les restriccions i el número de susceptibles «és prou baix perquè sigui el factor regulador de la dinàmica del virus». ¿Què ha provocat la corba actual? L’onada actual, que ha arribat a una incidència de 1.255 casos per 100.000 habitants a 14 dies en la població de més de 60 anys, que és l’única que es comptabilitza, és una combinació precisament de l’absència de restriccions, especialment el final de la mascareta, de les aglomeracions que impliquen el bon temps i les festes patronals, els concerts i altres celebracions, però també del mateix comportament del virus. Atès que no s’ha trobat un antigen que l’erradiqui i el percentatge de vacunació és baix en altres països, la covid pot reproduir-se sense fre, mutar i per això han aparegut subllinatges de la variant òmicron, com la BA.5, que són més contagiosos i s’escapen parcialment dels anticossos adquirits per la població espanyola, segons explica el metge i investigador Salvador Macip. I és que les vacunes actuals perden capacitat de protecció amb el pas del temps, per tant, baixa la immunitat de la població i una altra vegada augmenta la població susceptible de contagiar-se. És el peix que es mossega la cua. ¿Si no s’imposen restriccions, descendirà l’onada actual? Els especialistes avisen que l’onada actual, que en alguns llocs com a Catalunya tot indica que ja s’està aplanant, no baixarà tan ràpid com d’altres a causa que les autoritats sanitàries descarten imposar noves restriccions, excepte que se saturin els hospitals. I, en un context d’absència de mesures de contenció no farmacològiques, el que és previsible és que la corba es vagi apaivagant a mesura que cada vegada hi hagi més gent contagiada i, per tant, augmenti la immunitat. Una cosa semblant va passar amb la sisena onada, la que va contagiar mig Espanya el Nadal passat, que es va aplanar sense que s’endurissin les restriccions. Hi ha la possibilitat, a més, que s’aprovi a mitjà termini una dosi de reforç per a la població més gran de 60 anys, a fi d’augmentar-ne la protecció, ja que van ser els primers a vacunar-se amb la tercera punxada i amb el pas dels mesos els seus anticossos podrien haver descendit, tot i que no tots els estudis apunten en aquesta direcció. La UE ja ha fet el pas de recomanar el reforç per rebaixar la incidència i protegir els més vulnerables sense esperar que a la tardor arribin les vacunes adaptades a les noves variants. ¿Estem condemnats a patir onades eternament? «Cal anar acostumant-se a les onades de pujades i baixades. Ara, sense barreres de protecció, el virus campa lliurement i si no troba el terreny fèrtil, s’anirà frenant, però no desapareixerà per si sol», avisa Quique Bassat, investigador ICREA a ISGlobal, que remarca també que si n’apareixen noves variants que s’escapin de la immunitat pot haver-hi un altre pic «d’aquí unes quantes setmanes perquè no hàgim desenvolupat suficient immunitat natural, però alhora s’espera una segona generació de vacunes que protegeixin millor, i al final serà un joc d’estira-i-arronsa entre la nostra capacitat de vacunar, la nostra immunitat desenvolupada a partir de la infecció natural i les variants que vagin apareixent». Al seu torn, Joan Caylà avisa que hi pot haver una «tardor i hivern complicats, en què la covid s’ajunti amb l’epidèmia de grip», però, mirant el costat més optimista, la previsió és que les onades siguin cada vegada de menor magnitud, ja que, gràcies a la immunitat, «la càrrega viral serà menor i, per tant, la transmissió», segons vaticina López Codina. Gairebé ningú dubta que el virus ha arribat per quedar-se però encara no se sap si es convertirà en un virus estacional; apareixeran «un parell d’onades a l’any però que no tinguin res a veure amb el viscut fins ara» o es convertirà en un coronavirus més, com els que causen un refredat comú en qualsevol època de l’any.

¿Per què la covid continua atacant en onades si ja no hi ha restriccions?

Quatre especialistes expliquen els motius que la pandèmia continuï provocant onades, les diferències i similituds amb altres malalties infeccioses i els dubtes sobre si es convertirà en un virus estacional o en un refredat

El més llegit