La seva missió era portar una roca a dalt d’un turó, però just abans d’arribar al cim, la pedra queia pendent avall i havia de començar de nou. I així eternament. El mite grec de Sísif mostra a la perfecció la lluita d’Espanya per garantir els drets humans més bàsics, especialment els que atenen la vivenda i l’alimentació dels seus ciutadans. O almenys, és la qualificació que li atorga l’organització internacional Human Rights Watch (HRW) en un informe que es presenta davant els mitjans aquest dijous. Ho resumeix amb un constant vull i no puc. «El Govern ha aprovat mesures per mitigar la creixent pobresa, però han sigut defectuoses, no frenen l’impacte de la pandèmia. La gent passa gana a Espanya», va asseverar Kartik Raj, autor de l’informe.
«No podem viure així: El fracàs d’Espanya per protegir drets enmig de l’augment de la pobresa per la pandèmia». Aquest és el títol de l’informe, que analitza les «insuficients» mesures preses a Espanya després de la debacle social del coronavirus. És el primer que l’organització internacional ha fet sobre aquest tema a Europa, tot i que en els pròxims mesos arribaran també informes d’Alemanya i Itàlia. «Ens fixem en Espanya perquè, segons les dades del Banc Mundial, és un dels països que més van patir la pandèmia en termes de pobresa, a més de comptar amb un sistema de prestacions socials bastant feble», apunta Raj, investigador especialitzat en pobresa i desigualtat a l’oest d’Europa. «Hem vist que el Govern va intentar reforçar el sistema social, però no n’hi va haver prou: l’IMV [ingrés mínim vital] i els ertos no arriben a totes les persones que necessiten ajuda», critica.
Espanya incompleix el dret a l’alimentació
Per portar a terme aquest estudi, els especialistes de Human Rights Watch van acudir a organitzacions socials on s’amunteguen centenars de persones demanant menjar. Van entrevistar 52 famílies que necessitaven aliments de les entitats socials el juny i l’octubre del 2021 i el gener del 2022. També van parlar amb una vintena de voluntaris i treballadors d’associacions socials. Van ser a les cues de la gana dels barris del Raval, Sant Antoni, Verdum i Porta, a Barcelona, i als districtes madrilenys de Puente de Vallecas i Lavapiés. De tot aquest treball en surten frases contundents. «El Govern espanyol està incomplint la seva obligació de protegir i complir el dret a les persones a l’alimentació i a un nivell de vida digne», assenyala el document.
«La nostra filla menja, però nosaltres mengem si podem. Si no, dormim. Ens sentim rebutjats. Passem gana». És una de les frases que destaca l’organització al seu informe. La pronuncia la Karina, una dona de 38 anys que cada setmana rebia ajuda de Càritas a la parròquia madrilenya de San Ramón Nonato. La mare i el pare de la seva filla, de vuit anys, van perdre la feina i sobrevivien amb una pensió de 400 euros al mes. I és que l’organització assenyala les famílies amb fills, les mares solteres, les persones grans, els joves i les persones migrants com els cinc col·lectius que més pateixen els estralls de la pobresa. «Estem parlant d’una exclusió que no es pot explicar, a moltes d’aquestes persones se’ls deneguen les prestacions socials... És un oxímoron, no té cap sentit», va assenyalar l’investigador.
El drama dels joves
Destaca, per exemple, el cas de les persones migrants sense permís de residència a Espanya, per a qui l’organització demana l’accés al sistema de prestacions socials, especialment en un moment de crisi excepcional. També assenyala el cas dels jubilats que cobren la pensió mínima i no arriben a final de mes. O dels joves: les persones d’entre 18 i 23 anys que no poden accedir a l’ingrés mínim vital si no tenen persones dependents al seu càrrec. «¿Com és possible al país que té la taxa d’atur juvenil més elevada?», insisteix Raj.
L’informe destaca com a Catalunya es van superar, per primera vegada, les 400.000 persones que necessitaven ajuda alimentària el 2020. Una xifra que va seguir a l’alça el 2021. Ho mostra el cas del centre de Distribució Solidària d’Aliments a Nou Barris, gestionat per Càritas, on la demanda va créixer un 66% el 2020 i un 32% el 2021, comparat amb les dades prepandèmiques. L’entitat lamenta que la caritat i la beneficència estan suplint les fallades de l’Administració. «Els governs han de garantir un nivell de vida digne a les persones».
Silenci per part d’Ayuso
Un dels deures que planteja l’organització internacional és per a les comunitats autònomes. Demanen rendes socials suficients i que siguin compatibles amb l’ingrés mínim vital. «La diferència entre Catalunya i Madrid és molt clara: el Govern d’Ayuso ni tan sols no ens va voler atendre per parlar sobre el tema, continuen sense veure aquest problema, aquesta realitat. A Catalunya en són conscients, però tampoc hi han posat remei», explica l’investigador. Però el gran paquet de deures se l’emporta l’Executiu de Pedro Sánchez. HRW implora una reforma eficaç de l’ingrés mínim vital (ara només arriba al 10% de les llars necessitades), desburocratitzar la Seguretat Social i un canvi a la Constitució. «No pot ser que els drets socials recollits a la Constitució –per exemple el de la vivenda– no tinguin el mateix rang que la resta de drets», diu. També reclama al nou relator de l’ONU contra la pobresa que segueixi de prop el cas d’Espanya.
De fet, fa tot just tres anys de la visita de les Nacions Unides. Abans de la pandèmia, ja va constatar les insuficients mesures preses contra la desigualtat, i va arribar a comparar algunes barriades d’Espanya amb autèntics camps de refugiats. El segon diagnòstic internacional segueix el mateix camí. «Davant la pujada de preus hi continua havent centenars de famílies esperant suports i prestacions socials, i no veiem accions valentes per canviar i reforçar les prestacions socials. Si el Govern no aprèn de les lliçons de la crisi de la pandèmia patirà molta gent», pronostica l’investigador, a qui el preocupa l’ascens de l’extrema dreta i els discursos populistes.