Apocalipsi climàtica a Itàlia: glaceres exhaustes, rius secs, animals desapareguts

El setembre del 2019, la glacera Planpincieux, situada a la vall d’Aosta, als Alps del nord-oest italià, amenaçava d’ensorrar-se sobre algunes poblacions pròximes a la famosa localitat de Courmayeur. La glacera s’estava fonent per les altes temperatures i les autoritats locals van optar per tancar una carretera d’accés a la zona. L’any següent, l’escena es va tornar a repetir i fins i tot va suscitar la preocupació de l’Organització Meteorològica Mundial. Finalment, la tragèdia es va consumar en un altre lloc, no tan llunyà: el diumenge 3 de juliol del 2022, enmig d’una extraordinària onada de calor a Itàlia, una desena de persones van perdre la vida quan es va ensorrar una part de la glacera més gran de la cadena muntanyosa dels Alps Dolomites, al cim de la Marmolada. Les principals glaceres italianes són als Alps i pràcticament tots estan condemnats a mort, agonitzant. Segons els analistes, fa un segle tenien més del 50% de la superfície que tenen ara i en els últims 30 anys el fenomen s’ha accelerat a un ritme inaudit. La glacera de la Marmolada va perdre el 30% del seu volum entre 2004 i 2015, d’acord amb un dels últims informes del Consell Nacional per a les Investigacions (CNR) d’Itàlia. Sense una solució adequada per combatre a nivell global el canvi climàtic, els científics veuen amb pessimisme la conservació d’aquests gegants de gel. I la primera conseqüència d’això és que, cada vegada més, el fenomen constitueix un factor de risc que amenaça les persones i la infraestructura. Per això, un primer pas fonamental és intentar que la població entengui la gravetat d’aquests fenòmens, segons diu Antonello Fiore, president de la Societat Italiana de Geologia Ambiental. Conscienciar les persones «És necessari que augmenti la consciència de les persones que aquests fenòmens poden ocórrer a les zones d’alta muntanya, perquè es pot esperar que es repeteixin en el futur», ha afirmat, resignat, Fiore. A Itàlia, «altres conseqüències [del canvi climàtic] es veuen a les planes, on els rius s’han quedat sense aigua, i a les costes, on hi ha problemes per l’augment del nivell del mar», ha afegit el geòleg. Per Massimo Frezzotti, glaciòleg de la Universitat Roma Tre, «les conseqüències del desglaç són múltiples i similars arreu del món». Però a Itàlia, entre altres seqüeles, «provocarà canvis de paisatge nocius per a animals i plantes, ja que alguns no trobaran llocs on refugiar-se i desapareixeran.» En paral·lel, «la disminució de la superfície glacial també afectarà els rius a llarg termini, per això probablement caldrà començar a decidir si s’ha de començar a tallar part dels subministraments a la indústria o al sector energètic, que consumeixen molta aigua», detalla Frezzotti, autor de més de 100 articles científics sobre el desglaç en revistes internacionals. En aquest sentit, la tragèdia de la Marmolada és un mal preàmbul, ja que, a més, ha ocorregut en un moment en què en el Govern italià s’havia vist forçat a declarar l’estat d’emergència en cinc regions per falta d’aigua. Com a resultat, aquestes setmanes s’han implantat solucions sense precedents en algunes zones del país. Per exemple, la decisió de diverses regions del nord italià –entre elles, Piemont, la Llombardia i l’Emília-Romanya– de racionar l’aigua en centenars de municipis perquè estan patint la sequera més greu del riu Po en 70 anys. Apocalipsi econòmica Apocalipsi econòmicaLa situació amenaça amb conseqüències apocalíptiques en termes econòmics. Basant-se en xifres del CNR, l’associació italiana d’agricultors Coldiretti ha calculat un augment de la temperatura de 2,88 graus al juny, en comparació amb la dada del 2003 –el màxim històric des del segle XIX–, i s’estima que provocarà una caiguda del 30% de la producció de blat. Una raó per la qual l’associació ha demanat que, davant «la tropicalització» d’Itàlia, el Govern es prepari per emmagatzemar l’aigua en els períodes més plujosos, «reforçant la seva xarxa territorial d’embassaments, creant basses i utilitzant les antigues pedreres per a la recollida d’aigua de les precipitacions». Tot i així, pot ser que aquestes solucions no siguin suficients, insisteixen els científics italians. «La realitat és que li estem deixant un deute enorme a les pròximes generacions, que hauran de prendre decisions molt més dràstiques per revertir o fins i tot mitigar aquests fenòmens», diu Frezzotti, que insisteix que la solució ha d’implicar un compromís únic de la comunitat a nivell mundial. Però la conjuntura internacional no aporta bones notícies. Amb la guerra a Ucraïna i la conseqüent crisi energètica mundial per les pugnes amb Rússia, ni tan sols està clar si el Govern italià complirà la seva promesa d’eliminar les seves centrals de carbó ni se sap precisament com planeja reemplaçar-les. En canvi, el primer ministre italià, Mario Draghi, ja ha filtrat que s’està estudiant una possible marxa enrere en alguns dels seus compromisos ambientals.

Apocalipsi climàtica a Itàlia: glaceres exhaustes, rius secs, animals desapareguts

Els científics consideren que la població ha d’assumir que el desglaç ja és un factor de risc a les zones d’alta muntanya, com ha demostrat la tragèdia de la Marmolada

A llarg termini, els experts preveuen canvis radicals en els paisatges i la disminució de l’aigua disponible en les àrees continentals

El més llegit