Passió pels dies internacionals: es multipliquen per quatre des del 2019

Tot i que molta gent ho desconegui, el Dia de la Dona, dels Treballadors, de Sant Valentí o del Càncer ‘competeixen’ en l’actualitat amb el Dia del Penis, el Dia de la Tapa, el Dia Internacional Sense Dieta o el Dia del Fill del Mig. El juny, sense anar més lluny, a banda de commemoracions reconegudes com el Dia de l’Orgull o el Dia Mundial del Medi Ambient, se n’han celebrat d’altres de més rares o completament friquis com el Dia del Jo-Jo, el de l’Ànec Donald, el de Teixir en Públic, el del ‘Selfie’ i el de les Dones Sense Roba Interior. El motiu és que un munt de particulars i organitzacions, aprofitant la ressonància que proporciona internet, els últims anys s’han llançat a promoure dies internacionals, amb la finalitat que les autoritats posin el focus en un problema o malaltia, o per promocionar personatges o costums però també, aparentment, sense cap més afany que tenir èxit amb alguna ocurrència i que aquesta es viralitzi. No aconsegueixen l’oficialitat, ja que no són aprovats per cap organisme, però aconsegueixen ressò i que es parli dels ‘Dies de...’. Davant això, el nombre de dies i setmanes internacionals (sense comptar amb els més estranys) s’ha multiplicat per quatre des del 2019, al passar de 163 a 867 (fins al maig i tenint en compte el mateix període del 2019), segons el còmput de l’empresa Serendipitat, que el 2010 va posar en marxa la web diainternacionalde.com, i és una de les poques fonts de dades existents a Espanya ja que els organismes internacionals que proclamen els dies oficials, com l’ONU i les organitzacions adherides, només recopilen les commemoracions –ja siguin dies, setmanes o anys dedicats a un tema d’interès mundial– aprovats en les seves resolucions. La finalitat L’objectiu de proclamar un ‘Dia de...’ és sensibilitzar sobre un problema, com el Dia de la Prevenció del Suïcidi; commemorar un fet històric o honrar els seus protagonistes, com el Dia de les Víctimes de l’Holocaust; aconseguir recursos amb un objectiu, com el Dia de l’Alzheimer, o evitar l’extinció d’una espècie determinada, com el Dia Mundial de les Abelles. També la UE, el Govern espanyol i els autonòmics aproves temes per commemorar en una determinada data, però hi ha un munt de ‘Dies de...’ no oficials, que impulsen empreses, associacions i particulars, que aconsegueixen èxit als mitjans o les xarxes socials i arriben a tenir ressò nacional o internacional. Patricia López, responsable de continguts de diainternacionalde.com posa, com exemple, el Dia de l’Abraçada, promoguda per un nord-americà, Kevin Zaborney, el 1986 i que, anys després, ha arribat a una difusió mundial, sobretot per la pandèmia. Un altre exemple és el Dia Mundial dels Simpson, que va ser una iniciativa d’una agència de comunicació espanyola que va llançar la proposta a través de Charge.org. Van firmar la iniciativa centenars de seguidors de la sèrie, gràcies al fet que Atresmedia i Fox Espanya se’n van fer eco, i des de fa cinc anys s’ha institucionalitzat arreu del món. Sense data per tothom Com a resultat, en l’actualitat hi ha almenys 905 dies internacionals, 310 oficials i la resta sense oficialitat, cosa que provoca que cada dia de l’any se celebrin uns quants ‘Dies de ...’ ja que no hi ha prou calendari per a tanta efemèride. Per exemple, el 21 de març s’ajunten vuit dies internacionals (el dels Boscos, el de la Síndrome de Down, el de Nowruz, el de l’Eliminació de la Discriminació Racial, el de la Poesia, el del Color, el de la Marioneta i el de la Cefalea en Agrupaments). A aquestes efemèrides s’han d’afegir 32 setmanes i 92 anys internacionals, que també ‘competeixen’ amb els gairebé 100 dies estranys que han trobat un lloc els últims anys i en què destaquen dates com el Dia dels Cabells, de Parlar com un Pirata, de Portar la Mascota a la Feina, de l’Orgull Zombi o dels Mitjons Perduts. ‘Reivindicació legítima’ L’organització del calendari en dies «normals» i «especials» ve de lluny. «Sense aquests últims, el temps seria monòton, una tirallonga incomprensible», explica Eliseu Carbonell, antropòleg i professor de la Universitat de Girona. I és que el calendari conté dues dimensions del temps, la quantitativa i la qualitativa, i els dies internacionals són «maneres modernes de donar qualitats al temps», com passa amb el divendres 13 i el calendari balinès amb cicles diferents que, quan se superposen, donen com a resultat un bon dia per casar-se o obrir un negoci, diu. La proliferació de ‘Dies de...’ no suposen, per aquest especialista en calendaris, un problema, tot i que unes efemèrides puguin restar visibilitat a unes altres. «Si els organismes com l’ONU (Dia de la Terra), els estats (Dia de les Forces Armades), o les empreses (el Blackfriday) poden decretar qualitats per uns dies concrets, ¿per què no ho hauria de poder fer qualsevol grup de persones que vulgui reivindicar l’Orgull Zombi?», assenyala. «Jo ho veig com una reivindicació legítima que el temps els pertany i que també poden atribuir qualitats al temps. Per mi, com antropòleg, té molt més sentit el Dia dels Mitjons Perduts que el Dia sense IVA d’una cadena d’electrònica. Crec que si alguns ‘dies de’ desvirtuen el sentit són precisament els que responen a interessos privats i no els de col·lectius més o menys grans, més o menys exòtics», reflexiona.

Passió pels dies internacionals: es multipliquen per quatre des del 2019

En l’actualitat hi ha uns 900 dies commemoratius, molts de proclamats per l’ONU però d’altres de promoguts per associacions o particulars a la recerca d’influència o ressonància

El més llegit