Tragèdia a la tanca de Melilla: 18 migrants morts i centenars de ferits

Quan tot va acabar, tal era l’estat dels cossos dels africans amuntegats a terra, que no hi havia manera de saber a simple vista si alguns continuaven vius o havien deixat de respirar. Molts estaven desmaiats, i d’altres gemegaven sense poder posar-se drets; algun ja era mort. Una multitud de subsaharians es va llançar contra una petita porta de la tanca fronterera de Melilla, i «els últims d’arribar empenyien els primers volent entrar. S’estaven aixafant uns als altres», explica un agent de la Guàrdia Civil de la ciutat autònoma. La tràgica escena del tumultuós, violent i luctuós intent de salt de la tanca resumeix el trist desenvolupament d’aquest divendres, la pitjor jornada en matèria d’immigració des que Espanya ha reconstruït la seva relació amb el Marroc. L’assalt, amb un saldo de 18 morts, segons fonts policials espanyoles va començar les 6.40 del matí. Era una filera gruixuda d’uns 2.000 homes que s’acostava corrents. A prop de mig miler va superar els gendarmes i va arribar fins al lloc fronterer enmig d’una batalla amb pedres i pals. A dos quarts de nou va tenir lloc l’aixafada més greu, un tumult agreujat pel caos i el fum que deixaven anar els pots llançats pels gendarmes marroquins. Al lloc on suposadament hi va haver més ferits mortals, va tenir lloc una onada de persones que intentaven enfilar-se a la teulada del centre de control fronterer. Els trets de material antiavalots marroquí van fer caure el grup, i com una cascada humana es van anar precipitant uns cossos sobre els altres. Homes per terra Quan es va dissoldre l’envestida, desenes d’homes es regiraven a terra o estaven quiets i amb els ulls tancats, esperant assistència mentre els acordonaven els gendarmes. Molts de subsaharians tenien la roba mig treta, de la lluita per respirar i escapolir-se del munt d’homes que els enterrava. No hi ha encara un recompte final de morts i ferits a la banda marroquina, perquè alguns dels ferits podrien perdre la vida en les pròximes hores. El Ministeri de l’Interior del Marroc ha informat en un primer comunicat de cinc morts entre els immigrants, «a conseqüència d’una estampida. Alguns van caure de la tanca». Als hospitals Al-Hassani de Nador i Universitari d’Oujda han sigut atesos 140 gendarmes, 5 de greus, i 76 immigrants amb ferides de diversa consideració. N’hi havia molts de greus. El balanç oficial de morts va pujar a última hora de divendres a 18 persones, segons van informar les autoritats locals de la província marroquina de Nador, contigua a la ciutat espanyola. Les mateixes fonts van negar «categòricament» que hi hagués cap mort entre les forces de seguretat marroquines. De la banda espanyola, la Delegació del Govern a Melilla ha comptat 133 migrants que han aconseguit entrar a la ciutat. Al llarg de la tarda s’anaven declarant peticionaris d’asil, diuen les mateixes fonts policials. La mateixa instància oficial va informar de 49 agents de la Guàrdia Civil ferits, i també 57 immigrants; 3 d’aquests últims han hagut de ser ingressats a l’Hospital Comarcal de la ciutat autònoma per estar greus. Pluja de pedres Diverses fonts de la Guàrdia Civil, com ara la plataforma sindical AUGC, van mostrar fotos de cascos d’antiavalots esquerdats per pedrades. La Guàrdia Civil de Melilla va activar el dispositiu antiintrusió des del primer moment, participant-hi agents de 10 patrulles de la Unitat Fiscal i de Fronteres i de Seguretat Ciutadana, a més d’un reforç dels antiavalots del Grup de Reserva de Seguretat, que al seu torn es va veure reforçat per quatre furgons d’antiavalots i dues patrulles de carrer de la Policia Nacional. Des del primer moment eren visibles en el punt del Barrio Chino on la tanca té el seu punt de control. Els primers, diuen les fonts policials consultades, van aconseguir trencar la porta amb una cisalla, i el que es va convertir en forat de pas a la banda espanyola era un terrible embut a la marroquina. Un dron i un helicòpter de la Guàrdia Civil han divisat (i gravat) el dramàtic intent d’entrada. Bona part dels ferits de la banda espanyola ho són per pedrades. «És que això era una pluja de pedres impressionant –explica un guàrdia civil–. En queien milers, sense exagerar. Estaven tirant tot el que trobaven». Entre els objectes llançats també hi havia desenes d’estaques de fusta d’entre mig metre i un metre de longitud, afilades de forma artesanal. «No sabem per què les portaven, si per fer palanca amb alguna cosa o per enfrontar-se amb els gendarmes», diu el guàrdia. Grans campaments A la banda espanyola, els experts policials en matèria d’immigració sospiten que la major part de la multitud venia de campaments d’una cara posterior de la muntanya Gurugú, i també de turons pròxims a Segangane. «No es pot parar 2.000 persones a peu de tanca; això és una bogeria», es lamenta un dels agents de la Guàrdia Civil consultats. «Quan tantíssima gent arriba fins a la tanca, allà ja són imparables, i més amb la violència que venen. I tampoc es pot detenir ningú, perquè si es practica la detenció d’un, se’t poden tirar a sobre cent més», afegeix. Des de les forces de seguretat espanyoles calculen que la proporció al començament de l’allau era de 2.000 migrants per 50 gendarmes. Quan la policia marroquina va rebre reforços, l’assalt es va convertir en una batalla campal i després en una estampida en direcció a territori espanyol. Va ser llavors quan va tenir lloc l’aixafada de les files de davant. Les mateixes fonts policials estan instant Interior, asseguren, a promoure davant el Marroc que no permeti assentaments tan nombrosos a prop de la frontera, dispersant els campaments per fer més complicada la formació de multituds en direcció a la tanca, amb un perill de mort més gran com més gran és el nombre d’assaltants.

Tragèdia a la tanca de Melilla: 18 migrants morts i centenars de ferits

Una multitud d’africans que intentava entrar a la banda espanyola aixafava els de les files de davant contra els barrots

El més llegit