Quan tot va acabar, tal era l’estat dels cossos dels africans amuntegats a terra, que no hi havia manera de saber a simple vista si alguns continuaven vius o havien deixat de respirar. Molts estaven desmaiats, i d’altres gemegaven sense poder posar-se drets; algun ja era mort. Una multitud de subsaharians es va llançar contra una petita porta de la tanca fronterera de Melilla, i «els últims d’arribar empenyien els primers volent entrar. S’estaven aixafant uns als altres», explica un agent de la Guàrdia Civil de la ciutat autònoma.