Pacte d’Estat i la ‘llei trans’: les reivindicacions LGTBI davant l’Orgull 2022

Després de dos anys marcats per la pandèmia i les restriccions socials, el col·lectiu LGTBI+ preveu tornar a omplir els carrers de banderes arcs de Sant Martí i reivindicacions amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull, que se celebra el 28 de juny. A Barcelona, la manifestació principal tindrà lloc aquest dissabte amb la petició principal de la visibilitat de les lesbianes. Mentrestant, a Madrid s’ha retardat al 9 de juliol perquè no coincideixi amb la cimera de l’OTAN. En qualsevol cas, són dies carregats d’actes a la recerca d’igualtat, diversitat, inclusió i llibertat, perquè, tot i que l’últim any hi ha hagut avenços, encara hi ha molts obstacles i discriminacions que tenallen el col·lectiu. Treballar per erradicar la violència cap al col·lectiu LGTBI+, la modificació legal per prohibir les teràpies de reconversió i el reconeixement oficial per col·locar banderes LGTBI+ als edificis públics seran les principals reivindicacions de les manifestacions a tot Catalunya, explica Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra l’homofòbia. La Federació Estatal LGTBI+ considera que la pandèmia ha deixat al seu darrere més «invisibilitat» cap a les persones lesbianes, gais, trans, bisexuals, intersexuals i altres, alhora que s’han incrementat els delictes d’odi que pateixen. Les estadístiques del Ministeri de l’Interior indiquen que les agressions per motius d’orientació sexual i identitat de gènere són les terceres més nombroses entre els delictes d’odi, per darrere dels d’ideologia i racisme. Des que el 2014 van començar a comptabilitzar-se a Espanya, no han parat de créixer a un ritme d’un 9% anual, comptant les agressions que es coneixen, perquè el problema rau en què n’hi ha moltes que no es denuncien. Un estudi realitzat per Interior el 2021 revela que el 89% dels enquestats que han sigut víctimes de delictes d’odi no els ha denunciat. La repulsa es manifesta sobretot a les xarxes socials, sota el paraigua de l’anonimat. Segons els últims dades d’Oberaxe, l’Observatori Espanyol de Racisme i Xenofòbia, de març i abril del 2022, el nombre de continguts amb missatges d’odi identificats i comunicats a les plataformes Facebook, Twitter, Youtube, Instagram i TikTok va ser de 494, un augment del 27% respecte al butlletí bimensual anterior. Els canvis Darrere d’aquest augment, segons la presidenta de la Federació Estatal, Uge Sangil, es troba «el discurs de la ultradreta, que cada dia ressona més», alhora que Vox va aconseguint conquerir més cotes de poder central i territorial. Per frenar els delictes d’odi, el moviment reclama endurir el Codi Penal a fi d’acabar amb la «impunitat» i donar més formació tant a les persones LGTBI+ com a les forces de seguretat, perquè hi hagi un increment de les denúncies i la policia sàpiga donar-los resposta. Així mateix, la comunitat anhela l’aprovació de la llei estatal LGTBI, més coneguda com a ‘llei trans’, que contempla nous drets, sancions antidiscriminació i, sobretot, reconeix l’autodeterminació de gènere a les persones trans, que podran canviar el seu gènere al DNI i al Registre Civil amb una simple petició, sense demostrar dos anys d’hormonació i disposar d’aval mèdic. La norma serà previsiblement aprovada dilluns en el Consell de Ministres per remetre-la a les Corts, on el col·lectiu lluitarà per la introducció d’esmenes que reconeguin els nous drets a tots els immigrants, sense tenir en compte la seva situació administrativa, i que els menors de 12 anys puguin canviar de gènere si demostren maduresa i reafirmació en el temps, tal com ha marcat una sentència del Constitucional. No binàries Alhora, demanarà que es reconeguin drets a les persones no binàries (aquelles que no s’identifiquen amb el gènere masculí o femení) si aquest aspecte no s’ha introduït ja en el projecte de llei que aprovarà el Govern. A més, la Federació Estatal LGTBI+ està treballant amb altres organitzacions i sindicats a la recerca d’un pacte social i polític que defensi el col·lectiu, similar al pacte d’Estat contra la violència masclista que es va forjar fa cinc anys i que ha sigut recentment ratificat, sense el suport de Vox. Cap al setembre es preveu que estigui a punt el pacte social per després traslladar-lo als partits polítics. Reproducció assistida La rúbrica de l’acord pot culminar un any marcat per la negociació de la llei trans, que va enfrontar el PSOE i Podem i que es va desencallar fa 12 mesos, davant l’amenaça del col·lectiu LGTBI de no convidar els socialistes a la manifestació central si no permetien la lliure autodeterminació de gènere, així com per la inclusió al novembre de les tècniques de reproducció assistida per a bisexuals, lesbianes i trans amb capacitat de gestar en el Sistema Nacional de Salut.

Pacte d’Estat i la ‘llei trans’: les reivindicacions LGTBI davant l’Orgull 2022

El col·lectiu reclama endurir el Codi Penal i donar més formació per disminuir els delictes d’odi, que creixen a un ritme d’un 9% anual

El més llegit