La caiguda de la icònica font del Torico de Terol: la restauració qüestiona que sigui l’autèntic

La caiguda i ruptura del Torico de Terol ha obert més interrogants que certeses entorn del principal símbol de la capital mudèjar. L’informe de restauració de l’escultura posa en qüestió que la peça que corona la cèntrica plaça de la ciutat des de 1855 sigui l’autèntica. La sospita, que s’haurà de certificar en un estudi més profund, ha saltat després que es confirmés que la figura no era de bronze, com es pensava fins ara i indiquen els arxius municipals, sinó de ferro que colat que en principi no existia fa un segle i mig, una revelació que fa pensar que es tracta d’una rèplica o falsificació. La sorpresa és enorme i obre un nou episodi en el serial generat entorn d’aquest emblema terolenc després dels greus danys soferts diumenge passat. El monument es va desplomar sobre les 7 del matí, quan tècnics municipals retiraven les 23 sogues ancorades amb una argolla a la part alta de columna que sosté l’escultura, una intervenció realitzada amb motiu del Congrés Nacional del Toro de Cuerda i tot apunta que va ser el detonant de l’accident. La Direcció General de Patrimoni del Govern d’Aragó està estudiant si és procedent obrir un expedient sancionador per l’ocorregut. Haurà de ser un estudi més conscienciós el que resoldrà la incògnita, però el cert és que fa temps que hi havia molts dubtes sobre el fet que l’escultura estigués feta de bronze. La confirmació que no ho és s’explica per la ruptura que va patir i per l’anàlisi de la composició del material del qual està fet. Així ho ha comprovat l’empresa saragossana Metalisteria Metalcín, especialitzada en treballs d’artesania del metall, a la qual s’ha encarregat la restauració de la peça trencada: «El Torico que tenim nosaltres és de ferro colat però no se sap exactament de quin any és, només sabem que és de molt bona qualitat», van assenyalar a aquest diari fonts de la companyia. Reunió de la junta de portaveus El supòsit que no sigui l’original cobra força si es té en compte que els quatre petits caps de toro que té la font sobre la qual s’assenta l’escultura sí que són de bronze. «No té gaire sentit que els túnels siguin de bronze i el toro no», ha destacat l’alcaldessa de Terol, Enma Buj, a El País, que ha avançat la notícia sobre l’informe de restauració. «Només puc dir que l’informe indica que l’aliatge de ferro analitzat no existia al segle XIX», ha assenyalat a aquest diari. «Hi ha l’anomalia que no sigui de bronze, però la sospita s’haurà d’aclarir amb un estudi en condicions», va apuntar a aquest diari Antonio Jiménez, gerent de la Fundación Santa María de Albarracín, que està assessorant l’ajuntament sobre com portar a terme la restauració del la font i el monument del Torico. Per això s’ha constituït un grup d’experts que dimecres va entregar una primer informe al consistori amb una sèrie de recomanacions, entre les quals hi ha la museïtzació de l’actual Torico i col·locar una rèplica al seu lloc, deixar d’enfilar-se per la columna per col·locar-li el mocador de les festes i portar a terme un estudi general sobre la història, l’estat de conservació La dubtes sobre l’autenticitat del Torico serà una de les qüestions que traslladarà l’alcaldessa als grups de l’oposició en la junta de portaveus que es mantindran aquesta tarda per clarificar les causes que van provocar l’enderrocament del monument i els treballs que s’estan portant a terme per a la seva restitució.

El més llegit