Tot el complex està pensat, ideat, creat, dissenyat, distribuït i construït amb un gust exquisit. Es diria, però no, no es pot dir, que tot és excessivament guapo, modern, perfecte, impecable. Però és que així ha sigut Leica des que es va crear, des que Oskar Barnak, un expert a inventar microscòpics, va convèncer el seu cap, Ernst Leitz, l’any 1914, que el futur era en aquesta càmera Ur-Leica que acabava d’inventar i amb la qual es podien captar, segrestar, aconseguir fotografies que, amb el pas dels anys, acabarien convertint-se en autèntiques obres d’art i, sobretot, en material imprescindible perquè la gent sabés què estava passant al món, tingués records de la seva vida i, malgrat l’aparició de la televisió, més o menys als inicis dels 50, es mantingués com un instrument únic, fins i tot ara que existeixen els mòbils, per comunicar sensacions i provocar el pessigolleig de la gent al veure les imatges que produeix analògicament o digitalment.