La internacionalització de la universitat: del model de Madrid a les privades

La Universitat Carles III de Madrid ha sabut, dins del marc legal estatal, avançar cap a la internacionalització. Barcelona, i per extensió Catalunya, tenen camp per córrer en aquest àmbit. D’entre les públiques, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) és aquella que ja ha fet incursions amb el grau de Global Studies. La resta se centren en els estudiants europeus i els refugiats. Aquest buit públic l’estan aprofitant les universitats privades, que donen més facilitats a l’hora de matricular extracomunitaris. Com ara, la Universitat Ramon Llull (URL), amb centres com ESADE o Blanquerna, és la més avantatjada. L’atractiu de Barcelona i la captació de talent han fet sorgir també centres privats com el Harbour Space University. Són quatre exemples del potencial de la internacionalització universitària. La UPF: «Volem competir per atraure talent» La Universitat Pompeu Fabra és una de les públiques catalanes que aposta per la internacionalització, i assumeix convençuda les demandes de Barcelona Global per tenir més facilitats amb què atraure universitaris estrangers. «Les quatre públiques de Barcelona (UPF, UB, UPC i UAB) estem alineades amb aquest tema i treballem juntes», explica Toni Luna, vicerector d’Internacionalització de la UPF, que adverteix que les barreres que pateix la universitat pública les està aprofitant la universitat privada. Posa sobre la taula la contradicció que suposa que Barcelona sigui una ciutat global i internacional però que, en canvi, la seva universitat no ho sigui. «Volem competir per atraure talent. És igual si és d’aquí o de fora. El talent és bo per al país i es quedarà si se li dona facilitats per crear arrels», defensa. «Volem ser com la universitat de Leiden a Holanda o la d’Aarhus a Dinamarca. Que qualsevol estudiant pugui venir a estudiar aquí». Les dificultats que tenen els estrangers per accedir a graus ja estan penalitzant les universitats públiques catalanes en els rànquings internacionals, on un dels factors valorats és el de la internacionalització. A la UPF, una de les que té més estudiants extracomunitaris, amb prou feines representen el 3% del total. «I són uns herois», aferma Luna, en al·lusió a les traves del sistema. Actualment la UPF té el grau de Global Studies obert a estudiants estrangers, amb un «èxit brutal». Per l’atractiu de Barcelona i per la credibilitat de la universitat catalana, explica el vicerector. Luna celebra que el Departament d’Universitat i Recerca, amb Gemma Geis al capdavant, comparteixi aquesta visió i confia que aviat donarà solució a aquesta problemàtica. «Em consta que hi estan oberts i que arreglarem aquest tema», assegura. Augura que «potser aviat» es permet una reserva d’entre el 5% i el 8% de places per a extracomunitaris. «Soc positiu perquè captar talent i crear un ‘hub’ de coneixement a Catalunya és un tema de país. I es veu que estem en situació d’inferioritat respecte a Madrid». La Carles III de Madrid, com a model Per a Barcelona Global, el model a seguir és el de Madrid i el d’universitats públiques com la Carles III (UCM3), una universitat que fa anys que treballa per la internacionalització. Va començar aquesta innovadora etapa en el marc de la Lomce o ‘llei Wert’, comuna a tot Espanya. Des de fa nou anys aquest centre fa una reserva de places del 8% per a estudiants de batxillerats no-europeus. Això permet que els processos d’admissió d’aquest col·lectiu, anomenats ‘early admission’, a la UC3M puguin començar abans i de manera contínua (entre els mesos d’octubre a maig com passa internacionalment), i no hagin d’esperar a juliol (com pasa a Espanya) per saber si tenen plaça o no. Per a aquests estudiants, el temps és important perquè han de decidir on estudiar i gestionar amb molta antelació tràmits com els visats i la residència, i això és el que els ofereixen les millors universitats del món amb què la UC3M vol competir. Així mateix, la nota de batxillerat d’aquests alumnes pondera sobre 14 per accedir a un grau, per tant, no han de realitzar aquí la selectivitat (PAU). A Catalunya, es pondera sobre 10. De manera que, si es vol accedir a un grau que té la nota de tall superior a 10, l’estudiant s’ha d’examinar de dues assignatures específiques de la selectivitat. Un altre detall important és que la Carles III permet que un alumne pugui començar el grau tot i que estigui pendent de l’homologació del títol de batxillerat, i en molts casos abans que acabi el batxillerat, ja que la tramitació comença el novembre. Se’ls concedeix una admissió condicional basant-se en les notes mitjanes i de les assignatura pròpies del grau a què volen accedir. Les de 1r de Batxillerat solen ser un bon indicador de la seva nota mitjana. Per als espanyols que cursen el batxillerat a l’estranger i tornen a Espanya per anar a la universitat, aquest tràmit d’homologació, que depèn del Ministeri d’Educació, triga un any sinó més. Catalunya, seguint un model garantista, no permet a un jove que es matriculi fins que tingui el títol homologat, amb la qual cosa aquest estudiant, si no vol perdre el curs, es veu obligat a matricular-se en alguna universitat privada o bé seguir estudis universitaris en un altre país. L’exvicerector de Relacions Internacionals de la Carles III i actualment director de la Carles III International School, Álvaro Escribano, nega que aquestes facilitats suposin rebaixar les exigències d’entrada. «Només admetem els millors estudiants. Hi ha un requisit de qualitat. Han de tenir notes mitjanes superiors a les notes de tall del grau que volen estudiar i també paguen més», afirma. La lògica és la d’atraure talent: «La bona universitat a nivell internacional no és aquella en què només hi ha estudiants locals o nacionals, sinó aquella que és capaç d’atraure talent internacionalment i admet els millors». «Les universitats privades són les que es beneficien de totes aquestes barreres», remarca Carlos Elías, catedràtic de Periodisme a la Carles III, que adverteix que «les traves sumades a la caiguda de la natalitat deixaran les universitats públiques sense gent». La URL ja té un 22% d’alumnes forans Un 22% de l’alumnat de la Universitat Ramon Llull (URL) és estranger. D’aquests, gairebé la meitat són europeus. La resta procedeix d’Amèrica Llatina (32%), Àsia i països àrabs (10%), EUA i el Canadà (8%) i Àfrica i Oceania (4%). Asiàtics i àrabs són els que més han augmentat. Fa anys que aquesta universitat privada sense finalitat de lucre va decidir apostar per la captació d’estudiants internacionals i és una de les universitats que té una taxa més elevada d’aquest alumnat. «La natalitat està caient i dins de dos o tres anys la demanda local d’universitat a Catalunya anirà a la baixa. ¿Què cal fer? Captar alumnes fora», exposa Carlo Gallucci, vicerector de Relacions Internacionals i Estudiants de la URL. Remarca que també la xifra d’alumnes internacionals de grau va a l’alça, prova que «la gent té ganes de mobilitat i de buscar nous llocs on formar-se». El vicerector remarca que l’URL ha sigut «molt proactiva» promovent la seva oferta a l’estranger i adverteix a qui es plantegi emprendre aquest camí que el resultat d’aquest treball no és immediat, sinó que «dona fruits a la llarga». En aquesta promoció, no només ofereixen una oferta acadèmica internacional, sinó un entorn de professors i personal també internacional. «Una universitat no s’internacionalitza només perquè tingui alumnes estrangers. També pel seu professorat i el seu personal. I és el que demanen i valoren els alumnes internacionals. Volen tenir professors que siguin d’altres països i que tinguin experiència internacional». Admet que això requereix una gestió per equilibrar el local amb l’internacional. Coincideix que «Barcelona és un gran actiu si es gestiona bé» i que això, sumat al bon nivell de la universitat a Catalunya, és una gran carta. Des de la URL, el que demanen és més agilitat a l’hora de concedir visats. «Moltes vegades no arriben a temps i això fa que l’estudiant no pugui iniciar el programa per al qual s’havia preinscrit». Anna Berga, secretària general de la URL, explica que en aquesta universitat es requereix el batxillerat i/o selectivitat de l’alumne extracomunitari, a més del comprovant oficial que l’homologació del títol està en tràmit. Així mateix, cada facultat realitza unes proves específiques d’admissió. I es realitza una matrícula condicionada a l’homologació del títol. Berga remarca la lentitud existent en el procés d’homologació de títols. «Pot trigar tres mesos o un any. Com a país hauríem de treballar per agilitar aquests tràmits», defensa. Harbour Space University: tecnologia global Barcelona és un reclam de primer nivell per als estudiants internacionals. Ho van veure clar Svetlana Velikanova, Kamran Elahian i Ingo Beyer von Morgenstern, els impulsors de Harbour Space University, una universitat privada ubicada a la Vila Olímpica que aspira a ser referent mundial en tecnologia. La seva prioritat és oferir qualitat i captar talent. Velikanova, exalta executiva financera i CEO del Harbour Space, recorda que quan van haver de decidir la ubicació d’aquest centre no van tenir cap dubte. «Barcelona és la millor ciutat del món», assegura. Clima, ambient, trajectòria d’innovació i disseny la fan la ciutat ideal. Aquesta universitat va començar el 2015 i aquest curs acull 173 estudiants de graus i màster d’Informàtica, Data Science, Tecnologia Financera i Desenvolupament Front-end, entre d’altres relacionats amb la tecnologia. L’alumnat (excepte quatre catalans que s’han matriculat aquest any) procedeix de 55 països, majoritàriament d’Europa, l’Orient Mitjà, Àsia i Sud-amèrica. L’idioma de comunicació en aquest univers internacional és l’anglès, tant per a alumnes com per a professors. El Harbour Space s’organitza també de manera diferent d’altres universitats: en lloc de per quadrimestres, imparteix les 15 assignatures de cada curs en tandes de tres setmanes. Cada tres setmanes els alumnes es capbussen en un mòdul temàtic, al final del qual han de presentar un projecte per superar-lo. No es tracta de memoritzar per a un examen, sinó de tenir talent i ser creatiu. El curs acadèmic es prolonga 12 mesos amb només dues setmanes de vacances. Així mateix, aquesta organització de les assignatures permet que passin per les aules a fer classes professionals del món de l’empresa. Directius d’Amazon, Samsung, Microsoft o Google es troben entre el professorat. «En la tecnologia, tot canvia molt ràpid. El que val avui, potser no valdrà demà. No podem tenir un professorat tradicional, allunyat de la innovació», resumeix Velikanova, que exhibeix com un plus l’agilitat d’adaptació i l’orientació pràctica del Harbour Space.

La internacionalització de la universitat: del model de Madrid a les privades

La Universitat Carles III de Madrid ha sabut avançar en l’atracció de talent estranger dins del marc legal

La UPF és l’única de les públiques catalanes que ofereix un grau amb reserva de places per a extracomunitaris

Entre les privades, la Ramon Llull i la Harbour Space, 100% internacional, aprofiten la tendència de Barcelona

El més llegit